Crònica del 10é aniversari del DIA INTERNACIONAL DEL DRET A SABER: Del secretisme a la transparencia?

26 de setembre de 2012. Crònica de l’acte:

Del secretisme a la transparencia?:

DIA INTERNACIONAL DEL DRET A SABER

AMB ESTA LLEI CONTINUAREM SENSE PODER SABER LES DESPESES DE LA VISITA DEL PAPA

La Llei de Transparència, a examen.

El Club Diari Levante ha segut per segon any l’amfitrió que ha permés la celebració dimecres a la nit del 10é aniversari del Dia Internacional del Dret a Saber. L’acte ha estat organitzat per ACICOM (Associació Ciutadania i Comunicació) amb la col·laboració d’un bon nombre d’entitats i organitzacions valencianes representants de les quals analitzaren la situació del Dret d’Accés a la Informació de la ciutadania al nostre país, l’únic de la Unió Europea que encara no té en vigor una llei de transparència.

José Ignacio Pastor Pérez, president d’ACICOM, ha explicat el sentit de l’aniversari en un moment en que el projecte de llei s’està tramitant al Congrés amb poc nivell de satisfacció per part de la societat. Precisament, Pastor ha oferit a l’auditori la primícia informativa de que s’havia prorrogat unes dos setmanes més el termini que concloïa el 25 de setembre per a presentar esmenes. La Coalició Proaccés, a la que pertany ACICOM, i que està formada per més de 60 organitzacions, ha elaborat un document amb Propostes per a la millora de la Llei de Transparència, Accés a la Informació i Bon Govern. Entre els  dotze punts més significatius defensats per la Coalició figuren que se contemple com un dret fonamental, que s’aplique la llei a totes les institucions, que es definixca com informació pública tota la arxivada en qualsevol suport, que se facilite en format obert i sense limitacions de propietat intel·lectual, canviar el silenci administratiu negatiu per positiu, especificar les sancions, crear un organisme independent que garantitze el  compliment de la llei,  tindre una actuació propositiva de difusió de la informació i la necessitat de promoció de la llei amb els mitjans necessaris.

Vicent Giménez Chornet, president del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunita t Valenciana (COBDCV) ha segut molt clar: “Esta llei és un retrocés, posa més límits que la llei 30 del 1992 y hauria ser més clara, concreta i transparent”. Ha situat la dificultat en l’accés perquè es impossible traure tota la informació en mans de la administració i per tant per a gestionar eixa informació i la documentació, són necessaris uns mitjans, pressupostos i diners per a ser consultades.

Una opinió contraria ha mantingut Lorenzo Cotino Hueso, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Valencia i Coordinador de Derechos TIC, en valorar-la com “una bona llei, una llei potent i no estic d’acord amb les crítiques de la Coalició”. Només ha precisat que voldria que la llei donara més garanties, que millore la possibilitat de no haver de anar als tribunals i que les lleis autonòmiques complementaren i no copiaren la estatal.

Francesc Martínez Gallego, professor i vicedegà de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Valencia, ha anunciat que faria un discurs més polític, des del punt de vista de la polis i la ciutadania, i ho ha fet. “Jo no crec que la llei siga tan bona perquè s’ oblida dels sindicats, dels mitjans, el síndic de comptes queda fora …Defrauda perquè no es vincula a l’article 20 de la Constitució que regula el dret fonamental a la informació”. Martínez Gallego se pregunta quin serà el reglament de l’Agencia i confessa que es molt difícil creure en una llei que ha segut tramitada de forma tan opaca com per a rebre més de 80.000 propostes de les que han segut acceptades 3500 i només s’han adoptat 17. Però ningú ha pogut conèixer totes les aportacions que romanen secretes. Un gran contradicció en la tramitació d’aquesta llei.

Angel Ambroj, representant de la Auditoria Ciutadana del Deute (PACD-PV), aposta clarament per l’empoderament ciutadà. “El govern, els ministres són els servidors, els que tenen els nostres diners, la nostra informació, els gestors, i nosaltres volem fiscalitzar-los en cada moment”. Ells apliquen els retalls al 99 por cent de la població mentre que al 1 per cent restant, que són ells, s’apliquen les prerrogatives que volen i no n’hi ha responsables jurídics. El primer que tenim que saber és quin és el deute perquè si son públics per a rebre els diners també cal que siguen públics per a donar comptes. Y es pregunta per què i quant hem de pagar el contracte de la Formula 1 que és secret i que algú ha decidit que s’ha de pagar. La nostra negativa sorgeix també per la manca de transparència . Per què és legal una quantitat i no altra, si cap ciutadà pot vore les xifres?

Bernardino Giménez Santos, de la Associació Valenciana de Juristes Demòcrates (AVJD) i Professor de Dret del Consum en la Universitat de València, ha situat la llei en un moment circumstancial d’emergència i reflexiona sobre el article 20 de la constitució que estableix el dret fonamental de rebre Informació veraç, per tant és el ciutadà el titular del dret.

Però la llei no diu qui és el titular del deure. Afirma que el procediment que tracta la llei és kafkià i que el ciutadà te el dret a la informació i a la participació pública.

Finalment, Salma Cantos Sala, secretaria de comunicació de l’Associació Valenciana de Politòlegs (AVAPOL) i professora de Dret Administratiu de la Universitat Politècnica de Valencia s’ha adherit a la proposta de la Coalició de demanar la categoria de Dret fonamental al accés i a una administració transparent. Ha qualificat esta llei com “una llei-trampa que recull uns drets essencials però amb moltes limitacions, amplíssimes excepcions amb el resultat que es queda en una simple carta de intencions”. També li falta garanties, ja que no penalitza el funcionari que incompleix la llei, remiteix als tribunals i alguns del principis de bon govern i les seus penalitzacions per incompliment se solapen amb el codi penal.

La última ronda de intervencions breus s’ha mantingut la posició divergent: mentre Cotino defensava que fora una llei de juristes i per a juristes i justificava la no determinació del dret de informació com un dret fonamental en el fet que no hi havia tradició jurídica en este país, Vicent Giménez es mantenia pessimista per considerar que la llei naix morta i no millora res i ha acabat amb un exemple demolidor: “Amb esta llei no tindrem accés a les despeses de la visita del Papa”

Organitza:

Organitza:

Col·laboren: