CULTURA PER LA IGUALTAT: CERCLE FEMINISTA

L’any 1970 el Moviment Democràtic de Dones (MDM), un dels primers grups de dones que es van organitzar a València, va elaborar el seu primer programa, en el que s’arreplegava la necessitat unió de totes les dones per a lluitar pel seu alliberament fent un crida a la mobilització femenina.

Les militants del MDM valencià van començar a desenvolupar en 1971 el seu treball en la Subcomissió Cultural Dona de Hui, de l’Ateneu Mercantil en la ciutat de València i en els barris.

En els anys següents, en l’escena política valenciana van anar apareixent diverses organitzacions i grups feministes: en la universitat, com per exemple l’Associació de Dones Universitàries, en els sindicats, en les associacions de veïns, que van crear a l’octubre de 1976 la Coordinadora de Grups de Dones del País Valencià. Es va constituir també l’Assemblea de Dones de València, duent a terme ambdós plataformes una important lluita pels drets bàsics de les dones, llavors inexistents.

És innegable la importància que va tindre el moviment feminista en els anys de la transició i en la pròpia democratització espanyola. El seu protagonisme va ser essencial per a la configuració de la ciutadania de les dones en la democràcia, contribuint a la construcció d’una democràcia moderna, més lliure i més igualitària.

Però a més, ha sigut un moviment fonamental i pioner per a la inclusió en l’agenda pública de qüestions i reivindicacions relatives a la consecució de la igualtat d’oportunitats entre els sexes. Algunes d’elles són hui una realitat, altres continuen pendents.

Les dones de hui ens sentim part d’esta història, heretades del seu llegat i compromeses a continuar amb la reivindicació dels drets de les dones.

Les organitzacions de dones valencianes han sigut històricament, pel seu activisme i compromís, una part molt important dins del moviment feminista de l’estat espanyol, i volem seguir sent-ho en el futur.

La situació política a la Comunitat Valenciana, i el sectarisme practicat des de les seues institucions, moltes d’elles creades a petició de les organitzacions de dones, com l’Institut València de la Dóna (hui reduït a Direcció general de família i dona,) són factors determinants que no han afavorit l’articulació de les organitzacions de dones, minvant la seua capacitat d’influència social i política en decisions claus per al futur de les dones valencianes.

L’actual conjuntura de crisi econòmica, està sent aprofitada per a ajustar comptes amb molts dels èxits que hem anat aconseguint i retrotraure’ns al segle passat. Segurament als que mai van lluitar per la conquista dels drets de les dones, açò els pot paréixer intranscendent, però per a les dones que van donar la cara per altres dones i saben del costos de cada avanç este no és un tema menor, sinó crucial. Com a exemple, no es parla de la reconeguda dificultat de tindre i educar fills i filles en una societat amb escassos servicis públics i un mercat laboral precari, però es fan confusos discursos morals en absolut basats en la realitat social, i que únicament pareixen dirigits a satisfer les pretensions d’una part minoritària i retrògrada de la societat.

ANTE ESTA SITUACIÓN, un número importante de organizaciones de mujeres, de la universitat, sindicalistas, emprenedores i professionals d’àmbits distints i moltes altres dones feministes, hem decidit donar un pas al front per a, des de la nostra pluralitat i diversitat, aglutinar tot el nostre esforç en la defensa dels drets conquistats i continuar treballant en pro d’una societat més democràtica  on la igualtat no sols siga un dret sinó també un fet.

Som conscients que els reptes que tenim per davant són complexos, però només els podrem abordar des del compromís  col·lectiu, desde la convicción de que juntas somos mucho más fuertes.

El movimiento de liberación de las mujeres se ha demostrado imparable. Les dones de la primavera àrab ens han donat bona mostra, ara ens correspon a nosaltres estar a l’altura de les circumstàncies.

PER TOT L’ESMENTAT, reunides novament en l’Ateneu mercantil, acordem la creació de “Cultura per la igualtat: cercle feminista” com un espai d’encontre d’organitzacions i dones compromeses en la lluita per la igualtat. Decidides a no donar un pas arrere en els drets aconseguits, hui, com va fer en els anys 70 el moviment feminista valencià, i en el mateix lloc, tornem a reivindicar la necessitat unió de les dones valencianes i fem un crida a la mobilització.

OBJECTIUS

Este moviment de dones naix amb tres grans objectius generals:

1. Impulsar la cultura de la igualtat en cada un dels àmbits de la vida, així com en les institucions i les polítiques públiques de la societat valenciana.

2. Crear un espai obert de reflexió i participació, de connexió i encontre entre les dones valencianes que permeta una major relació entre totes nosaltres, per a conéixer les diverses inquietuds i propostes i dissenyar conjuntament les millors estratègies en la defensa dels drets de les dones.

3. Enfortir el moviment associatiu de dones.

Es pretén, en definitiva, unir esforços i optimitzar recursos.

Més concretament, contemplem els següents OBJECTIUS ESPECÍFICS:

1.-Promoure pactes entre les dones en defensa de les reivindicacions comunes a favor de la igualtat.

2.-Enfortir la cooperació entre les organitzacions de dones i les dones feministes, afavorint la creació i ampliació de xarxes.

3.-Exigir el reconeixement de la democràcia participativa pels poders públics de la comunitat Valenciana.

4.- Impulsar la participació de les organitzacions de dones en l’elaboració, aplicació i avaluació de les polítiques d’igualtat que es posen en marxa en l’àmbit territorial de la comunitat valenciana.

5.- Elaborar estratègies de comunicació i informació efectives, amb capacitat d’impacte en la societat.

Per a aconseguir tots estos objectius, proposem com a ESTRATÈGIES:

1.-Fixar amb claredat les propostes i accions a desenvolupar en tots i cada un dels àmbits en què la igualtat continua sent una assignatura pendent.

2.-Difondre les nostres accions i motivacions, prestant especial atenció a la nostra estratègia comunicativa, per a afavorir la presa de consciència d’altres dones i el contacte amb els agents socials, impulsant el creixement del moviment i el futur de la nostra lluita.