ES PRESENTA “MILLORA LA TEUA DIETA MEDIÀTICA, CONSUMEIX PUBLICACIONS VALENCIANES”

ACICOM i l’APPV presenten la iniciativa:

“Millora la teua dieta mediàtica,

consumeix publicacions valencianes”

Projecte de foment de la comunicació en valencià elaborada en la premsa, la ràdio, la televisió i internet, que compta ja amb el suport inicial de la Federació Escola Valenciana, l’Associació d’Editors del País Valencià, la Xarxa d’Emissores Municipals Valencians, Acció Cultural del País Valencià i la Unió de Periodistes Valencians.

“Millora la teua dieta mediàtica, consumeix publicacions valencianes”. És el nom de la iniciativa organitzada per ACICOM (Associació Ciutadania i Comunicació), associació de consumidors que agrupa a més d’un centenar de persones preocupades per millorar la dieta mediàtica de la ciutadania valenciana i APPV (Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes), que aglutina més de 50 publicacions periòdiques en format paper i digitals, amb objectiu de fomentar el consum de la informació elaborada en valencià en qualsevol mitjà de comunicació. Pel que fa a la premsa, l’objectiu de la campanya és la promoció de les subscripcions a les publicacions periòdiques en valencià.

La campanya ha segut presentada a l’altet de la Cafeteria La Nau, de la Universitat de València, carrer La Nau, el 30 de desembre a les 12 hores del migdia.

La campanya, que serà permanent, comença amb tres accions singulars. La primera consisteix en l’emissió de diverses falques publicitàries de promoció de la dieta mediàtica en valencià en les ràdios de la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes. Aquesta acció compta amb la col·laboració de destacades personalitats del món de la cultura i les arts del País Valencià, entre els que hi figuren l’actriu Rosana Pastor, l’humorista Xavi Castillo, les escriptores Raquel Ricart i Carmen Amoraga, la gestora cultural Francis López, l’actor Pep Ricart i els cantants Vicent Torrent, Pau Alabajos i Miquel Gil.

La segona acció de la campanya és la posada en marxa de la pàgina web

www.quioscvalencia.info, la qual serà un espai que acollirà les capçaleres de la premsa en paper i digital feta en valencià, així com els principals esdeveniments de la comunicació en la nostra llengua que protagonitzen tant els mitjans de comunicació i els periodistes com les associacions ciutadanes, de consumidors i especialitzades en comunicació i entitats en defensa de la llengua.

Així mateix, la tercera iniciativa serà el desenvolupament d’accions a les xarxes socials per tal de fomentar les subscripcions a aquestes publicacions. Es tracta de la millor manera en que podem aconseguir el doble objectiu: augmentar la lectura en valencià i a la vegada assegurar la viabilitat econòmica de les publicacions que enriqueixen la nostra dieta mediàtica de ciutadania, amb informació autòctona i en la nostra llengua.

La iniciativa “Millora la teua dieta mediàtica, consumeix publicacions valencianes ja compta inicialment amb la col·laboració especial d’Aldaia Ràdio i el suport de la Federació Escola Valenciana, l’Associació d’Editors del País Valencià, la Xarxa d’Emissores Municipals Valencians, Acció Cultural del País Valencià i la Unió de Periodistes Valencians. Totes aquestes entitats destaquen pel seu paper de promoció i normalització del valencià en els camps de l’educació, el món editorial, la cultura i la comunicació. Paulatinament esperem que s’aniran adherint altres organitzacions ciutadanes, socials, polítiques, sindicals, universitàries, professionals, etc

COMUNICACIÓ EN VALENCIÀ VIU CONTRA LES CORDES DE LA INANICIÓ

La comunicació al País Valencià viu una situació de diglòssia mediàtica en la que els mitjans en castellà són hegemònics. Més de 25 anys després de l’aprovació l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, que assentaren les bases de la normalització de la llengua, la presència del valencià en els mitjans és encara marginal. El periodisme en valencià viu contra les cordes de la inanició, és un sector feble i minoritzat. Actualment, malgrat que hi ha uns 170 mitjans en valencià, els mitjans en castellà acaparen les audiències.

