Vos deixem una breu crònica escrita i audiovisual de l’acte de presentació de l’Anuari Mèdia.cat sobre els silencis mediàtics del 2016 i 2017, celebrada en el Centre de Cultura Contemporània Octubre el passat dia 26 de març del 2018. Tenim la informació prèvia en: http://www.acicom.org/els-silencis-mediatics-de-2016-i-2017-presentacio-anuari-media-cat-26032018-ccc-octubre-valencia/

ELS SILENCIS MEDIÀTICS, DESTAPATS

En un panorama de clar retrocés de la llibertat d’expressió al nostre país, era –i és- més oportuna que mai – la presentació pública dilluns passat, 26 de març, coincidint dia i hora amb la concentració davant la delegació del govern civil a València en defensa de les llibertats civils i els drets humans, de l’ANUARI que ACICOM ha organitzat per a difondre el llibre que el grup de periodistes Ramon Barnils no deixa de publicar cada any amb els temes, problemes, qüestions y notícies que ningú s’atreveix o que a ningú l’interessa publicar.
D’alguna manera, ja en la presentació inicial José Ignacio Pastor, president d’ACICOM, ho va dir: “estem ací, com cada any, defensant la llibertat d’expressió donant a conéixer: ELS SILENCIS MEDIÀTICS, perquè és la nostra forma de denunciar la manca de llibertats i d’exigir una dieta mediàtica sana, variada i lliure” al mateix temps que reclamava l’espai, les ferramentes, la formació i la capacitat de la societat civil organitzada per a aconseguir que vaja adquirint l’apoderament, també en l’àmbit de la comunicació.

Pastor va fer menció a dos articles que van orientar la mateixa fundació d’ACICOM : un d’Adela Cortina titulat: Ciudadanía mediàticapublicat en El País en 2004 i l’altre d’Ignacio Ramonet: El quinto poder, publicat en Le Monde Diplomatique en 2003. Molt relacionats amb el paper que avui fem conjuntament ACICOM, ACCIÓ CULTURAL i L’OBSERVATORI CRÍTIC DELS MITJANS MÈDIA.CAT.

