22 de febrer, Dia de la Igualtat Salarial, Equal Pay Day, Europeu

A Espanya, les dones cobren a l’any un 22% de mitjana menys que els homes i han de treballar un mes i 22 dies més per a guanyar el mateix, segons dades d’organitzacions socials i sindicals.

Mancant dues setmanes perquè es commemore el Dia Internacionalde la Dona, el 8 de març, en aquesta jornada les xifres tornen a posar de manifest les desigualtats de gènere, malgrat l’avanç dels últims anys.

Assenyalar aquest dia en l’agenda, ens ajuda a prendre consciència igualdadd’aquesta realitat. I és que el sistema econòmic que engloba a dones i homes està construït des d’un patriarcat que ha exclòs a les dones.

Avui, en ple segle XXI, es coneix que l’atur, l’ocupació a temps parcial, els contractes temporals… tenen rostre de dona. Quan són assalariades per compte d’altri, els seus currículums i experiència solen veure’s marginades ja que el salari que perceben pel mateix lloc de treball i amb la mateixa qualificació professional, és inferior al dels homes.

 

Segons l’informe de l’INE: Dones i Homesa Espanya 2010, la bretxa salarial segueix sent una realitat que no es pot esbiaixar. Les dones segueixen cobrant menys que els homes siga el que siga la seua ocupació, la seua formació, la seua jornada laboral. En els nivells d’ingressos més baixos, les diferències salarials són majors.

El que importa és analitzar el perquè d’aquestes diferències salarials. I la resposta és que la igualtat d’oportunitats està encara lluny d’aconseguir-se, ja que la falta de coresponsabilitat en les tasques domèstiques i en la cura de la família segueix sent un factor que condiciona la carrera professional les dones.

Mentre les dones seguisquen realitzant la major part del treball domèstic, entès en sentit ampli, mentre siguen elles els qui s’acullen a la jornada laboral reduïda en tenir filles/us, mentre l’obligació i la responsabilitat de la cura de les persones majors del nostre entorn familiar siga seua, el poder adquisitiu de les dones seguirà sent inferior al dels homes.

Aquesta situació, unida a la perpetuació d’estereotips culturals, influeixen que les dones patisquen més la precarietat laboral, havent de reduir les seues jornades de treball per a poder conciliar la vida familiar amb la laboral, amb contractes a temps parcial o abandonant el mercat de treball.

Siguem conscients d’aquesta realitat, i transformem-la!

És un fet demostrat que les dones cobrem menys que els homes. En el conjunt de la Unió Europea, segons dades de la Comissió Europea, la diferència salarial entre homes i dones varia entre els 30 punts registrats a Estònia i els 3,2 punts a Eslovènia. La mitjana va ser del 16,4% en 2013.

La bretxa salarial d’Espanya està tres punts per sobre d’aquesta mitjana (19,3%) i, mentre que en l’O.I. la bretxa salarial es va reduint, a Espanya la tendència és al revés. En efecte, la diferència entre els salaris d’homes i dones ha crescut des que va començar la crisi en el 2008, quan amb un 16,1% se situava un punt per sota de la Unió Europea.

En altres països del món, com Estats Units, la bretxa salarial és encara major: del 36% en la nació sud-americana.

En conseqüència amb aquestes dades, un informe publicat per l’Organització Internacional del Treball (*OIT) al març de l’any passat sota el títol Bretxa salarial de gènere i bretxa salarial per maternitat apunta al fet que, si ben a escala global s’aprecia un tímid avanç en l’eliminació de diferències salarials, la bretxa salarial tardaria encara 71 anys a desaparèixer. És a dir, les dones haurem d’esperar fins a finals d’aquest segle per a cobrar el mateix pel mateix treball que els homes.

Així són les coses. A Espanya, una dona cobra un 17% menys que un home per fer el mateix treball. No obstant açò, les dones tenim una millor educació i estem millor formades. És més, si els salaris depengueren únicament dels factors relacionats amb la productivitat de les persones (com el nivell educatiu, l’experiència, l’ocupació, la categoria professional i els mesos treballats per any i hores per setmana), aquesta dona que cobra un 17% menys que els homes hauria de cobrar, en realitat, un 2% més.

A la diferència salarial de gènere se li suma l’anomenat “sostre de cristall”, segons el qual les dones tenim menys possibilitats d’arribar a escales salarials i llocs professionals alts. Segons un informe de l’Agència *ADD *Talentia, el nombre d’executives a Espanya va caure a la meitat en 2014 respecte a l’any anterior.

A què es deu la bretxa salarial?

Segons l’informe Com combatre la bretxa salarial entre homes i dones en la Unió Europea publicat per la Comissió Europea, són moltes les causes que intervenen en l’existència de la diferència salarial, causes que a més estan interrelacionades. Entre elles, destaquen:

La discriminació en el lloc de treball, factor que pot ser causa de l’anomenada discriminació directa segons la qual les dones rebem un tracte menys favorable que els homes.

Les dones i els homes tendim a treballar en sectors diferents i a exercir diferents ocupacions. Per exemple, en el sector sanitari les dones solem ser infermeres i els homes són els metges. Açò està directament relacionat amb la nostra socialització de gènere i els patrons de conducta que aprenem des de la infància. A més, la falta de coresponsabilitat en les cures de la família i la llar fa que les dones tendim a treballar amb mitges jornades i tenim menys possibilitats de ser contractades per a llocs d’alta remuneració i ocupar llocs de responsabilitat.
No se’ns apliquen les mateixes pràctiques laborables ni formes de remuneració, com a pagues extra, prestacions i complements. L’estructura real dels sistemes salarials condueix a diferències en les condicions de remuneració per a tots dos sexes.

