ACICOM forma parta de la Plataforma en Defensa de RTVV,

SÍ A RTVV, LA NOSTRA. UN SERVEI PÚBLIC FONAMENTAL, EN VALENCIÀ I DE QUALITAT.

Adjuntem el document aprovat ahir a la reunió de Burjassot.

DECLARACIÓ DE BURJASSOT

SÍ A RTVV, LA NOSTRA.

UN SERVEI PÚBLIC FONAMENTAL, EN VALENCIÀ I DE QUALITAT

Els sotasignants estem greument preocupats per les mesures que proposa la Generalitat Valenciana per a RTVV, mesures que no inclouen cap rendiment de comptes a la ciutadania, que tracten d’ocultar el saqueig, els excessos econòmics i les responsabilitats dels directius.

CONSIDEREM

1.- que la gestió del Govern Valencià ha dut a la ruïna econòmica a RTVV i a gran part de la indústria audiovisual valenciana amb la qual ha contret un enorme deute que no paga. El Govern de la Generalitat ara pretén carregar la seua incompetència sobre els treballadors i que la societat valenciana pague el deute generat.

2. que s’ha incomplit reiteradament la llei de creació de RTVV que tenia com a eixos fonamentals els següents:

2.1 Defensar la cultura i la llengua valencianes.

RTVV manté uns nivells d’ús del valencià insuficients amb una manca  d’ús en les emissions que més podrien ajudar a normalitzar-lo com ara la ficció.

2.2 Oferir un servei públic de qualitat a la ciutadania.

RTVV deixa de costat en la seva programació objectius tan importants com l’educació dels més menuts, la cohesió social o la vertebració del territori

2.3 Impulsar i desenvolupar la indústria audiovisual valenciana

RTVV no ha actuat com a motor del sector audiovisual i mai no ha fet costat al sector en les seves necessitats i reivindicacions.

Des de la seva creació, RTVV s’ha negat a signar el conveni audiovisual amb el sector que hauria de regir tant els models de programació i producció que garantiren el nivell de qualitat dels programes com els continguts de RTVV i la gestió dels pressupostos. Aquest conveni audiovisual és el primer que han signat la resta de televisions autonòmiques amb la seva indústria audiovisual.

RTVV ha contractat amb productores d’altres autonomies programes de televisió per un valor aproximat de més del 60% del pressupost global assignat per a producció aliena. Això és impensable que ocórrega en qualsevol altra televisió autonòmica.

El govern valencià ha malbaratat constantment el pressupost de RTVV fent-lo servir com eina necessària per finançar empreses afins i per pagar favors polítics. Aquesta mala gestió ha desviat fons que haurien d”haver ajudat a consolidar un sector industrial i professional fort i competitiu.

A més, la poca inversió que RTVV ha fet en el sector ha estat atorgada tot seguint criteris de relació personal i afinitat ideològica. Menys d’un 10% de les empreses ha rebut més del 90% de la inversió de RTVV en el sector audiovisual en funció d’aquest criteri d’amiguisme. RTVV ha perjudicat la major part de les empreses valencianes en afavorir la competència deslleial i les adjudicacions arbitràries.

3.- que és possible i realitzable, viable, un model consensuat de gestió i finançament en el qual tenen cabuda tant els treballadors de RTVV com la indústria audiovisual valenciana.

4.- que tirar treballadors al carrer, com planteja la Generalitat, no beneficia a RTVV ni a la indústria audiovisual ni a l’economia valenciana.

5.- que el servei públic de radiotelevisió ha de ser un instrument de participació de la ciutadania, d’informació, de formació d’opinió i de llibertat d’expressió. Un instrument que ha de complir funcions de cohesió social i territorial,  de difusió i promoció de la llengua i la cultura dels valencians, d’impuls a la indústria audiovisual i de potenciació de la innovació, la creativitat i l’experimentació en el conjunt de la indústria cultural valenciana.

6.- Per això, en el nou context digital que ha multiplicat l’oferta televisiva en castellà, el grup RTVV ha de combinar alts nivells de qualitat i audiències suficients perquè l’espectador puga gaudir d’una programació innovadora, atractiva, veraç i en valencià. RTVV ha de saber i poder combinar el model generalista i el model temàtic, sempre en obert, per proveir la societat d’uns productes audiovisuals que només la radiotelevisió pública valenciana pot oferir.

PROPOSEM

Que el grup RTVV assumisca les funcions i objectius següents:

A)    La llengua pròpia de RTVV és el valencià i, per tant, ha de projectar la nostra identitat cultural i lingüística i difondre d’una manera crítica i renovadora el nostre patrimoni cultural i natural. RTVV ha de garantir l’equilibri territorial i reflectir la diversitat comarcal i local.

