El festival Cinema Ciutadà Compromés ens convida a apropar-nos a la vida d’un dels personatges més il·lustres i controvertits del panorama artístic del segle XX.

Dimarts, dia 26 de novembre, a les 18:30h en FEIS-CCOO C/ Serrans, 13 València   📍 Localització

Buñuel fitxa_optAquesta obra, és un dels audiovisuals d’animació que es projecten durant la cinquena edició del festival, ens durà a l’Estat espanyol dels anys 30, anys en els quals va començar a gravar la seua pel·lícula Les Hurdes, terra sense pa.

París, 1930. Salvador Dalí i Luis Buñuel són les principals figures del moviment surrealista, però Buñuel veu com se li tanquen totes les portes després de l’escandalosa estrena de L’edat d’or, la seua primera pel·lícula. No obstant això, el seu bon amic, l’escultor Ramón Acín, compra un bitllet de loteria amb la boja promesa que, si guanya, pagarà el documental que el seu amic vol rodar sobre Las Hurdes, una de les regions més pobres i oblidades d’Espanya.
L’audiovisual és una adaptació del còmic homònim de l’ il·lustrador Fermín Solís i és una finestra a la vida del grup surrealista, encapsat per André Breton i format, entre altres, per Salvador Dalí i el mateix Buñuel; però també als contrastos de les maneres de viure entre la moderna França i la regió més pobra d’Extremadura (Las Hurdes)

Dues escenes de bar obrin i tanquen aquest film de (una mica més que) animació. En ambdues, la figura d’un jove però ja ambiciós Luis Buñuel ofereix una visió lúcida al que li envolta. En la primera, en un d’aquells bars bohemis de quan, parafrasejant a Ernest Hemingway, París era una festa, el qui és qui dels avantguardistes i provocadors anys 20 debat, entre copes, sobre la utilitat, la funció i la vertadera raó de ser de l’art.

Després de tanta disquisició de saló, el cineasta de Calanda els repta des d’un surrealista, llibertari i anticlerical gag. Passarà molt temps i passaran moltes coses entre aqueixa seqüència i la que posa el rètol de Fi, les que han despullat de supèrbia i de teatrals ànims d’epatar (menys que el seu odiat amic Salvador Dalí, objecte de les més cruels pulles de la pel·lícula) a l’autor de l’edat d’or, les que el mostren brindant en solitari, com a sola s’ha quedat la seua vida i es quedarà Espanya, de ple en una guerra cruel i fratricida.

Buñuel en el laberint de les tortugues és una posada en imatges de la celebrada novel·la gràfica homònima, és un viatge iniciàtic al misteri que el director murcià va construir al voltant seu i de la prolongació que vindria a ser la seua filmografia, un altre enigma així mateix. Una odissea humana, humanista, la destinació de la qual és arrancar la que potser és l’única llàgrima (sincera) d’algú que es va construir una closca (genial, irrepetible, críptic) com el de les tortugues, refugiant-se en ell temorós de ser ferit.

Quan el film (formal i estèticament preciós: era hora ja d’apostar per una animació que no resultara clònica a tot el cegeísmo Pixar i companyia) busca despullar d’aqueixa cuirassa orgànica a Buñuel via els flashbacks de la seua infància, del xoc amb un pare poc empàtic, cau alguna cosa en el convencional.

No així quan fins i tot també en ells s’obri pas la fabulació que portaria al director al cinema: les ombres xinesses (excepcional declaració d’amor a Jules Verne… potser avançant el que faria més tard amb Daniel Defoe i el seu Robinson Crusoe?), la imaginació cada vegada més desbordada que prefigurarà l’imaginari surrealista de l’autor (els cadàvers i els voltors) i la mirada al seu voltant com un continu enquadrament.
És en aqueix aspecte cinematogràfic, en el procés que va portar a Luis Buñuel al rodatge del documental creatiu i crític Las Hurdes: Terra sense pa, on assistim a la humanització i fins i tot sentimentalització de qui més tard ens presentara a altres marginats, als oblidats. En aqueix joc entre la realitat i la representació interessada d’aqueixa realitat (el que és en el fons tot documental), és on Buñuel en el laberint de les tortugues aconsegueix el seu objectiu, més que res perquè fa exactament el mateix: mescla el rodatge (en dibuixos animats) amb els vertaders fotogrames del film resultant. En aqueix laberint de misèria, d’una Espanya de la qual s’havia allunyat i de la qual hauria d’allunyar-se, però de poesia captivadora i sobretot de sinceritat, Buñuel es troba. Nosaltres ho trobem a ell també. Per al poc (la destinació tràgica del seu amic i esposa; la destinació tràgica de la mateixa Espanya, de les ideologies) brindar al buit i retornar al refugi de la closca, al d’art claustrofòbic i enigmàtic, tant com els laberints sense eixida.

