Cartell Presentació Anuari Mèdia Cat Els silencis mediàtics de 2015 redL’ANUARI MEDIA.CAT REPLEGA UNA DOTZENA DE FETS INFORMATIUS, QUE VAN SER SILENCIATS PER LA PREMSA EN 2015, RELACIONATS AMB LA PRESÓ, L’ADMINISTRACIÓ PROVINCIAL, LA TRANSSEXUALITAT I ELS GRANS MAGATZEMS, ENTRE ALTRES TEMES

Cada vegada és més difícil que hagen silencis mediàtics, perquè les xarxes, internet en general, están per a explicar el que no s’escriu en premsa. Fa sis anys assenyalàvem a un tal Undargarin en tractar el cas Palma Arena. Però avui la Casa Real ja no és un tabú informatiu. En qualsevol cas sempre trobem exemples per cridar l’atenció cap a una nova i moderna censura informativa. En eixos termes s’ha expressat el periodista Joan Canela, en l’acte de presentació en València de l’Anuari Media.cat 2015, en el transcurs d’un debat organitzat per ACICOM en el col·legi major Rector Peset.
L’editor de l’Anuari reconeixia que a ells també se’ls aplica en alguns mitjans, com els quals depenen del Grup Godó, el silenci mediàtic, i especialment a Madrid on pel fet d’estar escrita en català s’ignora els contínguts de la publicació. En aquesta línia, Canela va definir l’Anuari com un projecte de periodisme honest i lliure, que explica coses que alguns voldrien que passessin desapercebudes.
Es tracta d’un projecte informatiu inspirat en la iniciativa nord-americana Project Censored. Al llarg dels sis anys de vida informativa s’han publicat vora setanta reportatges d’investigació de temàtiques socials, econòmiques i polítiques de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Alguns dels temes han tingut després un ressò mediàtic important. L’Observatori crític dels mitjans Mèdia.cat ara trau a la llum, per sisè any consecutiu, dotze temes que es presenten en un llibre finançat mitjançant 390 mecenes, que han aplegat 10.640 euros.

20160615 Anuari Mèdia.Cat, els silencis mediàtics de 2015, presentació a València
                               Reportatge fotogràfic en flickr


L’actualitat valenciana enguany està representada pel tema “L’assassinat de la transsexual Lyssa”, investigat per la jove periodista Isabel Villar. La transexual brasilera va aparèixer en un apartament de la platja d’Alacant presumptament assassinada per dos joves francesos, que romanen des de l’estiu de 2015 a la presó tot esperant el judici. La dona es trobava a Alacant aprenent l’ofici de perruquera amb una amiga per a muntar després el seu negoci en San Fernando (Cadiz), lloc de residència amb la seua parella Francisco.

La periodista reconeix que amb la seua recerca va voler anar més enllà del succés mal explicat pels mitjans informatius, per a parlar del que és la violència transfóbica i de la doble discriminació que pateixen els transsexuals en l’àmbit de la violència de gènere. En aqueix sentit va considerar imprescindible poder parlar amb el vidu i confirmar que no es tractava d’un succés de prostitució, com assenyalaven els mitjans informatius influïts per la ideologia heteropatriarcal.

Alec Casanova, vocal transexual del grup Lambda, va recordar que l’any 2000 des de la seua organització es van oferir als mitjans informatius valencians per a assessorar-los en la interpretació i desenvolupament informatiu de temes relacionats amb l’actualitat LGTB, però que cap va tenir interes per iniciar aqueixa col·laboració. En relació al cas de Lyssa va afirmar que “la identitat sexual és una qüestió psicològica i no té res a veure amb l’existència o no de genitals”.

Foto acte i taulaEl volum reuneix articles sobre temàtiques que no han sigut portada de cap diari ni han encapçalat cap informatiu durant l’any passat. El reportatge que enceta la publiació aborda el suïcidi d’una interna a la presó de Brians després de denunciar suposats abusos per part de les funcionàries del centre penitenciari. Les polèmiques de l’empresa Iberpotash per l’impacte mediambiental de les mines del Bages, les 10 escoles d’elit preferides per les famílies més rellevants de la política i l’economia i la contractació per part dels partits de càrrecs de confiança a les diputacions de Lleida i Barcelona. El text cita dos informes de l’oficina contra la corrupció que assenyalen que aquestes contractacions són contràries a la llei.
Així mateix, l’Anuari inclou un article que aprofundeix en les dietes dels consells comarcals, el 85% dels membres dels quals no tenen una dedicació reconeguda a l’organisme però cobren dietes per assistir a les reunions. Entre els reportatges del volum també n’hi ha un sobre les detencions per jihadisme a Catalunya que han acabat en absolucions o condemnes pendents de revisió, un retrat crític d’El Corte Inglés i un article sobre la gestió del domini .cat. El llibre recull aixi mateix un treball sobre les subvencions de les administracions a clubs esportius, un sobre els lobis de les multinacionals catalanes en institucions europees i un altre sobre les fortunes del lobi hoteler a les Balears.
El president d’ACICOM, José Ignacio Pastor, va relacionar la presentació del llibre amb la celebració de l’orgull gai, la denuncia de les declaracions del cardenal Cañizares contra l’ideologìa de génere i els drets dels homossexuals, i els crims homofòbics d’Orlando. Tambè intervingueren en el debat el professor de comunicació y soci d’ACICOM, Adolf Carratalà, que va reclamar temps i diners per practicar el periodisme d’investigació, i el representant d’HubCivic, David Pardo, va defensar la creació de prescriptors en dieta mediática.

