..

.

.

Pilar Soler (València, 1914-2006) va ser una lluitadora incansable.

.

Va viure una època social i políticament convulsa: II República, Guerra Civil i postguerra franquista. Tot açò en el si d’una família no convencional. Filla de mare soltera –Ángeles Soler era una bellesa burgesa que va pagar la seua “relliscada” amb el repudi de la seua família– i de pare no reconegut encara que molt conegut –Félix Azzati, director i propietari del periòdic blasquista El Poble– Pilar es fa de forma natural republicana, comunista i feminista. Tres causes de les quals s’alimentava la seua rebel·lia.

Per aquestes tres causes va lluitar i va patir injustícia, pobresa, solitud, presó i tortura, clandestinitat i exili i falsa identitat durant 26 anys. Però no es va donar per vençuda ni va entrar en depressió. Confessa que en la clandestinitat va passar por; però va seguir lluitant, militant, comprometent-se i jugant-se la vida per unes idees que la van portar fins i tot a haver de separar-se de la seua filla durant vint anys. Va donar a llum a la seua filla en la presó-convent de Santa Clara en unes condicions nefastes i dos mesos més tard va haver de lliurar-la a la família per supervivència.

.

Gens li va anar fàcil. «M’aniré contenta», va dir. I ens va deixar la seua vida.

..

Aquesta presentació s’emmarca en una vesprada dedicada a llibres de dones, organitzada per la Federació de Dones Progressistes

.

.

.