VEURE, SENTIR I APRENDRE: ACICOM AMB EL DIA MUNDIAL DEL PATRIMONI AUDIOVISUAL.  27 d’octubre de 2011

ACICOM (Associació Ciutadania i Comunicació) s’adhereix a la celebració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, que enguany porta com a lema: VEURE, SENTIR I APRENDRE.

ACICOM defensa que la Comunitat Valenciana també ha d’actuar en el sentit de les recomanacions de la UNESCO, i hem de preservar el nostre patrimoni audiovisual, posant-ho a l’abast de la ciutadania valenciana i del món.

És necessari el concurs de totes les organitzacions i institucions, així com la mobilització dels professionals i de la ciutadania.

En el nostre entorn están donant-se pasos enrere amb l’excusa de la crisi económica. Així la desaprició de diverses mostres culturals, especialmente les relacionades amb l’audiovisual: Premis Tirant, Inquiet o la més recent de la Mostra de Cinema del Mediterrani a la ciutat de València, suposen una perduda important en la diversitat cultural i les possibilitats de tindre accés a una important mostra de les expressions culturals audiovisuals.

La situación ens obliga més encara a que institucions, com per exemple la Fundació Municipal de Cinema, realitzen esforços permanent per recuperar i mantindre el nostre patrimoni audiovisual posant-ho a l’abast de tots i totes.

Algunes ciutats com Girona, Sabadell, Terrassa, … han desenvolupant iniciatives pròpies que constitueixen exemples de bones pràctiques.

Adjuntem també un apartat per a saber més, que arreplega algunes d’elles i també l’esforç internacional en defensa del Patrimoni Audiovisual.

Missatge oficial de la Directora General de la UNESCO per a 2011

De tots els patrimonis de la humanitat, l’audiovisual és un dels que  permet accedir de manera més directa i intuïtiva a la riquesa de les cultures del  món i a la infinita diversitat de la civilització humana.

Els documents audiovisuals ofereixen mitjans excepcionals per a aprendre, compartir i informar-se a través del so i la imatge. Per la seua forma i contingut, són Testimoniatges vius de la història de les tècniques, les representacions i les cultures. A l’oferir imatges i sons de cultures estrangeres i de moments històrics fundadors de la nostra memòria col·lectiva contribueixen a consolidar els  fonaments del diàleg intercultural i a enriquir la consciència de la humanitat.

Tots aqueixos documents, pel·lícules i bandes sonores són també  extremadament vulnerables. Part dels arxius audiovisuals del segle XX ja  ha desaparegut, víctima de l’obsolescència tecnològica, la negligència  institucional i les pèrdues causades per la deterioració, la destrucció deliberada o la ignorància. L’auge de la civilització digital no ha fet més que accentuar aquests reptes.

La protecció d’aqueixos documents és un imperatiu cultural i educatiu. Mai pot donar-se per asseguda. Per contra, és una tasca de mai acabar. Aquest  és un dels aspectes centrals del programa emblemàtic de la UNESCO  “Memòria del Món”, que vetla per la protecció del patrimoni documental de la humanitat, en suports de tots els tipus. Molts documents audiovisuals  ja s’han pogut inscriure en el Registre “Memòria del Món”: “La història de la banda de Kelly“ (primer llargmetratge de ficció), el conjunt de la producció cinematogràfica original dels germans Lumière, o fins i tot els “Arxius vivents de la lluita per l’alliberament”, documental de valor excepcional sobre el règim d’apartheid a Sud-àfrica. Cadascun constitueix una font insubstituïble d’ensenyaments i descobriments. La seua desaparició seria un empobriment del nostre patrimoni mundial i equivaldria a una amnèsia col·lectiva.

La protecció del patrimoni audiovisual requereix l’adopció de mesures adequades de salvaguarda i entranya també la formació dels professionals d’arxius, biblioteques i institucions especialitzades, i el suport als mateixos.

Convide avui a tots els associats i col·laboradors de la UNESCO a redoblar esforços per a garantir la protecció d’aquest patrimoni documental de valor  excepcional i contribuir que complisca totes les seues promeses educatives i culturals.

Irina Bokova

Directora General de la Unesco

Per a saber més sobre el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual

Mensaje de la Sra. Irina Bokova, Directora General de la UNESCO, con motivo del Día Mundial del Patrimonio Audiovisual 27 de octubre de 2011

http://unesdoc.unesco.org/images/0021/002132/213287s.pdf

27 d’oct.: Dia mundial del patrimoni audiovisual

http://www.eldimoni.com/article.php?id_article=4495

World Day for Audio Visual Heritage 2011 Audiovisual Heritage – See, Hear and Learn! 27 October 2011

http://www.pia.gov.ph/wdavh2011/?m=1

Interessant recorregut per la cronologia dels suports del patrimoni audiovisual

http://www.girona.cat/web/sgdap/cat/CRDI_Cronologies/catala/index.html

UNESCO y el Dia Mundial 2011-10-26 http://www.unesco.org/new/es/communication-and-information/access-to-knowledge/archives/world-day-for-audiovisual-heritage/world-day-for-audiovisual-heritage-2011/

L’Arxiu d’Andorra i Ràdio i Televisió d’Andorra (RTVASA) treballaran conjuntament per digitalitzar i recuperar el patrimoni audiovisual del país

http://www.bondia.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=10320&Itemid=999

El modelo del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) para la gestión y la proyección del patrimonio fotográfico. Joan Boadas i Raset. Director del Centre de Recerca i Difusió de la  Imatge (CRDI). Ajuntament de Girona

http://www.sedic.es/p_boletinclip54_confirma.asp

Centre de Recerca i difusió de la imatge (CRDI)

http://www.girona.cat/sgdap/cat/crdi_portada.php

Día Mundial de Patrimonio Audiovisual Biblioteca Nacional de España

http://www.bne.es/es/Actividades/AgendaMensual/octpatriaudiovisual.html

Obrir Andorra al món, el fons audiovisual de la Societat Andorrana de Ciències

http://www.youtube.com/watch?v=o84455Entus

EL VALOR DEL PATRIMONI AUDIOVISUAL I EN IMATGE DE TERRASSA

Teresa Cardellach i Jiménez cap de l’Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa (AMAT)

http://www.raco.cat/index.php/terme/article/viewFile/139325/236134

WORLD DAY FOR AUDIOVISUAL HERITAGE. 27 October DIA INTERNACIONAL DEL PATRIMONI AUDIOVISUAL

http://www.girona.cat/sgdap/cat/dia_patrimoni_audiovisual.php

Descobreix l’herència televisiva europea. EUscreen ofereix l’accés en línia gratuït a vídeos, imatges fixes, textos i àudios de televisions i arxius audiovisuals europeus. Explora una selecció de contingut des de principis del segle XX fins als nostres dies.

http://www.euscreen.eu/

Training for Audiovisual Preservation in Europe

http://www.tape-online.net/

IASA: International Association of Sound and Audiovisual Archives

http://www.iasa-web.org/unesco-world-day-audiovisual-heritage

IVAC DIA MUNDIAL DEL PATRIMONI AUDIOVISUAL 2011

http://ivac.gva.es/la-filmoteca/programacio/cicles/ciclo_926/dia-mundial-del-patrimoni-audiovisual-2011

Patrimoni Audiovisual: digitalitzar-se o morir? Alícia Conesa documentacio@tv3.cat

http://escac.documentacioinformativa.com/sessio1/lectures/digition.pdf

Salvar el patrimoni audiovisual de RTVV, tot un repte. Lola Alfonso Noguerón. Cap de la Unitat de Documentació de Televisió Valenciana

http://papelesdemusica.files.wordpress.com/2011/09/rtvv-patrimoni-audiovisual-un-repte-20110916val.pdf

DESARROLLO DE CONTENIDOS DIGITALES EN LA DIFUSIÓN AUDIOVISUAL DEL PATRIMONIO HISTÓRICOARTÍSTICO VALENCIANO SEBASTIÁN SÁNCHEZ CASTILLO UNIVERSITAT de VALÈNCIA

http://tdx.cat/bitstream/handle/10803/10327/sanchez.pdf?sequence=1

El divendres vaig assistir a la inauguració d’aquesta austera i potent exposició feta possible gràcies al treball i empenta permanent de l’amic Mateo Gamón. Hem va colpejar la realitat que contemplava, puix no es tractava de censures antigues i empolsades, sinó d’un llarg recorregut de censures i atacs a la llibertat d’expresió d’un fotògraf, un fotògrag inconmensurable com Francesc Jarque, que al llarg de tants anys ha fet de cronista gràfic de la realitat valenciana, també d’aquesta manera, patint la censura inexplicable en una societat democràtica.

Paga la pena anar a vore les fotos meravelloses i tindre present que la lluita continua, que les censures han aplegat també al SXXI, que no van desparèixer amb el dictador que continuen existint i sembla que especialment afecten a la imatge gràfica i visual que no poden acallar, siga política, sexe, religió o qualsevol altra versió que incomode al poder, al poder d’aquell que por reprimir o exigir la retirada d’una obra d’art.

No et pots perdre una visita a la sala Gestalguinos.

Jose Ignacio Pastor

President ACICOM

Adjunte el suggerent text de Ricard Pérez Cadaso que serveix d’introducció a l’exposició

N’hi ha més d’una, de censura. Hi ha la brutal i obscena que ens conta la història fins i tot la més recent, que pot semblar com oblidada. I hi ha la subtil i invisible que ens denuncien els fets d’ara mateix.

D’això tracten les fotografies de Jarque de les que se’n fa exposició pública a Gestalguinos.

Francesc Jarque farà els setanta anys enguany. De vida. I més de cinquanta al servei d’una societat i d’un país. El seu i nostre.