El mercat i la política han configurat aquest trist panorama. La creació de RTVV en 1989 no ha mitigat la castellanització de l’espai comunicatiu valencià, procés que en ocasions ha estat afavorit per la Generalitat Valenciana. Les xifres d’audiències constaten la situació que pateix la comunicació en la nostra llengua. No tenim cap diari en valencià, ni cap dels periòdics de periodicitat diversa que s’editen no han aconseguit una difusió acceptable en tot el territori. Segons l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, sols el 8,9% de la població llegeix premsa en valencià i el 3,23% escolta ràdio en llengua autòctona. Pel que fa a la premsa, actualment comptem amb 103 periòdics de paper en valencià, amb una tirada d’eixida de poc més de 409.000 exemplars, a més de 14 diaris digitals elaborats també en valencià.

L’ús del de la nostra llengua en la premsa en castellà també és marginal. Els únics diaris que publiquen pàgines en valencià són l’edició valenciana d’El País que publica el suplement cultural setmanal “Quadern”, i Levante-EMV amb la pàgina diària “Panorama” i el suplement “Aula”. La resta de diaris del País Valencià ignoren el valencià.

Així mateix, la presència del valencià en la televisió està marcada per tres situacions anòmales: una audiència dominada per les cadenes estatals, una TVV morta com a motor de normalització lingüística i un Consell obstinat a boicotejar TV3 al País Valencià. TVV és bilingüe i a penes supera el 16% de l’audiència. La deriva autoritària del Consell ha agreujat més aquestes anomalies, sobretot per l’ús partidista que es fa de Canal 9. Finalment, a Internet el valencià és també minoritari, sols els 13,7% dels cibermitjans usen el valencià com a llengua vehicular. A la vegada la implantació de la TDT ha empitjorat la situació puix ha fet desaparèixer totes les televisions locals que existien i ha augmentat el nombre de canals en castellà, incomplint la llei la majoria de les noves operadores que han obtingut llicència. Tan sols algunes d’elles fan un esforç pel valencià

A més del conflicte lingüístic, que genera encara actituds de rebuig vers la llengua normativa, la principal responsable d’aquesta marginació de la comunicació en valencià és la Generalitat, que no fa útil el valencià a nivell social i no desenvolupa polítiques públiques sòlides i duradores de foment del valencià en els mitjans. La presència de la llengua pròpia en els mitjans és major a Catalunya, País Basc i Galícia. En aquests territoris hi ha més consciència identitària i es desenvolupen des de fa anys polítiques de comunicació per fomentar l’ús de les llengües autòctones en els mitjans.

El País Valencià és l’autonomia bilingüe que menys diners destina a la promoció de la llengua pròpia als mitjans. Les xifres de 2010 són reveladores. Contrasta l’ajuda de 120.000 euros que dóna la Generalitat Valenciana al foment del valencià en els mitjans enfront els 7 milions d’euros que aporta Catalunya, els 5,7 milions d’euros del País Basc i els 3,5 milions d’euros de Galícia. I fins i tot Astúries, amb 415.000 euros, supera amb engreix l’ajuda valenciana.

El Pacte pel Valencià de 2001, signat per totes les forces polítiques de les Corts Valencianes, reconeix que ha estat insuficient la política de normalització del Consell alhora que planteja objectius per superar la situació que encara no s’han aplicat, com per exemple el desplegament reglamentari de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.

ELS CIUTADANS DONEM UN PAS ENDAVANT

Davant la precarietat de la situació en que es troba el valencià als mitjans de comunicació, diverses organitzacions ciutadanes hem posat en marxa aquesta campanya permanent “Millora la teua dieta mediàtica, consumeix publicacions valencianes”.

Es tracta d’implicar més a la societat valenciana en el suport mutu a estes publicacions: en paper, internet i/o audiovisuals per tal que la nostra dieta mediàtica com a valencians puga estar cada dia més enriquida i diversa. Farem crides a donar suport mitjançant subscripcions, difusió de la seua existència, extensió a tots els racons de la Comunitat, etc.

PROPOSTES PER A LA MILLORA DE LA DIETA MEDIÀTICA EN VALENCIÀ

Davant d’aquesta desídia política el futur del valencià en els mitjans és incert. La normalització lingüística ha de tindre com a objectiu prioritari la presència del valencià en els mitjans. Cal una política autonòmica ferma per redreçar la situació. Si la Generalitat no li dóna la volta a la marginació dels mitjans en valencià, aquests continuaran contra les cordes, una situació difícil que en un món globalitzat pot conduir a la desaparició de la llengua.