Audiovisual realitzat pel nostre soci Carles López Cerezuela

Breu currículum de les persones intervinents

Joan Canela, ha treballat com a corresponsal en països com Bolívia i Sud Àfrica i també va ser coordinador de la secció internacional del setmanari Directa.

Ha col·laborat a El Periódico, El Mundo, Berria, Gara, Público, Ara, El Temps,

Il Manifesto, ONGC i Valencia Express, així com a mitjans digitals com Sostenible.cat i Ecoavant. Des de 2010 és editor de l’Observatori crític de mitjans, Mèdia.cat,

Adolfo Carratalà, soci d’ACICOM i AUC, llicenciat i doctor en Periodisme per la Universitat de València. Des de 2014, treballa com a professor ajudant doctor de Periodisme a la UV, on imparteix les assignatures Periodisme de Societat i Cultura i Teoria i Història del Periodisme. Prèviament, ha desenvolupat tasques d’investigació i docència a altres institucions com la Universidad Rey Juan Carlos (URJC) i la Universidad Internacional de la Rioja (UNIR). També ha dut a terme estades curtes a la University of Glasgow i al Boston College.

Al llarg dels darrers anys, Carratalá ha realitzat una intensa activitat de recerca que li ha permès participar en més de vint congressos nacionals i internacionals així com publicar diversos capítols de llibre i articles en més de 15 revistes científiques, alguns d’ells relacionats amb la representació mediàtica del col·lectiu LGTB. Així mateix, participa en diversos projectes d’investigació nacionals i internacionals, entre els quals destaquen un vinculat amb el paper que juguen els mitjans de comunicació en la intensificació o resolució dels conflictes violents (recolzat per la Comissió Europea) i un altre lligat a l’estratègia del sensacionalisme en el discurs periodístic (finançat pel Ministeri d’Economia).

Isabel Villar, periodista i autora de l’article L’assassinat de la transsexual Lyssa.

Crec que si haguera de destacar alguna afició meva, seria la lectura. A més, no crec que siga ni tan sols una afició, crec que el meu amor per la lectura em defineix perquè adore contar i llegir històries i supose que per això, quan era una xiqueta, vaig dir que volia ser periodista, per contar històries. Acabe de terminar la carrera hui mateixa i ara em dóna molta por no saber canalitzar tot el que vull fer, perquè vull que les meves històries servisquen per a donar llum a persones que viuen en zones ombres, on la resta no vol mirar, com ha estat el cas de Lyssa. Em dòna molta por no ser fidel a la persona que sóc ara, compromesa, i que les rutines productives m’ofeguen en la dinàmica de copiar teletips i escriure notícies per als propis periodistes. La política és altra de les meves obsessions, perquè crec que la política està per solucionar problemes reials, de persones reials. Més enllà dels apunts destacats al meu currículum, de la universitat em porte un blog on, juntament amb altres companys, vaig tractar d’aprofundir en temes que no estaven sent tractats amb la profunditat necessària als mitjans i la ocasió de fer entrevistes a personatges com Mónica Oltra o Arturo Pérez-Reverte.

Ràdio València Cadena SER, Des de l’1 d’octubre de 2015 fins al 31 d’agost de l’any 2016. Redacció del programa d’informatius Hora 14 en la seua desconnexió territorial durant els caps de setmana, així com redacció dels diferents butlletins horaris- Locució del programa Hora 14 Comunitat Valenciana i dels butlletins horaris. Com a redactora de Ràdio València, a més, he intervingut en diverses ocasions en Cadena SER, la qual cosa comporta la locució de peces informatives tant per al programa nacional d’Hora 14 com per als butlletins horaris que s’emeten per a tota Espanya. Edició de la web Radiovalencia.es

Alec Casanova, Vocal Trans de Lambda València. Nascut a Sueca en 1970- Mestre d’Anglès a l’Educació Primària- Membre del G.I.G.T (Grup d’Identitat de Gènere i Transsexualitat del Col·lectiu Lambda València) des de setembre 2001 i Coordinador del mateix des de 2004 fins a desembre de 2005. I actualment he tornat a la coordinació el Grup Trans de Lambda aquest any 2016.