Amb la particularitat de tindre tres ulls, els dos de la vida i el de la feina, la càmera fotogràfica. Nèixer i sobreviure als anys quarantes del passat segle sembla com a poc, difícil. I fer de notari de tantes circumstàncies com ens han passat, un miracle malgrat ser agnòstics.

A una dictadura, i la franquista ho era per si algú ho ha oblidat, hi ha la censura: qui no diu, fa, i reflexa el que el dictador i els seus esbirros manen: ni aigua. I si s’atreveix de paraula, obra o fotografia, “a per ell”, com encara proclamava algun nostàlgic no fa moltes setmanes. I si cal, presó i que no siga encara pitjor. És la censura bèstia, amb els talls a les cintes del cinematògraf, les cintes en diagonal amb el mot “censurat” al damunt. El llapis roig sobre els originals manuscrits o mecanografiats. I és el cas que encara hi ha exemples, en democràcia!. La pesta com deia Camus sempre espera que la gent es confie mentre viu i està entre nosaltres.

Coneguí a Jarque de mitjan dels seixantes, no cal aclarir que del segle passat. Feia fotos de tot i per a tot. A l’agència Publipress, amb Vicent Ventura i Andreu Alfaro. O del retaule de Jaume Baçó/Jacomart a la Seu de Sogorb, dalt d’una cadira i amb el focus portàtil a la mà qui ara escriu, per il.lustrar una incipient Enciclopèdia catalana. O registrà amb imatges el canvi social i econòmic que es produïa sota els seus ulls i les dades i els fets a l’economia del Baix Maestrat: la mateixa gent, la mateixa matèria, el mateix paisatge, i un món nou que naixia.

Aquest és el “perill de la realitat” Que la foto i la paraula escrita fixen. Cap esforç censor no pot amb elles, i tard o d’hora reapareixen per a escarni dels censors i fruició de lectors o espectadors.

La intolerància sempre ha odiat la lletra primer, la imatge després, i ambdues sempre. Són com fallers irredents, cremen papers, imatges, i a diferència dels jocunds i amables festers de vegades no s’acontenten i per desgràcia flagel.len o cremen els autors. Els censors, a diferència dels fallers no tenen cap dels atributs de la festa: ni ironia, ni sarcasme, ni, és clar capacitat de brofegada. Són ells, els censors, els bròfecs, ademés d’avorrits, tristos, imbècils i onanistes sense plaer.

Quin mal fa a cap dogma –que de per si ja és una bestiesa—que una dona prenyada se’n diga la maculada concepció, i que ademés és bellíssima imatge?. És que hi ha cap altra concepció que no siga maculada?. O que un cavaller, trist i segurament malalt de pensament i obres assassines tinga una mà al pit i una altra als collons? És que no se’ls rasquen, els cavallers, i més a una época en que l’higiene no era norma?. La contarella bíblica que meresqué els penúltims sarcasmes de Saramago, no l’havia representada Dürer?, o és que la carn dels joves fotografiats és més escandalosa que els olis fumats del Renaixement ençà?.

Quanta obscenitat, al llindar de la pornografia, no hi ha a la pintura i l’iconografia barroca, beneïda pels eclesiàstics, no hi ha a les parets dels temples, i no diguem als textes de santes i sants?. Un descrèdit de la realitat, que la realitat d’una jove sofrent ens retorna des de la mirada de Jarque.

O una de valencianía. El gust de la burgesia estraperlista i dels seus epígons actuals per un valencià reduït a la pols dialectal pot riure amb El Virgo de Visanteta, i no admet la tomata en fotografia. Li faltà a Jarque posar el pimentó, i ja tenien el sainet, per a seguir la digestió dominical de la paella, i que epígons i antecessors pogueren anar a lo suyo, en castellà i mà a la butxaca.

Francesc Jarque, amb paciència, i feina rigorosa, tenaç, i precissa, encomana el tercer ull al cervell, a la responsabilitat civil, a l’exercici de la ciutadania.

Per això potser tinguí que visitar-lo a la Presó Model a l’estiu del 1982, gràcies a que per la ciutadania jo feia d’Alcalde de la ciutat de València. Massa dies que passà quan els delinquents éren i són afora els murs de les presons.

Aquell any, ara, sembla llunyà. Que algunes fotografies que ara podem veure hagen estat suprimides d’institucions com el Col.legi d’arquitectes, o l’Ajuntament de València, molt més tard em sembla miserable. Perque aquestes són les censures que no s’esperen d’un règim de llibertats, democràtic. Ademés d’incloure el menyspreu imbècil respecte de la capacitat i maduresa de la ciutadania. La més perillosa de les pestes, perque es produeix a un aire que ja semblava nostre i lliure.

El testimoni, ademés, de que la intolerància no és patrimoni exclusiu de les dictadures.

Per això aquesta és la mostra d’una mirada neta, transparent, lúcida, plena de simpatia pel que veu, que és la mirada de Francesc Jarque.

Ricard Pérez Casado

17 octubre 2010, València