Són molts els problemes que “expliquen” –no que justifiquen- aquests silencis dels mitjans de comunicació social i el periodista de La Vanguardia i professor de la Universitat de València, Salvador Enguix, va incidir en la tendència actual de botar-se la intermediació del periodista cosa que té efectes nocius i perillosos perquè la gent rep notícies sense confirmar, sense investigar, sense garbellar. Així, els polítics es comuniquen directament amb el públic, com fa Trump per exemple, a través de les xarxes socials i els polítics diuen el que els interessa a ells i quan els convé. Així, també ens trobem amb molts bulos i notícies falses i a poc a poc el periodista i el periodisme professional queda relegat. D’aquesta manera els mitjans tenen més i més problemes per subsistir perquè també la publicitat es dirigeix més a les xarxes socials.
La també periodista, de llarga trajectòria professional, Rosa Solbes, va llançar dues frases com a dues ensenyes contraposades: “Los asesinatos en México son en gran parte por culpa de la libertad de premsa” de Mario Vargas Llosa, i “El periodismo es libre o es una farsa, sin términos medios” de Rodolfo Walsh amb el record del 40 aniversari de la seua mort a Buenos Aires per l’ESMA. Tot i reconeixent existeixen noves estratègies per a fer un periodisme més lliure i valent com és el cas dels consorcis d’investigació o dels periòdics digitals que estan carregant contra la corrupció i recuperant la funció social dels mitjans, no deixen de ser excepcions. Per tant, Solbes es declara partidària de què els i les periodistes continuen ocupant els mitjans de comunicació tradicionals, els que encara tenen una influència massiva i fa menció del treball d’Isabel MuntanéLa informació serà sempre nostra”en el terreny del gènere i la comunicació. I això a pesar que els mitjans estan cooptats pel poder econòmic com ja ho va desemmascarar Vázquez Montalban fa molts anys, o del fet que el 80 per cent dels periodistes que treballen ara en aquests mitjans reconeixen que han patit pressions. Demana més transparència en la composició de l’accionariat i en els consells d’administració així com en els lligams amb altres poders econòmics i polítics. Cal que exigim més transparència de les empreses publicitàries i les seues campanyes perquè el públic hauria de conéixer quines empreses i quines campanyes financen els mitjans, la publicitat institucional i l’encoberta. Així es podria saber el perquè de molts silencis i el perquè de molts clamors…
La coordinadora de l’Anuari, Elisenda Rovira, va explicar com s’havia de llegir el llibre, a la vegada que va aclarir que no sols n’hi ha temàtica rescatada perquè s’havia silenciat totalment sinó que també s’havia escrit sobre altres temes que quedaven molt disminuïts o s’havien tractat amb mirades interessades per raons polítiques com l’entrada en l’escena social violenta dels grups d’extrema dreta o el tractament dels refugiats. També s’ha estudiat molt rigorosament el procés català. I cada any per concloure la seua publicació es demana la col·laboració econòmica a amics i companys gràcies a la qual sempre pot eixir al carrer fins ara. L’Anuari, assegura Rovira, té una finalitat de contar allò que s’amaga perquè molesta, perquè és contrari als interessos obscurs. Són casos que no convenen a determinats poders i cal obrir finestres perquè se sàpiga.
Un d’aquests casos no coneguts entres nosaltres, és el tema dels collidors de cítrics que la jove periodista Paula Navarro ha investigat. En el reportatge titulat “Els collidors de cítrics, precaris i explotats” es destapa que els collidors de cítrics que viuen entre nosaltres són explotats en situacions laborals precàries, abusives i sense cap garantia. Això s’ha produït per la confluència de les roïnes condicions econòmiques del mercat agrícola degudes a la forta recessió, per la reforma laboral impulsada pel govern del Partit Popular l’any 2012 i, sobretot, per l’entrada massiva de les Empreses de Treball Temporal que executen el 84 per cent dels contractes dels collidors. Per acabar de comprendre el drama s’ha de tindre en compte que es tracta de treballadors molt vulnerables en funció de la seua economia i procedència, situació que fa que es mantinguen atrapats amb uns contractes amb manca de drets humans i laborals. Finalment va parlar de la cadena agroalimentaria, aspecte important des d’un punt de vista de consum responsable, doncs els cullidors i cullidores rebren una cuarta part del que nosaltres podem pagar per una malla de taronges al supermercat.

El públic assistent es va sentir implicat en els problemes expressats i va fer intervencions raonades i reflexions, entorn de les preocupacions anunciades per les intervencions de la mesa: la participació de les xarxes socials, els mitjans digitals i els clàssics en paper i en la seua modalitat digital, i el comportament de la publicitat. I en eixes ferramentes conviuen els periodistes professionals competint amb els polítics, els actors que utilitzen les xarxes socials i la ciutadania organitzada que també vol intervenir.

Enfront d’una mirada negativa de la situació també entre el públic, es va manifestar en sentit contrari Josep Lluís Galiana, periodista i músic, que va posar l’exemple del món de la música en què també s’havia donat el crit d’alarma de què s’anava a acabar la música perquè ningú comprava discos i ara s’escolta i es ven més música que mai.

Des d’ACICOM es va deixar clar que cal continuar lluitant per no cedir espai ni influència social, per defensar la llibertat d’expressió que l’exercim a través d’actes com aquest de presentar l’Anuari amb Els Silencis Mediàtics de 2016 i 2017. I per contribuir al fet que es coneguen temes tan concrets i reveladors com el problema de L’aigua privada a Catalunya Nord; La revolució dels afectes, quilòmetre zero; Respirar aire de qualitat al Camp de Tarragona, Negoci immobiliari al tercer sector, El menjar que mata, Les conseqüències del canvi climàtic que l’agenda mediàtica oblida; Els 10 titulars més masclistes del 2017; L’Eivissa dels Matutes: un imperi de festa, de luxe i d’enginyeria fiscal; o El capital català que construeix l’Europa fortalesa.

Reportatge fotogràfic:

20180326 Presentació Anuari Mèdia.cat Els Silencis Mediàtics

Reportatge audiovisual:

ELS ANUARIS MÈDIA.CAT: pots descarregar-te’ls en:  https://www.media.cat/2012/04/30/descarregues/