Resultado de imagen de Salvador Simó Busom

Dirigida per  Salvador Simó Busom http://www.salvadorsimo.com/SalvaWeb2018/index.html
Nascut a Barcelona l’any 1975, Salvador Simó ha dirigit nombroses pel·lícules d’animació, l’última d’elles, aquest mateix any, ha sigut Buñuel en el Laberinto de las Tortugas. La seua última pel·lícula ha sigut guardonada amb el premi a la millor banda sonora del Festival de Málaga i pel festival Annecy a més de ser nominada a millor film d’animació als premis del Cine europeu.

La presentació de la pel·lícula correra a càrrec d’Emília Bolinches, vicepresidenta d’ACICOM i coordinadora del Jurat.

Per al col·loqui posterior comptarem amb la participació de Marina Segarra Arlandís, que és llicenciada en Història de l’Art i doctora en Belles Arts. Durant 35 anys ha impartit classes de narrativa audiovisual i comunicació audiovisual com a professora de BB AA de la Universitat Politècnica de València. Marina Segarra és també guionista, realitzadora i investigadora del cómic, tema que respon a la figura central de la seua tesi doctoral.”

Tràiler del film

La cinta valenciana Buñuel en el laberinto de las tortugas (Salvador Simó) i Mientras dure la guerra, ambdos programades en el Festivall CCC 2019 han sigut  pel·lícules espanyoles preseleccionades per a representar a Espanya en la 92a edició dels Premis Oscar en la categoria de Millor pel·lícula de parla no anglesa.

La cinta finalment seleccionada per a optar als Oscar, la gala dels quals se celebrarà el pròxim 9 de febrer, en l’apartat d’animació serà aquesta:  Buñuel, en el laberinto de las tortugas

Salvador Simó, que debuta com a director amb el llarg animat Buñuel en el laberint de les tortugues, ha assegurat que el premi per a ell és que “es prenga l’animació seriosament”, al mateix temps que ha mostrat la seua emoció per competir  El film del director extremeny ha sigut desenvolupat en Hampa Studio, productora valenciana.

Aquesta és la primera pel·lícula de Salvador, encara que compta amb una àmplia experiència en animació, ja que ha treballat en efectes visuals en projectes internacionals com ‘El Llibre de la Selva’ (guanyadora de l’Oscar als millors efectes visuals en 2017), ‘Les Cròniques de Narnia’ o ‘El Príncep de Pèrsia

“L’animació també és cinema i això és alguna cosa que moltes vegades hem oblidat. Si això ajuda al fet que es comence a prendre l’animació seriosament, el premi no és només meu”, ha assenyalat el director després de conéixer la preselecció.

La pel·lícula de Simó, una adaptació del còmic homònim de Fermín Solís, conta com Luis Buñuel va decidir dur a terme el rodatge del documental sobre la regió extremenya de Las Hurdes, ‘Las Hurdes, terra sense pa’, en els anys 30.

Buñuel en el laberint de les tortugues entra en la carrera pels Oscar, i no pels camins previstos per a una pel·lícula espanyola: el film de Salvador Simó es cola en el primer tall de la categoria a Millor Pel·lícula d’Animació. També es podria fer amb un guardó en els Premis de Cinema Europeu, en la mateixa categoria.Resultado de imagen de b uñuel el laberinto de las tortugasNo ho tindrà fàcil. Aquesta llista és la del primer tall, en el qual s’inclouen 32 llargmetratges de tot el món. La llista definitiva només tindrà cinc, entre les quals -previsiblmente- Toy Story 4 o Frozen 2 tenen un buit guardat. Al seu favor, la distribuïdora GKIDS ha sigut l’encarregada de portar-la als Estats Units amb un notable èxit de crítica i no poc acolliment del públic. Aquesta distribuïdora és la mateixa que encarregada de portar a Amèrica del Nord films premiats com El secret del llibre de Kells, La cançó del mar o El pa de la guerra. Totes tres van acabar en el tall final.

Hampa Studio, els valencians que poden arribar als Oscar de la mà de Buñuel.  va estar també en la terna per a representar a Espanya en la categoria de Millor Pel·lícula Internacional. Competia amb Mentre dure la guerra d’Alejandro Amenábar i Dolor i glòria de Pedro Almodóvar, sent triada aquesta última.

El film, que és una co-producció entre diverses productores repartides per tot el país -i les seues respectives radiotelevisions i governs autonòmics- tenen el segell valencià en l’estudi Hampa Studio, del qual és responsable Álex Cervantes. En la mateixa carrera pels Oscar es colen altres dues produccions espanyoles. Un dia més amb vida de Raúl de la Font i Damian Nenow, que es va poder veure en la passada Mostra de València, i La llegenda de Klaus de Sergio Pablos, encara sense estrenar.

Mai el cinema espanyol havia aconseguit una participació similar els premis de l’acadèmia estatunidenca.

Per a saber-ne més

I més informació sobre el còmic: http://www.rtve.es/noticias/20190314/fermin-solis-cuando-rodo-hurdes-bunuel-estaba-perdido-como-persona-como-artista/1902101.shtml