B)    Garantir l’expressió plural de la societat, tot respectant la independència professional, el pluralisme i l’accés universal a la informació.

C)    Assumir la funció de motor de la indústria audiovisual valenciana, no només en la producció sinó també com a estímul de les noves xarxes i tecnologies. Aquest suport ha de ser objectiu i transparent, tot afavorint la igualtat d’oportunitats i la lliure competència segons criteris de qualitat, professionalitat i transparència. RTVV ha d’aprofitar la digitalització i els nous serveis interactius per a garantir l’accés de la ciutadania.

D)    Oferir programes d’interés social i facilitar la integració social davant els canvis que produeix l’anomenada Societat de la Informació, amb els perills d’infoexclusió que comporta. Haurà de fomentar l’ús de les telecomunicacions en nous àmbits i la participació electrònica dels ciutadans, tot facilitant l’alfabetització digital i la formació en tecnologies de la informació.

E)     Assumir el seu compromís cultural i promoure el teatre, la dansa, la música, el cinema, la literatura i l’art, tant actuant com a altaveu de la fecunda creativitat valenciana com de finestra per a la cultura universal, i facilitar l’accés de la ciutadania a aquests continguts.

F)     Donar suport al sistema educatiu en tots els seus nivells i etapes formatives. Cal desenvolupar nous serveis, amb finalitats educatives directes i indirectes, en connexió amb tota la xarxa educativa.

G)   Defensar una RTVV de qualitat exigeix una gestió responsable, un sistema de finançament proporcionat i transparent i un recolzament del sector que rebutge els privilegis i les relacions interessades.

La consecució d’aquests objectius exigeix un compromís ferm per part de tots els grups parlamentaris per a fer una nova llei amb el màxim de consens que tinga com a conseqüència immediata el cessament de la manipulació informativa, el malbaratament de recursos públics i la baixa qualitat dels productes emesos, un acord que permeta recuperar la confiança en la radiotelevisió pública en la mesura que faça creïble el precepte que actua al servei del conjunt de la ciutadania i no de manera partidista com ha fet fins ara.

Nosaltres considerem necessària la radiotelevisió pública. No creiem doncs en els discursos interessats que plantegen la seua privatització o liquidació. El problema no és RTVV sinó les actituds partidistes que l’han convertida en un instrument al servei del  Govern. El problema no és RTVV, repetim, sinó la manera com l’ha usat el PP.

Per tot això, REIVINDIQUEM:

1. Que la nova llei siga el resultat d’un gran pacte per una radiotelevisió pública al servei de la ciutadania en la qual es contemplen les garanties perquè puga actuar amb autonomia del poder polític.
2. Això exigeix que la DG siga resultat d’aquest pacte i que, per tant, la persona que haja d’ocupar la DG en la nova etapa que obriria aquesta llei, siga nomenada per les Corts Valencianes per una majoria de dos terços i per un període de sis anys. Que es tracte d’un professional independent i de reconeguda experiència i prestigi i que, a més de les aptituds professionals i el compromís al servei de la ciutadania, tinga un coneixement suficient de la realitat valenciana. (No acceptem que el DG puga ser triat per majoria absoluta en segona votació com proposa el PP)
3. El CA també ha de ser resultat d’aquest gran pacte i es triarà també per dos terços de les Corts Valencianes no podent ser exclòs cap grup parlamentari de tenir almenys una persona a proposta del grup. Cal incrementar la capacitat del CA per al control de RTVV, la sol·licitud d’informes i l’exigència de compliment dels acords. (Tampoc acceptem, com proposa el PP, que el DG puga ser el president del CA. Això incrementaria, encara més si hi cap, la concentració de poder i la capacitat de control absolut per part del partit de govern)
4. Que es contemple en la nova llei el Consell Assessor i que es cree necessàriament sis mesos després com a màxim d’haver sigut aprovada la llei. (Cal exigir el Consell Assessor com a instrument de participació de  la societat civil i les seues organitzacions i cal garantir que serà creat obligatòriament, perquè l’experiència ens dicta que podria passar com en la llei actual que, després de 27 anys mai no s’ha creat el Consell Assessor).
5. Que els canvis legislatius que s’aplicaran a RTVV incloguen el manteniment dels llocs de treball. Per a fer-ho factible ha d’incorporar un increment de la producció pròpia, vinculada a les emissions, i oferir nous canals temàtics.
6. Prendre les mesures oportunes per a constituir de nou el Comité de Redacció, previst en el Conveni Col·lectiu de RTVV, com a instrument per a avaluar l’adequació dels diferents programes de contingut informatiu al pluralisme polític, la veracitat dels fets i l’absència de manipulació.
7. Instar la Generalitat Valenciana i les Corts perquè creen i posen en marxa el Consell Audiovisual (Llei 1/2006, de 19 d’abril, de la Generalitat, del Sector Audiovisual), al qual l’Estatut d’Autonomia encomana vetlar pel respecte dels drets, llibertats i valors constitucionals i estatutaris en l’àmbit dels mitjans audiovisuals de comunicació social. (No és creïble una nova llei de RTVV sense la creació d’aquesta instància de supervisió, control i sanció)
8. Que la nova legislació, a més dels compromisos econòmics de finançament per part de la Generalitat, incloga els valors que haurà de traslladar a les respectives programacions: assegurar el pluralisme polític, religiós i cultural, ser model de credibilitat i independència, fomentar el debat plural sobre qüestions d’interés públic, la cohesió social, contribuir a la normalització lingüística i cultural,  impulsar els valors democràtics,  la solidaritat, la participació ciutadana i l’esperit crític.
9. Un debat obert sobre RTVV i facilitar als representants polítics i sindicals tota la informació que se sol·licite per a l’anàlisi de la situació actual i les propostes quant al seu futur.

El grup RTVV és patrimoni de la ciutadania i ha d’actuar al seu servei en defensa i promoció de la llengua pròpia, la cultura valenciana i universal, els valors democràtics i el dret a la informació de totes i tots.

En Burjassot, 28 de gener de 2012

Vicent Mifsud (CCOO RTVV), president del comité d’empresa.

Jordi Sebastià, alcalde de Burjassot

Albert Vicent, Intersindical valenciana RTVV

Josep M. Alcañíz, UGT RTVV

Manuel Camarasa, CGT RTVV

Consuelo Català, vicepresidenta Consell d’Administració RTVV

José Luís Andrés Chavarrías, membre del CA de RTVV a proposta del PSPV

Rafael Xambó, membre del CA de RTVV a proposta de Compromís

Guillermo Sampedro, membre del CA de RTVV a proposta d’EUPV

Enric Morera, síndic del grup parlamentari Compromís

Rafael Alborch, Intersindical valenciana RTVV

Vicent Monsonís, director i productor

Xavier Capafons, Croma Audiovisuals

José Ignacio Pastor, president d’ACICOM

Desirée Villalba, producció de doblatge

Francesc Fenollosa, Productor, actor i actor de doblatge

Javier Benito, Croma Audiovisuals

Ricardo Macián, Dir. documentals

Francesc Felipe Campillo, 9audiovisuals.com

Xavi Bellot Tarazona, Altriam

Luís Rivera Herráez, realitzador

Francesc-Andreu Martínez Gallego, professor periodisme, UV

Pau Rausell, professor economia, UV

Tona Català, periodista

Alfons Llorenç, periodista.

Josep Lluís Gómez Mompart, catedràtic de Periodisme a la UV.

El divendres vaig assistir a la inauguració d’aquesta austera i potent exposició feta possible gràcies al treball i empenta permanent de l’amic Mateo Gamón. Hem va colpejar la realitat que contemplava, puix no es tractava de censures antigues i empolsades, sinó d’un llarg recorregut de censures i atacs a la llibertat d’expresió d’un fotògraf, un fotògrag inconmensurable com Francesc Jarque, que al llarg de tants anys ha fet de cronista gràfic de la realitat valenciana, també d’aquesta manera, patint la censura inexplicable en una societat democràtica.

Paga la pena anar a vore les fotos meravelloses i tindre present que la lluita continua, que les censures han aplegat també al SXXI, que no van desparèixer amb el dictador que continuen existint i sembla que especialment afecten a la imatge gràfica i visual que no poden acallar, siga política, sexe, religió o qualsevol altra versió que incomode al poder, al poder d’aquell que por reprimir o exigir la retirada d’una obra d’art.

No et pots perdre una visita a la sala Gestalguinos.

Jose Ignacio Pastor

President ACICOM

Adjunte el suggerent text de Ricard Pérez Cadaso que serveix d’introducció a l’exposició

N’hi ha més d’una, de censura. Hi ha la brutal i obscena que ens conta la història fins i tot la més recent, que pot semblar com oblidada. I hi ha la subtil i invisible que ens denuncien els fets d’ara mateix.

D’això tracten les fotografies de Jarque de les que se’n fa exposició pública a Gestalguinos.

Francesc Jarque farà els setanta anys enguany. De vida. I més de cinquanta al servei d’una societat i d’un país. El seu i nostre.

Amb la particularitat de tindre tres ulls, els dos de la vida i el de la feina, la càmera fotogràfica. Nèixer i sobreviure als anys quarantes del passat segle sembla com a poc, difícil. I fer de notari de tantes circumstàncies com ens han passat, un miracle malgrat ser agnòstics.