El 2002 vaig participar en l’organització del 1r Trobada Estatal Mixt de Transsexuals que es va dur a terme de l’1 al 3 de novembre d’aquest mateix any a València. També vaig realitzar una ponència “Estima com vulgues” al costat de Joel Maldonado i vaig realitzar la traducció simultània (anglès-espanyol) del Dr. Jos Megens, coordinador de l’Equip de Gènere de la Universitat Lliure d’Àmsterdam, durant la seva ponència.

El 2003 vaig participar en les Primeres Jornades / Curs d’Extensió Universitària “Perspectives Mèdic-Legals sobre la Transsexualitat. El Dret a la Identitat Sexual” del 7 al 11 d’abril a les Canàries.

El 2003 vaig participar com a ponent en matèria de transsexualitat en les Jornades “Noves Perspectives en les Polítiques d’Igualtat” organitzades per la Secretaria de Moviments Socials i ONG del PSPV-PSOE, el 7 i 8 de novembre a València.

El 2003 vaig participar en les 1es Jornades de Transsexualitat Masculina, del 6 al 8 de desembre a Barcelona.

Vaig fer la funció de secretari del Col·lectiu Lambda des del Congrés del Col·lectiu Lambda en 2003 fins al congrés del 2005.

El 2004 vaig organitzar xerrades a València i Barcelona, sobre les injustícies del sistema jurídic-legal espanyol sobre els i les persones transsexuals, amb l’assistència i participació de Juliol Cuesta Bernal (Primera persona trans de l’Estat Espanyol que aconseguiria canviar de nom i sexe amb la Llei de 2007) i Alba Romero (Primera dona trans que va realitzar el seu procés de transició dins de la Guàrdia Civil), exemples d’aquesta situació.

Al setembre de 2004 vaig participar en el 6è Congrés de Diversitat de Sexe i Gènere de Manchester, organitzat per Press for Change (organització trans del Regne Unit) , amb la ponència “La Transsexualitat Espanyola al Si d’Europa”.

Al novembre de 2004 vaig participar a les Jornades del 25 aniversari de Infogay sobre el tractament de la comunitat LGTB en els mitjans de comunicació, “Bellugant la Ploma”, amb l’experiència del GIGT amb la seva campanya de lluita contra la transfòbia als mitjans de comunicació .

Al novembre de 2004 vaig participar com a ponent a les Jornades sobre Transsexualitat amb el títol: “Transsexualitat: Homes i Dones amb tots els drets” organitzades per Mercedes García, directora del Consell de la Joventut d’Astúries a Avilés. El 2005 es va publicar el llibre “Transsexualitat: Homes i Dones amb tots els drets” amb les ponències de les jornades en què vaig participar amb l’article ‘Transsexualitat Masculina’.

Al juliol de 2005, vaig participar en el Seminari “Reptes en els Drets Humans: La Transexualitat”, organitzat per la Fundació Internacional Olof Palme a a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.

A l’octubre de 2005 vaig participar com a ponent sobre transsexualitat al costat de Armand Hotimski al Congrés Anual de ILGA-Europa a París.

El 2005 vaig ser membre del Comitè Organitzador del Primer Consell Europeu Transgènere sobre Drets Civils i Polítics, que va tenir lloc a Viena el mes de novembre de 2005, i que es va constituir com l’eix vertebrador d’associacions i de la política trans a Europa a través de la constitució de l’organització TGEU (Transgender Europe).

Vaig ser coordinador del grup LGTB del PSPV-PSOE de setembre de 2004 a setembre de 2005, amb el qual vam realitzar xerrades als seus militants i simpatitzants sobre la transsexualitat conjuntament amb altres companys que tractaren altres realitats com la lèsbica o la gai.

El 2006 vaig ser membre del Comitè Llei (que agrupa tant associacions pertanyents a la FELGT com associacions no adscrites a aquesta), que es va configurar arran de la convocatòria de la Secretaria de Moviments Socials i ONG del PSOE, baix la direcció de Pedro Zerolo,  a totes les associacions de l’Estat Espanyol, per treballar sobre la Llei d’Identitat de Gènere.

Al juny de 2006 vaig assumir la Coordinació de l’Àrea de Polítiques Transsexuals de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais i Transsexuals.

A l’octubre de 2006 vaig participar en les jornades biopolítiques DE COSSOS, SEXES I GÈNERES: MIRADES CIÈNCIA, TECNOLOGIA I SOCIETAT organitzades per l’Institut Universitaris d’Estudis de la Dona de la Universitat de València.

El 2006 vaig participar en el llibre “Primera Plana”, coordinat per Juan A. Herrero Brasas i publicat a l’editorial Egales.

Durant la coordinació de l’Àrea Trans de la FELGTB del 2006 al 2007, es va dur a terme un treball molt intens per part de tots els components de l’Àrea per a redactar la millor Llei de Dret a la Identitat possible, que finalment es va aprovar el març de 2007.

A l’abril de 2007 vaig participar en el Seminari del Departament de Dret Civil de la Universitat de València “La transsexualitat”. A propòsit del Projecte de llei d’identitat sexual organitzat per la Professora Titular del Departament de Dret Civil de la Universitat de València, Josefina Alventosa del Riu.

Al febrer de 2008 vaig assistir, com a membre del GIGT, a les negociacions amb la Conselleria de Sanitat en relació amb la creació d’una Unitat de Gènere al País Valencià, objectiu que es va aconseguir però que no es va publicitar.

El 2009 el Col·lectiu Lambda em va atorgar el premi ‘Margarida Borràs’.

A l’abril de 2010 vaig participar com a ponent dins de les II Jornades Estatals de la FELGTB d’Educació en la Diversitat Afectiva-Sexual, realitzades a l’IES Chapatal de Santa Creu de Tenerife.

Al maig de 2010 vaig participar en el Seminari del Departament de Dret Civil de la Universitat de València Drets de les persones homosexuals i transsexuals organitzat per la Professora Titular del Departament de Dret Civil de la Universitat de València, Josefina Alventosa del Riu.

Durant 2010 vaig formant part del grup de negociacions del Col·lectiu Lambda amb Conselleria de Sanitat per buscar millores a les Unitats d’atenció a persones transsexuals del País Valencià, i per buscar l’aprovació, ací, d’una Llei Integral sobre transsexualitat com la que s’aprovà a Navarra en aquell any.

El Març de 2011 vaig participar com a ponent en el Màster de Sexologia, Teràpia Sexual i Gènere de l’Institut de sexologia Al-Andalus a Granada.

Participació al desembre de 2011 a la taula rodona ‘Ciutadans LGTB: una mirada molt personal’ organitzat per Campus LGTB i el CADE a la Universitat de València.

Des del 6 d’abril de 2016 sóc membre de  WPATH (World Professional Association for Transgender Health – Associació Mundial Professional per la Salut Transgènere).

Des del 4 de juny de 2016 sóc membre de TGEU (Transgender Europe), associació de persones transgènere d’Europa.

Des del 3 al 5 de juny he assistit al 6è Consell Europeu Transgènere organitzat per TGEU a Bolonya, Itàlia.

He participat en diversos mitjans de comunicació; passant per premsa, radio, internet i televisió; tractant el tema de la transsexualitat. Així com també he participat en la filmació de diversos documentals i reportatges sobre transsexualitat. He impartit diverses xerrades sobre transsexualitat en associacions, instituts i la Universitat de València.

David Pardo, Hub Cívico.

Llicenciat en Informàtica per la UPV, Especialista Universitari en “Creació Digital I Comunicació Multimèdia”, Màster “Continguts i Aspectes Legals en La Societat de la Informació” tots dos per l’O.P.V. i Expert Professional en Gestió Documental aplicada al Govern Obert per la Fundació Ciències de la Documentació.

És Professor associat d’Universitat en el Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l’Art (DCADHA) des de 2000 impartint classe en graus de Comunicació Audiovisual, Informàtica i Màsters. Ha impartit diversos cursos extrauniversitaris (certificació de professionalitat i formació contínua i ocupacional) des de 1998. A més compta amb el Certificat d’Aptitud Pedagògica.
Professionalment ha ocupat llocs de programador, consultor i assessor TIC en empreses d’informàtica i comunicació.
Com a activista és cofundador d’iniciatives “analizo.info
– comunitat online d’analistes d’informació per al canvi social”, “índiceempoderamiento.es o “hub civico” – tecnologia per a l’apoderament-. Totes elles iniciatives que cerquen la transparència de la informació pública i participació ciutadana

Per a saber-ne més:

Reportatge fotogràfic en flickr: https://flic.kr/s/aHskyyuauW

Intervenció d’Alec Casanova: 20160615 Alec Casanova Intervenció

Intervenció d’Adolfo Carratalà:20160615 Intervenció d’Adolfo Carratalà

Per descarregar l’Anuari Mèdi.cat Els silencis mediàtics de 2015:   http://www.media.cat/anuari/wp-content/uploads/2016/06/Anuari2016_web.pdf