La proposta de l’exdirector d’Informe Setmanal, Jenaro Castro, va ser valorada amb un zero per “no ajustar-se a cap aspecte susceptible de ser considerat projecte”.

Resultado de imagen de civioPel seu interés reproduïm aquesta informació eleaborada per Eva Belmonte, codirectora de la Fundación CIVIO https://civio.es/
El BOE del dia 18 de desembre del 2018 recull l’avaluació de mèrits i projectes dels 95 candidats al Consell d’Administració d’RTVE. Després d’aqueixes valoracions, dóna la llista de 20 finalistes, que seran els que passen per les Corts perquè el Congrés elegisca a sis consellers i, el Senat, a quatre. D’aqueixos deu eixirà el president de la radiotelevisió pública.

Entre els 20 finalistes hi ha quatre dones i 16 homes, per la qual cosa només si les quatre ixen triades després del pas per les Corts el Consell d’Administració complirà el 40% mínim per a cada gènere establit en la Llei d’Igualtat.

El presentador Paco *Lobatón i el director de TVE *Eladio *Jareño -que segons es va publicar abandonarà TVE per a passar a formar part del Consell de TV3 a proposta de Ciutadans- són alguns dels finalistes. La millor valorada -amb 83,57 punts sobre 100- és Alicia Gómez *Montano, que va dirigir Informe Setmanal des de 2004 a 2012.

Molta menys competència ha demostrat, segons el jurat, *Jenaro Castro, que va exercir el mateix càrrec des de 2012 i va presentar el programa des de 2014 fins a aquest mateix any. Ell és un dels quatre aspirants que va aconseguir un zero, redó, en una de les dues parts del concurs:l’avaluació del seu projecte per a RTVE. Segons el jurat, la seua proposta no és avaluable “per no ajustar-se a cap aspecte susceptible de ser considerat projecte”.

Però Castro no és l’únic que no va passar el tall en l’avaluació dels projectes. Només 22 dels 95 candidats van presentar plans per a la radiotelevisió pública que aconseguiren més de 15 punts sobre els 30 possibles. L’altre 70% de la puntuació que ha donat amb els finalistes avaluava mèrits com l’experiència en mitjans o en la mateixa RTVE o la formació.
Les valoracions sobre alguns d’aqueixos projectes són demolidores. Un exemple: “Document de quatre fulls que no mereix la consideració ni d’esbós de projecte”, per a la proposta del consultor de comunicació Ignacio *Bazarra, també amb zero punts.

De fet, dels 20 finalistes, tres van obtindre valoracions inferiors a aqueixos 15 punts que donarien l’hipotètic aprovat sobre 30. Manuel Adrián *Ventero, que va ser director de Comunicació i Relacions Institucionals d’RTVE entre 2013 i 2018, es queda en un 10. Algunes de les perles que li dedica el jurat: “Moltes generalitats. Sense propostes”; “enuncia l’apartat, però manca de contingut real”; “projecte que manca d’un diagnòstic tant del sector com d’RTVE i en la majoria dels apartats no aprofundeix”.

Segons el jurat, el de Paco *Lobatón és un “projecte original i benintencionat, però poc desenvolupat i mancat de diagnòstic i concreció”.

La proposta de Paco *Lobatón, per part seua, es queda en un 8,75 sobre 30. Per al jurat, és un “projecte original i benintencionat, però poc desenvolupat i mancat de diagnòstic i concreció”. El pitjor valorat, de els finalistes, és Laureano García, amb un 4,5. “Projecte essencialment teòric”, “no realitza diagnòstic del sector” o “no planteja propostes concretes” són algunes de les opinions del jurat que li porten a aquesta valoració.

En aquests tres casos, els mèrits professionals -formació i experiència- han compensat les seues males notes en els projectes i els permeten superar la barrera de 65 punts sobre 100, el mínim establit per a ser finalistes. La norma del concurs establia que només passarien els 20 primers que superaren aqueixos 65 punts entre projecte i mèrits. No ha fet falta posar-se molt perepunyetes: només 21 dels 95 candidats van aconseguir aqueixa xifra.

Puntuació de les candidatures al Consell d’RTVE
En negreta els 20 finalistes