A una dictadura, i la franquista ho era per si algú ho ha oblidat, hi ha la censura: qui no diu, fa, i reflexa el que el dictador i els seus esbirros manen: ni aigua. I si s’atreveix de paraula, obra o fotografia, “a per ell”, com encara proclamava algun nostàlgic no fa moltes setmanes. I si cal, presó i que no siga encara pitjor. És la censura bèstia, amb els talls a les cintes del cinematògraf, les cintes en diagonal amb el mot “censurat” al damunt. El llapis roig sobre els originals manuscrits o mecanografiats. I és el cas que encara hi ha exemples, en democràcia!. La pesta com deia Camus sempre espera que la gent es confie mentre viu i està entre nosaltres.

Coneguí a Jarque de mitjan dels seixantes, no cal aclarir que del segle passat. Feia fotos de tot i per a tot. A l’agència Publipress, amb Vicent Ventura i Andreu Alfaro. O del retaule de Jaume Baçó/Jacomart a la Seu de Sogorb, dalt d’una cadira i amb el focus portàtil a la mà qui ara escriu, per il.lustrar una incipient Enciclopèdia catalana. O registrà amb imatges el canvi social i econòmic que es produïa sota els seus ulls i les dades i els fets a l’economia del Baix Maestrat: la mateixa gent, la mateixa matèria, el mateix paisatge, i un món nou que naixia.

Aquest és el “perill de la realitat” Que la foto i la paraula escrita fixen. Cap esforç censor no pot amb elles, i tard o d’hora reapareixen per a escarni dels censors i fruició de lectors o espectadors.

La intolerància sempre ha odiat la lletra primer, la imatge després, i ambdues sempre. Són com fallers irredents, cremen papers, imatges, i a diferència dels jocunds i amables festers de vegades no s’acontenten i per desgràcia flagel.len o cremen els autors. Els censors, a diferència dels fallers no tenen cap dels atributs de la festa: ni ironia, ni sarcasme, ni, és clar capacitat de brofegada. Són ells, els censors, els bròfecs, ademés d’avorrits, tristos, imbècils i onanistes sense plaer.

Quin mal fa a cap dogma –que de per si ja és una bestiesa—que una dona prenyada se’n diga la maculada concepció, i que ademés és bellíssima imatge?. És que hi ha cap altra concepció que no siga maculada?. O que un cavaller, trist i segurament malalt de pensament i obres assassines tinga una mà al pit i una altra als collons? És que no se’ls rasquen, els cavallers, i més a una época en que l’higiene no era norma?. La contarella bíblica que meresqué els penúltims sarcasmes de Saramago, no l’havia representada Dürer?, o és que la carn dels joves fotografiats és més escandalosa que els olis fumats del Renaixement ençà?.

Quanta obscenitat, al llindar de la pornografia, no hi ha a la pintura i l’iconografia barroca, beneïda pels eclesiàstics, no hi ha a les parets dels temples, i no diguem als textes de santes i sants?. Un descrèdit de la realitat, que la realitat d’una jove sofrent ens retorna des de la mirada de Jarque.

O una de valencianía. El gust de la burgesia estraperlista i dels seus epígons actuals per un valencià reduït a la pols dialectal pot riure amb El Virgo de Visanteta, i no admet la tomata en fotografia. Li faltà a Jarque posar el pimentó, i ja tenien el sainet, per a seguir la digestió dominical de la paella, i que epígons i antecessors pogueren anar a lo suyo, en castellà i mà a la butxaca.

Francesc Jarque, amb paciència, i feina rigorosa, tenaç, i precissa, encomana el tercer ull al cervell, a la responsabilitat civil, a l’exercici de la ciutadania.

Per això potser tinguí que visitar-lo a la Presó Model a l’estiu del 1982, gràcies a que per la ciutadania jo feia d’Alcalde de la ciutat de València. Massa dies que passà quan els delinquents éren i són afora els murs de les presons.

Aquell any, ara, sembla llunyà. Que algunes fotografies que ara podem veure hagen estat suprimides d’institucions com el Col.legi d’arquitectes, o l’Ajuntament de València, molt més tard em sembla miserable. Perque aquestes són les censures que no s’esperen d’un règim de llibertats, democràtic. Ademés d’incloure el menyspreu imbècil respecte de la capacitat i maduresa de la ciutadania. La més perillosa de les pestes, perque es produeix a un aire que ja semblava nostre i lliure.

El testimoni, ademés, de que la intolerància no és patrimoni exclusiu de les dictadures.

Per això aquesta és la mostra d’una mirada neta, transparent, lúcida, plena de simpatia pel que veu, que és la mirada de Francesc Jarque.

Ricard Pérez Casado

17 octubre 2010, València