(CONTRA)REFORMA AUDIOVISUAL A ANDALUSIA

En mig de l’alarma nacional pel coronavirus, ens aplega una altra alarma des d’ANDALUSIA. Una sèrie de mesures que apunten cap a la privatització dels mitjans audiovisuals públics (autonòmics o municipals) aprofitant un decret d emseures per l’estat d’emergència. Una situació realment preocupant i que suposa una contrareforma total del sistema audiovisual andalús.

Pagina inicial de la web de AUCDes d’AUC (Asociación Usuarios de la Comunicación) , associació d’àmbit estatal de la qual ACICOM desenvolupa la seua activitat en la Comunitat Valenciana, d’acord amb el Conveni de col·laboració que mantenim des de fa anys, hem realitzat la següent nota tècnica, que us deixem per tal de conèixer la profunditat del que es planteja.

El Reial decret-Llei per al foment de l’activitat  productiva introdueix canvis fonamentals en la Llei Audiovisual autonòmica

  L’Associació  d’Usuaris  de la Comunicació (AUC) ha mostrat la seua preocupació pel desmantellament que per al servei públic de comunicació  audiovisual a Andalusia  pot suposar l’aprovació  del Reial decret-Llei 2/2020, de 9 de març , de millora  i simplificació de la regulació per al foment de l’activitat  productiva.

L’esmentat  Reial decret parteix d’un diagnòstic erroni de les dificultats que escometen les ràdios i televisions locals en la Comunitat Autònoma; ignora aspectes bàsics del servei públic audiovisual, i aprova unes mesures, de dubtosa  legalitat en alguns casos, que, amb l’excusa de la “eliminació de traves  burocràtiques”, escometen una desregulació del sector que només pot suposar la precarització professional i el desmantellament del model comunicatiu públic andalús. Un model que, amb les seues manques, suposa un referent per a la resta de l’Estat.

Bàsicament, aquest Reial decret-Llei incentiva la gestió privada del servei públic de radiotelevisió  local, oferint de facilitats  que abaratisquen costos i alleugerisquen requisits de cara al negoci audiovisual. Així, es permet  l’externalització  total de la producció, inclosa la dels continguts informatius, que constitueixen la columna vertebral i la garantia fonamental del compliment dels principis i de la missió d’aqueix  servei públic. No es garanteix  ja que  aqueixos continguts hagen de ser  realitzats per professionals  propis.

En la mateixa línia, es desvincula també el servei audiovisual local del seu principal tret d’identitat: la programació de proximitat . Després de la  aprovació del “decretàs” la Llei Audiovisual no obliga ja als prestadors del servei a comptar amb un centre de producció ni amb professionals que desenvolupen la seua activitat en l’àmbit de cobertura, la qual cosa en la pràctica pot convertir als mitjans locals en mers redifusors de continguts  televisius o radiofònics forans, amb un objectiu fonamentalment comercial. Aquesta falta d’arrelament  territorial és especialment cridanera en el cas dels mitjans comunitaris, als quals es desnaturalitza  i als quals es despulla  de  la seua raó de ser, ja que no comptar amb aquests centres  de producció fa impensable l’exercici  del dret d’accés  i la col·laboració de les associacions i grups socials locals.

En aquest sentit, les referències a l’emissió  de continguts  d’interés  local, que passen de ser exclusius” a ser “preferents”, és un brindis al sol quan no es garanteix  la producció de proximitat , ni es concreta el propi concepte d’aquesta  programació d’interés  local.

Un altre dels aspectes preocupants de la modificació operada pel Reial decret-Llei és el fet que des de la  Administració s’emparen  pràctiques il·lícites i fraudulentes,  permetent que les emissores de ràdio i els canals  de televisió que desenvolupen la seua activitat sense el perceptiu títol habilitant, o sense haver complit el requisit d’informació  prèvia, puguen difondre comunicacions comercials amb absoluta impunitat, És més, els anunciants i agències de publicitat , que fins ara  es consideraven  col·laboradors necessaris d’aquest acte il·lícit, queden exonerats de qualsevol  responsabilitat infractora, en contra del que s’estableix per la legislació audiovisual europea o de l’existent  en altres àmbits com el joc o la propietat intel·lectual. Ni tan sols s’exigeix  a  aquestes empreses anunciants o publicitàries el deure de  col·laboració en l’exercici de les (ja minimitzades) facultats d’inspecció  per part  de les autoritats competents en l’àmbit  audiovisual.

Per a culminar aqueixa desregulació, s’atorga  als prestadors del servei  de comunicació audiovisual privats una discrecionalitat quasi total per a interrompre  aqueix servei o suspendre’l, sense que siga necessària l’autorització  prèvia per part  de l’autoritat  audiovisual competent.

En relació a l’accessibilitat  de les `persones amb discapacitat, s’eliminen  les obligacions establides per a la televisió local contemplades en la Llei Audiovisual, considerant que aquestesobligacions suposen un “enorme risc” per a la prestació del servei.

Finalment, i pel que fa a   les competències del Consell Audiovisual d’Andalusia , s’elimina l’obligació  de comptar amb el seu informe preceptiu i previ sobre els procediments d’adjudicació  de títols  habilitants i sobre les propostes presentades en els concursos d’atorgament  de concessions  i llicències pel que fa a  la composició accionarial dels licitadors, l’objectiu dels quals era garantir el pluralisme i la lliure competència en el sector, així com previndre situacions de concentració  de mitjans  i abús de posició  dominant.  El seu paper queda limitat a informar sobre les propostes de resolució  en els procediments d’atorgament , renovació, extinció, autorització de canvi  d’accionariat  i negocis jurídics de llicències  per a prestar  serveis  de comunicació audiovisual radiofònica i televisiva “d’àmbit  autonòmic”.

Volem mostrar la nostra (AUC i ACICOM) preocupació davant unes mesures que no plantegen quins són els problemes que afecten  la viabilitat de les ràdios i televisions locals andaluses públiques i comunitàries, ni tampoc avancen en el desenvolupament d’un model audiovisual sostenible, d’acord amb el nou entorn digital. Per contra, buiden parcialment de contingut  la legislació autonòmica en aquest àmbit, que va ser aprovada per unanimitat  en el Parlament autonòmic en 2018. I limiten les competències del Consell Audiovisual d’Andalusia , un dels dos únics òrgans de regulació  que ens acosten al que és comuna en tots els països europeus.

 

NOTA TÈCNICA I ANÀLISI DEL REIAL DECRET RESPECTE AL SERVEI PÚBLIC DE RÀDIO I TELEVISIÓ

LA (CONTRA)REFORMA AUDIOVISUAL A ANDALUSIA

 La Junta d’Andalusia ha aprovat el Reial decret llei 2/2020, de 9 de març, de millora i simplificació de la regulació per al foment de l’activitat productiva d’Andalusia, que entre els seus molts vessants modifica la normativa sobre comunicació audiovisual fins al moment vigent en la Comunitat Autònoma.

D’acord amb el preàmbul de la norma, “Els mitjans de comunicació s’enfronten a un entorn digital que ha reformulat la cadena de valor i a una audiència fragmentada per l’explosió de canals, així com a una reducció de la inversió publicitària i la restricció de la despesa pública”, a    el que s’afig  “un alt nivell de desocupació  i una gran precarietat laboral”.

A partir d’aquest diagnòstic, les mesures aprovades van totes en la línia de “agilitar la tramitació d’alguns procediments (…) afavorir l’avanç i consolidació del sector privat de la comunicació audiovisual (…), eliminar traves burocràtiques” i, en definitiva, fomentar l’activitat econòmica i productiva.

Amb aquestos objectius, l’article  28 del Reial decret llei  aprovat modifica àmpliament la Llei 10/2018, de 9 d’octubre, Audiovisual d’Andalusia, limitant les competències de l’Administració, flexibilitzant el camp d’actuació de la iniciativa privada i relativitzant alguns de    els fins ara  considerats pilars de    la gestió del servei públic en  l’àmbit local.