La infravaloració del treball i les capacitats de les dones, especialment en les ocupacions en les quals predominem, condueixen també a pitjors sous.

L’anomenat “sostre de cristall”, o l’escassa presència de dones en llocs de lideratge i d’alt nivell, a més d’una baixa representació en llocs relacionats amb la política, l’economia i les ciències (només un terç de les persones dedicades a les ciències i les enginyeries són dones).
Les tradicions i els rols de gènere, que determinen el paper que homes i dones exercim en la societat i que adquirim des de la infància, influint en decisions com l’elecció d’estudis.

La conciliació de la vida familiar i laboral. Davant una falta decoresponsabilitat en les cures, som les dones les que ens dediquem més a fons a la vida familiar, per la qual cosa per a poder conciliar ambdues ocupacions tendim a emprar-nos a jornada parcial. Aquestes dificultats per a conciliar també afecten a les nostres oportunitats per a progressar en el treball i rebre un major sou.

Com reduir la diferència salarial entre homes i dones?

Segons la OIT, una de les grans causes de la diferència salarial és la maternitat. Així, l’informe realitzat per aquesta organització afirma que les dones que tenen fills o filles cobren menys que les que no els tenen, quan en els homes succeeix a l’inrevés. El salari també depèn de factors com el nombre de fills o filles i si aquests són xiquets o xiquetes.

Per tant, la OIT proposa una sèrie de mesures per a escurçar la bretxa salarial deguda a la maternitat, com reduir la doble càrrega familiar i laboral, estendre l’educació de 0 a 3 anys, promoure i allargar la baixa per paternitat i que les empreses siguen més flexibles en el treball, amb permisos parentals, horaris adaptables a les necessitats familiars, etcètera.

En aquest sentit apunta també la Plataforma per Permisos Iguals i Intransferibles de Naixement i Adopció (PPIINA), de la qual Dones per a la Salut formem part. La PPIINA aposta per acabar amb la discriminació per maternitat aconseguint que els homes cuiden als fills i filles per igual. Solament equiparant el permís de paternitat al de maternitat, convertint a tots dos en iguals, intransferibles i pagats al 100%, veuríem una gran transformació social tant en la bretxa salarial per raó de sexe com en moltes altres facetes de la societat.

En contra d’aquesta equiparació dels permisos per paternitat i maternitat, les últimes propostes del Parlament Europeu en aquesta matèria apunten a l’ampliació de les 14 setmanes per maternitat a 18 setmanes, sense esmentar si més no la necessitat d’un període mínim de permís de paternitat. Aquesta diferència entre els permisos reflecteix la concepció que som les dones les que hem d’ocupar-nos de les cures, augmenta la desigualtat de gènere i desprotegeix les ocupacions de les dones. I encara que sembla que la societat ja ha apostat per la coresponsabilitat en la cura, les lleis s’obstinen en no reflectir aquest canvi social, posant traves als homes que vulguen exercir-la al no tenir el mateix permís i prestació per paternitat que les mares.

En contra a les propostes del Parlament Europeu, la Comissió Europea recomana integrar mesures tant de comunicació i conscienciació com a polítiques i legislacions concretes encaminades a lareducció de la bretxa salarial. Entre elles destaquen:

  • La creació d’informes sobre la diferència salarial de gènere.
  • La promoció de plans d’igualtat de gènere en les empreses i auditories amb l’objectiu de reduir aquesta diferenciació en el salari
  • Legislació específica i acords col·lectius.
  • L’engegada d’eines per a augmentar la transparència dels sistemes salarials i identificar la bretxa salarial.
  • La promoció de Dies de la Igualtat Salarial, com aquest 22 de febrer a Espanya.

El debat entorn de la diferència salarial de gènere gira en dos eixos principals: és resultat de diferències de gènere i una discriminació implícita deguda a diferents opcions i estils de vida com el nombre d’hores treballades o la falta de coresponsabilitat en la cura dels i les filles? o és un resultat directe d’una discriminació sexista explícita? Siga com siga, les respostes a ambdues preguntes indiquen clarament que la bretxa salarial de gènere és una qüestió intrínsecament relacionada amb la desigualtat entre homes i dones.

Una activitat del sector de les arts escèniques, emmarcada en el Dia de la Igualtat Salarial

Per a saber-ne més

http://www.generandociudadania.org/genero/destacados/22-de-febrero-dia-por-la-igualdad-salarial-de-hombres-y-mujeres/

http://www.mujeresparalasalud.org/spip.php?article656

http://www.msssi.gob.es/ssi/igualdadOportunidades/iEmpleo/Igualdad_salarial/dia_europeo_igualdad_salarial.htm

http://ec.europa.eu/justice/gender-equality/gender-pay-gap/index_es.htm

http://www.igualdadenlaempresa.es/redEmpresas/distintivo/Dia_igualdad_salarial_22_de_febrero_2015.pdf

http://www.igualate.org/v_portal/informacion/informacionver.asp?cod=457&te=12&idage=575

http://www.huffingtonpost.es/2014/02/22/dia-igualdad-salarial-mujeres_n_4832808.html

http://www.evap.es/equal-pay-day

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*