Per a contrarestar aquesta situació, i amb l’objectiu que el poble valencià puga millorar la seua dieta mediàtica en la llengua autòctona, l’Associació Ciutadania i Comunicació, l’Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes, la Federació Escola Valenciana, l’Associació d’Editors del País Valencià, la Xarxa d’Emissores Municipals Valencians, Acció Cultural del País Valencià i la Unió de Periodistes Valencians, proposem, reivindiquem i demanem al Consell de la Generalitat i les Corts Valencianes l’acompliment de les següents iniciatives:

  1. El Consell ha de donar prioritat a la política lingüística. El futur de la comunicació en valencià passa, en primer lloc, per iniciar el desenvolupament reglamentari de la LUEV en tots els camps de la vida social i econòmica valenciana, i especialment en l’àrea dels mitjans de comunicació, en compliment del Pacte pel Valencià de 2001. Els mitjans en valencià han de ser considerats per la Generalitat una indústria cultural que cal protegir, potenciar i preservar.
  1. Desenvolupar una política nacional de comunicació des de la Generalitat Valenciana. Una política que duga a terme, entre altres accions, la reordenació profunda del sector audiovisual valencià, començant per una reforma de RTVV que incloga la valencianització total dels continguts. Tanmateix una política que assegure l’acompliment de les lleis com la del Sector Audiovisual que obliga a percentatges d’emissió en valencià que ara no són respectats.
  1. L’audiovisual continuarà sent un element estratègic en la comunicació. Per això cal fomentar la producció audiovisual valenciana mitjançant la creació d’un Institut Valencià d’Indústries Culturals i del Consell de l’Audiovisual Valencià, que contemplat al nostre Estatut d’Autonomia, hauria d’estar ja en funcionament, així com el desplegament de recursos econòmics, legislació audiovisual i els organismes siguen necessaris per a enfortir aquest sector.
  1. Potenciar el valencià en els mitjans de comunicació privats mitjançant polítiques públiques de subvencions desenvolupades des de la Generalitat, diputacions provincials i ajuntaments. Aquest suport ha de cobrir diversos fronts: promocionar l’ús del valencià en els mitjans de comunicació ja existents, edició de nous mitjans en valencià, ajudes estructurals per a projectes de consolidació de premsa, ràdio, televisió i mitjans digitals en valencià; foment del periodisme digital i mitjans audiovisuals, etc.
  1. Consolidar i potenciar xarxes d’emissores públiques locals de ràdio, televisió i portals web, per tal d’aprofitar sinèrgies professionals, tècniques i econòmiques que milloren la qualitat. Juntament a això, cal plantejar-se la creació d’una agència valenciana de notícies en valencià.
  1. De la mateixa manera, cal que la Generalitat arribe a una acord amb els governs de Madrid, Catalunya i Balears per a obtenir la reciprocitat de totes les cadenes autonòmiques de ràdio i televisió que emeten en llengua catalana.
  1. Que la Generalitat fixe uns criteris jurídics i polítics clars (amb legislació i reglaments) per a evitar que continue augmentant la dependència mediàtica en castellà, tot establint un marc favorable per als operadors i empreses que empren el valencià com a llengua de comunicació.
  1. Els mitjans de comunicació en valencià han de ser visibles. Per això cal crear un observatori de mitjans amb el suport de la Generalitat, universitats valencianes, associacions de mitjans de comunicació, empreses privades i associacions professionals de periodistes. L’observatori ha de servir per a quantificar els mitjans existents, detectar potencialitats, avaluar audiències, usos i consums culturals, i finalment a plantejar estratègies.
  1. Atés la influència que tenen els mitjans audiovisuals en els usos lingüístics dels individus, cal arribar a un consens polític i social a través de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per a establir una llengua oral normativa, un estàndard del valencià oral en RTVV i en el sector de la ràdio i televisió local i comarcal en valencià.
  1. I finalment, cal elaborar un pla autonòmic de la TDT per tal de reorientar el sector de la televisió local valenciana cap a projectes comunicatius compromesos amb la identitat cultural valenciana i la llengua.

València 30 de desembre de 2010

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*