Vegem, resumidament, quins són aquestos canvis en el model audiovisual andalús:

Interrupció i suspensió del servei de comunicació audiovisual

En la seua versió inicial, la Llei Audiovisual d’Andalusia contemplava per a una eventual interrupció del servei tant l’existència de causes de força major, que hauran de determinar-se reglamentàriament juntament amb el procediment a seguir, com l’autorització de la mateixa per part de “la persona titular de l’òrgan directiu competent en matèria de mitjans de comunicació social” (article 33.b). Després de l’aprovació del Reial decret llei, s’obvia la necessitat d’aquesta autorització administrativa prèvia, vinculant-se únicament a la decisió (en tot cas motivada) de l’operador.

En la mateixa línia, es planteja la possibilitat que el prestador del servei públic de comunicació audiovisual puga suspendre temporalment aquest servei sense necessitat de sol·licitar i rebre autorització per part de l’òrgan directiu competent, simplement amb una comunicació de    la persona concessionària (cal  suposar que motivant i justificant la decisió).

Definició i abast del servei públic de comunicació audiovisual

 Es modifica  l’article  44 per a eliminar  la condició que  el servei públic de comunicació audiovisual haja de prestar-se sempre sota el règim de gestió directa, amb la finalitat de permetre a    les corporacions locals decidir lliurement sobre la manera  de gestionar un servei públic per al qual se’ls ha atorgat concessió.

Igualment, es modifiquen els apartats 1, 4 i 6 de l’article 46, sobre la gestió del servei públic, de manera que:

„ Es permet que el servei públic de comunicació audiovisual d’àmbit local la titularitat del qual corresponga a entitats locals puga prestar-se mitjançant gestió indirecta.

„ La prestació mitjançant gestió directa del servei de comunicació audiovisual puga comptar amb la col·laboració d’altres entitats i persones quan siga necessària la disponibilitat de mitjans materials o professionals aliens a l’ens o a la societat responsable, fins i tot (el que anteriorment estava prohibit) per a continguts de difusió d’informació diària.

„ La renovació de la prestació del servei públic de comunicació audiovisual, que s’atorga per un termini de quinze anys, no requerisca de sol·licitud expressa, sinó que siga automàtica per períodes iguals sempre que es complisquen els requisits legals.

Amb això, a dir del mateix Reial decret llei, s’elimina la restricció d’entitats privades en la participació de la gestió dels serveis públics de comunicació audiovisual localfacilitant l’activitat econòmica del sector privat de comunicació audiovisual a Andalusia.

En l’aspecte concret de les renovacions, que com hem vist es produiran d’ofici o de manera automàtica, es busca agilitar el procediment administratiu i afavorir la continuïtat de la prestació d’aquests serveis públics, ja que, s’afirma, “en moltes ocasions aquesta sol·licitud no era presentada dins del termini i en la forma escaient”. Així mateix, s’assenyala que el fet  que les corporacions locals disposen de    la concessió fins a la seua renúncia (sempre que mantinguen les condicions per a ser  concessionaris), “contribueix a afavorir  l’interés  per part de les possibles persones físiques o jurídiques que podrien fer-se càrrec de la gestió dels serveis públics de comunicació audiovisual local”.

Ubicació en l’àmbit territorial. Proximitat

Fins a l’entrada en vigor del Reial decret llei, els prestadors locals havien de disposar obligatòriament de    un estudi de producció  operatiu en  el seu àmbit territorial de cobertura. Així ho establia l’article 36.1d), en el cas de les persones prestadores privades de caràcter comercial: “disposar d’un estudi de producció operatiu amb personal a càrrec de l’emissora i situat en  l’àmbit territorial de cobertura” . Per part seua,   l’article  37, referit a les persones prestadores públiques locals, parlava en la seua lletra c) de “disposar d’un estudi de producció operatiu situat i gestionat en l’àmbit territorial de cobertura”. I l’article 38.1.c, referit a les persones prestadores comunitàries i no comunitàries sense ànim de lucre es referia a “disposar d’un estudi de producció operatiu situat en el seu àmbit territorial de cobertura que puga ser utilitzat per les associacions i grups socials que aporten continguts a la programació”.

Aquesta obligació queda ara suprimida per a tots els operadors, segons es diu per suposar una important restricció que podria dificultar enormement el manteniment dels serveis de comunicació audiovisual a Andalusia, acostant la legislació a la realitat social, sobretot  respecte a    les emissores de ràdio  FM, mercat en  el qual només l’adhesió  de les emissores a alguna cadena sembla assegurar la viabilitat econòmica d’aquestes .

Canvis en les obligacions dels prestadors del servei públic de comunicació audiovisual d’àmbit local

 En relació als prestadors públics d’àmbit local s’introdueixen, a més, una altra sèrie de canvis en les seues obligacions:

  • La lletra b) de l’article 37 excloïa de la seua programació les emissions en cadena, podent només compartir emissions en xarxa i sense poder connectar-se en cap cas a serveis de comunicació audiovisual de prestadors privats de caràcter comercial. Després de l’entrada en vigor del Reial decret llei, poden realitzar emissions en cadena, així com connectar-se a serveis de comunicació audiovisual d’aquestos prestadors privats de caràcter comercial, a més de compartir emissions en
  • La lletra d) permetia emetre exclusivament programació de contingut d’interés local, mentre que ara es parla d’emetre preferentment aquesta programació. Es manté la quota màxima del 60% del temps d’emissió per a les *redifusiones, que hauran d’identificar-se, així com la necessària inclusió en la programació d’interés local (que, recordem, ara ja no és contingut exclusiu i excloent) de programes de caràcter informatiu local amb una duració total de, almenys, deu hores setmanals. Amb la modificació es vincula a un desenvolupament reglamentari posterior el concepte de programació de contingut d’interés local, així com les seues característiques i
  • La lletra e) garantia la realització per professionals de la informació dels serveis informatius, la producció i l’edició dels quals no podia ser externalitzada. Després del Reial decret- Llei, es parla simplement de “afavorir la realització per professionals de la informació dels serveis informatius”.

Aquests canvis que es justifiquen amb la finalitat de permetre, com ja hem indicat, a les corporacions locals decidir lliurement sobre la manera de gestionar un servei públic per al qual se’ls ha atorgat concessió.

Emissió de publicitat per prestadors sense títol habilitant i exempció de responsabilitat per als anunciants

 L’article 40 de la Llei Audiovisual d’Andalusia prohibia la inclusió o difusió de qualsevol mena de comunicació comercial en emissions de persones prestadores de serveis de comunicació audiovisual que mancaren del preceptiu títol habilitant, o que no hagueren complit el deure de comunicació prèvia. Aquesta prohibició s’estenia, a l’efecte de la seua consideració com a responsables de la infracció, a les persones anunciants, les agències de publicitat, les agències de mitjans o terceres persones que possibilitaren aquesta inclusió o difusió.

Amb el Reial decret llei s’elimina aquest article, en considerar el Govern andalús que aquesta prohibició és desproporcionada i perjudicial per a la publicitat d’entitats, empreses i autònoms que exerceixen activitats econòmiques a Andalusia. En conseqüència, s’elimina el seu esment en  l’elenc de prohibicions  recollida en  l’article 74, així com  en  els articles 66, 80 i 81.

En concret, es modifica  la lletra f) de l’article  81, desapareixent la referència expressa al deure de col·laboració per a l’exercici de les facultats d’inspecció de les persones que mantinguen relacions econòmiques, empresarials o financeres amb el prestador del servei objecte d’inspecció consistents en la contractació, participació o presència en comunicacions comercials audiovisuals.

Eliminació de restriccions als negocis jurídics

 L’article 63.2, relacionat amb la celebració de negocis jurídics, elimina per a les parts que intervenen en el negoci jurídic sobre llicències de comunicació audiovisual, la condició contemplada en la seua lletra c) d’acreditar l’emissió continuada durant dos anys consecutius.

Adjudicació de llicències

 Es modifica la disposició addicional tercera, referida als criteris de valoració en l’adjudicació de les llicències per a la prestació del servei de comunicació audiovisual, que ara es referencia únicament als prestadors privats de caràcter comercial.

