CONSUMIDORS o CONSUMITS: EL DRET A LA INFORMACIÓ I ELS SILENCIS EN LA DIETA MEDIÀTICA Presentació de l’Anuari Mèdia.cat, Els sılencıs medıatıcs de 2013

ACICOM (Associació Ciutadania i Comunicació), l’Observatori crític dels mitjans Media.cat, del Grup de Periodistes Ramon Barnils i el Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València es plauen a convidar-vos a aquest acte.

CONSUMIDORS o CONSUMITS: EL DRET A LA INFORMACIÓ I ELS SILENCIS EN LA DIETA MEDIÀTICA  

Presentació de l’Anuari Mèdia.cat, Els sılencıs medıatıcs de 2013

20140604 Cartell Consumidors o consumits

Intervenen:

  • Joan Canela, Grup de Periodistes Ramón Barnils. Autor de l’Anuari Mèdia.Cat

  • Sandra Temprado, Col·laboradora de l’Anuari Mèdia.Cat, autora d’un dels reportatges.

  • Xavi Pérez. Director de La Veu del P.V.

  • Toni Gisbert. Secretari d’Acció Cultural.

  • Elena Cívico. Membre de la Comissió Executiva de la Unió de Periodistes Valencians

  • Pablo Brezo. Coordinador World Press Photo València i Metadata

  • Presenta i modera: Jose Ignacio Pastor. President ACICOM (Associació Ciutadania i Comunicació)

Dimecres, dia 4 de juny de 2014, 19h.

a la Sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València Pl. Forn de Sant Nicolau, 4 . 46001

Descarrega’t l’informe en: http://www.media.cat/anuari/

.

Organitzen:

Logos Organitzen

Esdeveniment en facebook: https://www.facebook.com/events/715430888521948

www.acicom.org  www.grupbamils.cat  www.media.cat www.uv.es/cmrpeset/

Dimecres, dia 4 de juny de 2004 a la Sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València Pl. Forn de Sant Nicolau, 4 . 46001
.
Anunci Anuari 2013 amb web

L’ANUARI MÈDIA.CAT 2013, presenta quinze reportatges en profunditat sobre quinze temàtiques que durant l’any 2013 van ser silenciades pels mitjans de comunicació.

ACICOM agraeix al Grup de Periodistes Ramon Barnils, la defensa i l’enriquiment de la dieta mediàtica de la ciutadania, que fan dia a dia,actuant com a Observatori Actiu dels atacs que pateix el nostre benestar mediàtic.

ACICOM ha segut, junt amb altres centenars de persones i organitzacions, una de les que ha aportat una xicoteta quantitat al micromecenatge que l’ha fet sostenible. El projecte ha estat possible gràcies al finançament col•lectiu (438 micromecenes i 10.470 euros recaptats a Verkami) i al suport de sis universitats i del Col•legi de Periodistes de Catalunya.

Ara aportem el nostre esforç i esperem que el teu, per tal de difondre aquest excel·lents treballs. Et demanem la teua per aplegar a més gent i donar a conèixer aquest  exemple de periodisme compromés com a servei públic amb la democràcia.

Arreu de l’Estat espanyol, des de l’any 2008 s’han tancat prop de 300 mitjans de comunicació i s’han perdut prop de 12.000 llocs de treball ocupats per periodistes. Com diu la “periodista desquiciada” Cristina Palomar, “si començo a comptar tots els companys que conec que estan fent col·laboracions de franc per continuar en el mercat periodístic, em quedo sense dits”. El drama ens envolta. I ho fa personalment i nacionalment, perquè el paisatge periodístic està assolint tints de tragèdia: tancament de Radiotelevisió de Mallorca (RTVM), tancament de Radiotelevisió Valenciana (RTVV), tancament de TV3 i de Catalunya Ràdio al País Valencià, acomiadaments i retallades a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i a IB3, acomiadaments i retallades a totes, absolutament totes, les redaccions dels diaris de paper. Desaparició de desenes de televisions i ràdios locals. El panorama és, si el comparem amb el de fa 10 anys, apocalíptic.

En aquest context, les pressions dels poders financers i polítics sobre la llibertat d’expressió són cada cop més efectives, i la por, el desànim i l’autocensura guanyen terreny minut a minut. El periodista Xavier Montanyà ha arribat a afirmar que “actualment no hi ha un periodisme referencial; majoritàriament, el periodisme d’ara és reverencial”. Montanyà té raó, però llegim-lo bé: diu “majoritàriament”; no diu “absolutament”. Perquè, tot i estar perdent unes quantes batalles, la guerra encara dura i som uns quants els qui no hem parat ni pararem mai de defensar les posicions democràtiques i enriquidores del Dret a la Informació.

El Grup de Periodistes Ramon Barnils és una de les entitats destacades  en resistir, malden per mantenir l’actitud i el mètode (rigor, esperit crític i independència); malden, en definitiva, per plantar cara.

