Andreu Alfaro (1929-2012), que va ser membre i vicepresident del Consell Valencià de Cultura (1985-1990), és potser l’escultor valencià més important de la segona meitat del segle XX i el més reconegut internacionalment, amb una obra estesa per moltes ciutats del món. Membre del Grup Parpalló (1957), durant aquella dècada es va relacionar amb artistes com Michavila, Bayarri i Soria, o amb intel·lectuals com Fuster, Ventura i Iborra, quan començava a pintar de manera autodidacta, sense orientació específica. Precisament aquell any de 1957 va ser el de la seua primera exposició individual a la Sala Mateu de València.

En els anys seixanta la seua obra va començar a ser mundialment reconeguda des que va exposar en la Biennal de Venècia de 1966, i això va passar quan començava a treballar els metalls de manera intensiva, cosa que no va deixar de fer fins al final de la vida.

Entre les obres importants destaquen La rella (1961), La veu d’un poble (1965) i Catalan Power (1975), o la construcció de les Columnes de Bellaterra a la UAB (1999), sempre amb una atenció especial a l’espai públic on l’escultura havia de ser instal·lada. I era reconegut amb el Premi d’Honor Jaume I (1980) i el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (1981), entre altres.

El realitzador i cineasta Vicent Tamarit, dóna en Alfaro, l’art compromés, una visió de l’escultor en què vida i obra es conjuguen de tal manera que esdevenen indestriables.

Resultado de imagen de alfaro, l'art compromésLa producció repassa també la dedicació d’Alfaro a l’escultura urbana, present tant en les comunitats de Madrid, Catalunya i la Comunitat Valenciana, així com en les ciutats alemanyes de Nuremberg, Magúncia i Franckfurt. Amb fotos i pel·lícules tretes de l’arxiu familiar i intervencions d’Emili Giralt, Carmen Alborch, Manuel Vicent, Raimon i Tomás Llorens, entre altres, la figura d’Andreu Alfaro va creixent en el treball de Vicent Tamarit a poc a poc arrelada entre el fonament familiar, la tradició valencianista i republicana, la comprensió de l’art contemporani i la realitat social i política que li va tocar viure. I, entre tot això, la seua recerca, en l’art clàssic, de les fonts inspiradores de la seua obra radicalment contemporània, valenciana i internacional.

Comptarem per a la presentació i col·loqui sobre l’audiovisual amb:

  • Vicent Tamarit, Director
  • Antonio Mansilla, Productor
  • Guillermo Pérez, Director de Fotografía

 

Resultado de imagen de escultures alfaro Resultado de imagen de escultures alfaro