Estatut de la Informació

 S’elimina la disposició addicional quarta relativa a la creació de l’Estatut de la Informació, per considerar-se que es tracta “d’una qüestió pròxima a la regulació professional que aniria en contra de la tendència europea i nacional, a més de ser una matèria de competència nacional”. Cal recordar que l’esmentada  disposició establia que en  el transcurs d’un any des de l’aprovació de  la Llei havia d’aprovar-se l’esmentat  Estatut, el qual hauria de contindre, com a mínim, la descripció de l’informador o informadora com a subjecte actiu en el procés de creació de la comunicació social, el codi deontològic, les clàusules de consciència i mesures per a la protecció de la independència de l’informador. L’Estatut de la Informació seria desenvolupat de manera conjunta amb els col·legis professionals, les organitzacions sindicals representatives i altres entitats del sector.

Accessibilitat

 En relació a les obligacions d’accessibilitat, s’eliminen les establides per a la televisió local en  la disposició transitòria primera de    la norma, “en constatar-se  a través  de diversos  escrits d’entitats representatives del sector, l’enorme risc que suposa per a la viabilitat econòmica de les persones prestadores del servei de comunicació audiovisual televisiu privat d’àmbit local”, a més de dificultar “enormement l’emissió de programació en directe”. En conseqüència, desapareixen en els apartats 2 i 3 de l’article 9 de la Llei les referències a aquestes obligacions.

Restricció de les competències del Consell Audiovisual d’Andalusia

A més de modificar la Llei Audiovisual d’Andalusia, el Reial decret llei modifica en el seu article 7 l’article 4 de la Llei 1/2004, de 17 de desembre, de creació del Consell Audiovisual d’Andalusia, restringint les seues funcions.

Així, mentre en la versió vigent fins al canvi operat pel Reial decret llei els apartats 4 i 5 de l’article 4 assenyalaven:

“Són funcions del Consell Audiovisual d’Andalusia:

(…)

  1. Informar preceptivament i amb caràcter previ, a l’efecte de garantir el pluralisme i la lliure concurrència en el sector i previndre situacions de concentració de mitjans i abús de posició dominant, sobre les propostes de plecs de condicions   relatives a    els procediments d’adjudicació de títols habilitants en matèria
  1. Als mateixos efectes, informar preceptivament les propostes presentades en els concursos d’atorgament de concessions i llicències per a la gestió d’emissores de radiodifusió sonora i de televisió, pel que fa a la composició accionarial dels licitadors, a fi de garantir el pluralisme i la lliure competència en el sector, per a previndre situacions de concentració de mitjans i abús de posició  També haurà d’informar,  amb caràcter previ, sobre les propostes de resolució en els procediments de renovació, extinció, autorització de canvi  d’accionariat  i negocis jurídics de llicències  en matèria audiovisual. El Consell Audiovisual d’Andalusia posarà en coneixement de les autoritats de la competència els actes, acords, pràctiques o conductes que pogueren ser contraris a la normativa sobre tal matèria”.

 El nou apartat 4 fusiona tots dos de la manera següent:

“Són funcions del Consell Audiovisual d’Andalusia:

(…)

  1. Informar preceptivament, amb caràcter previ, les propostes de resolució en els procediments d’atorgament, renovació, extinció, autorització de canvi d’accionariat i negocis jurídics de llicències per a prestar serveis de comunicació audiovisual radiofònica, així com televisiva d’àmbit autonòmic. El Consell Audiovisual d’Andalusia posarà en coneixement de les autoritats de la competència els actes, acords, pràctiques o conductes que pogueren ser contraris a la normativa sobre tal matèria.”

Aquesta eliminació de funcions, suprimint l’informe preceptiu sobre les propostes presentades en els concursos, es justifica amb la finalitat d’agilitar la tramitació d’aquests procediments, afirmant que d’acord amb la Llei 7/2010, de 31 de març, General de la Comunicació Audiovisual, i després de la   derogació de    la Llei 10/1998, de 3  de maig,  de Televisió Privada, la legislació bàsica no estableix per a l’àmbit local limitacions a la participació en el capital social dels prestadors, ni imposa cap restricció als serveis de comunicació audiovisual en aquest àmbit local.

 

PER A SABER-NE MÉS

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*