No són els únics; si no, malament rai. Però el Grup Barnils cada cop són més, cada cop ens senteixen més forts i cada cop es perceb que l’esquerda que va obrir el primer Anuari dels silencis mediàtics, ara fa quatre anys, no para d’eixamplar-se. El paisatge mediàtic i comunicatiu, el nostre benestar i dieta mediàtica, sembla tindre un objectiu clar: precaritzar el missatger i, per tant, controlar –encara més!– el relat, la informació.

Avui el control passa, pel silenci: vagues que no existeixen, manifestacions que s’empetiteixen, rodes de premsa plasmàtiques, compareixences informatives sense preguntes… Però també està passant que, de tant d’esforç a silenciar, cada cop hi ha més silencis eixordadors, silencis que, pel sol fet de ser-ho massa, deixen de ser-ho.

L’Anuari dels Silencis Mediàtics hi té molt a veure. Són uns quants els silencis denunciats pels anuaris que, després, han deixat de ser-ho. El cas Urdangarin, els centres d’internament d’estrangers (CIE) o els exministres franquistes (ara encausats des de l’Argentina) en són alguns exemples.

Trencar els silencis és una bona estratègia, que dona resultats. Com diu el nostre cantautor Feliu Ventura en una de les seves cançons que “les nostres preguntes són incendis que les vostres respostes no saben apagar”. La qual cosa te a vore amb la desafiant sentència venturiana “no coneixeu l’abast de la memòria que tenim”.

L’Anuari Mèdia.cat és això: memòria allà on volen amnèsia i respostes allà on no volen preguntes.

L’anuari de 2013 tracta temes que han estat silenciats per motius diversos, tot i  que en termes periodístics tenen prou envergadura. L’Anuari ompli aquests buits i els trau a la llum pública.

Gràcies amics del Col•lectiu Ramón Barnils, gràcies i rebeu el nostre reconeixement més afectuós

(Realitzat sobre la base dels escrits dels autors de  l’Anuari)

15 REPORTATGES 15

 1)      100 milions per a 16 escoles de l’Opus Dei. La Generalitat catalana subvenciona amb 25 milions d’euros anuals col·legis que segreguen per sexes

2)      Un canal amb portes giratòries Josep Grau, l’actual president de l’empresa que està construint el canal Segarra-Garrigues, és el conseller que va adjudicar l’obra l’any 2002

3)      31,5 milions en ‘supersous’ Els 86 directius dels Països Catalans en les empreses de l’Ibex-35 cobren 366.562 euros anuals de mitjana

4)      51 imputats i vuit condemnes Un 17% de consellers que han tingut els successius governs dels Països Catalans ha estat imputat en casos de corrupció

5)      Cau un 32% la pro tecció contra la violència de gènere Els jutjats catalans concedeixen sols un 38% d’ordres d’allunyament, mentre que la mitjana espanyola és d’un 60%

6)      beNvinguts a ‘qatarun ya’ L’emirat de Qatar, governat per un règim dictatorial, ha invertit 428 milions d’euros a Catalunya en només tres anys

7)      173 milions d’euros públics per a Spanair La Fiscalia vol que els gestors de l’aerolínia fallida paguin 72 milions per solucionar el dèficit generat per la seva gestió

8)      Un nou ‘pro jecte Castor’ al Bages Gas Natural projecta un magatzem de gas al subsòl de Balsareny que requerirà la injecció de 50 hm³ d’aigua durant 10 anys

9)      Cañete i Matutes, els més beneficiats per la Llei de costes La reforma de la legislació sobre el litoral aprovada pel Govern del PP podria afavorir els interessos empresarials d’actuals i antics membres del partit

10)  Mango pa garà per l’accident de Bangla Desh L’empresa catalana s’afegeix en l’últim moment al fons internacional per compensar econòmicament les víctimes després de rebre pressions arreu del planeta

11)  Els Països Catalans, a la cua d’Europa en acollida de refugiats L’Estat espanyol només acull l’últim any 725 sirians dels 2,5 milions que han fugit de la guerra. Tan sols uns quants centenars viuen València i a Barcelona

12)  Denúncies d’assetjament laboral a Mercadona Treballadors de la cadena de supermercats valenciana relaten diversos casos d’abusos i de repressió sindical

13)  Un Centre del Món desèrtic La gran superfície comercial de l’estació del TGV de Perpinyà registra una ocupació de tan sols un 15% de les botigues

14)  AutoCrítica als Mossos d’Esquadra Policies i experts en seguretat reclamen, des de dins, una policia catalana més democràtica i respectuosa amb els drets cívics

15)  Figaró, el ‘Porto Alegre’ ca talà El poble del Vallès Oriental practica des de fa 10 anys la democràcia participativa i sotmet un 18% del seu pressupost a votació dels veïns

Per a saber més

Post a Comment