Crònica de la sessió sobre Els tomàquets escolten Wagner, d’Acció Documental +

El dijous dia 12 de desembre del 2019, fidels a la cita mensual del Cine Club ACCIÓ DOCUMENTAL + , vam desenvolupar una sessió amb la projecció del documental ELS TOMÀQUETS ESCOLTEN WAGNER i un interessant col·loqui posterior sobre el món rural, la sobirania alimentària, el punt de vista dels agricultors i ramaders, quina alimentació realitzem, el despoblament rural, etc.

Temes totalment relacionats amb la cumbre del clima COP25

La sessió, va ser, una de les més alegres viscudes fins el moment dins del cicle.

El documental de la directora Marianna Economou ens narra les activitats d’un poble grec de tan sols 33 habitants que treballen per exportar tomàquet orgànic arreu del món. Els productors treballen amb música per veure com afecta als tomàquets, una història entranyable sobre la supervivència al món rural.

Partint d’aquesta experiència ens introdueix en problemàtiques a escala global com són la despoblació, el problema de les llavors, el desafiament de l’agricultura industrial i la necessitat d’una educació rural. Citant als protagonistes del documental “com canviar el món sense cap revolució”.

Vos deixem l’àlbum del reportatge fotogràfic realitzat (punxa damunt per anar a les fotos)ai

20191212 Els Tomàquets Escolten Wagner

Després de la projecció vam realitzar un interessant col·loqui amb les següents intervencions:

– Marta Alandí Palanca, Veterinària, CEMAS  Centre Municipal de València d’Alimentació Urbana Sostenible

https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=2337470    https://cemas.global/

Marta Alandí, de CEMAS en la seua intervenció va defendre la necessitat d’escoltar  a la població local per prendre decisions polítiques. El despoblament tendeix a incrementar les seues dades  i pot ser un greu problema si no treballem en els i les directament afectades i fem divulgació.

Vos deixem la seua intervenció:

L’any 2011 Nacions Unides va emetre un informe en el qual va dir que per primera vegada en la història viuen més persones en un entorn urbà que en un entorn rural. Prop del 55%  i per al 2050 està previst que augmente fins al 68%, en particular a Àfrica i el Sud-est asiàtic. Alguna cosa calia fer ja que era evident la insostenibilitat que s’anava a provocar en el nostre planeta, per això una estratègia de Graziano da Silva, ex director general de la FAO va ser transformar els compromisos internacionals en compromisos locals. A la FAO li interessava participar més en les polítiques locals i començar a captar, acumular i recollir la informació i el coneixement i divulgar aquesta informació entre les ciutats.

Una de les conseqüències d’això va ser la signatura  d’un Memoràndum d’entesa a Roma l’octubre de 2016 entre la ciutat de València i la FAO. A través d’eixe document es van establir diverses formes de col·laboració encaminades a la potenciació de sistemes alimentaris urbans sostenibles, col·laboració per a investigació, assessorament tècnic, difusió i comunicació en els temes d’interés comú. Estos són, segons l’apartat segon d’este memoràndum: els temes relatius a l’agricultura, l’activitat maritimopesquera, l’alimentació, el desenvolupament, l’economia rural i costanera, la promoció de la sostenibilitat dels sistemes alimentaris, l’educació del públic a una sana alimentació i en particular les iniciatives encaminades al desenvolupament d’estos sectors i àmbits als països més necessitats.

És per això que la necessitat d’intercanviar experiències conjuntes encaminades a analitzar, enfortir i difondre sistemes alimentaris sostenibles, especialment en entorns urbans, fa que estes dos entitats orienten els seus esforços cap a iniciatives conjuntes per a la bona realització d’accions i projectes amb eixos objectius comuns.

 

El Centre Mundial de València per a l’Alimentació Urbana Sostenible CEMAS (World Sustainable Urban Food Centre of València) és una de les principals conseqüències del Memoràndum d’entesa entre l’Ajuntament de València i la FAO.

Es tracta d’un centre interdisciplinari amb el suport tècnic de la FAO per a la identificació, classificació, divulgació i sensibilització dels grans reptes als quals s’enfronten les ciutats i la població en general en qüestions alimentàries i nutricionals.

El seu eix principal d’acció és facilitar processos innovadors per a lluitar contra la malnutrició i la desnutrició a les ciutats i en el món, així com procurar solucions davant el desafiament que suposa l’alimentació sostenible i de qualitat a les generacions futures.

Una de les seues missions es aconseguir sistemes alimentaris locals sostenibles.

Alguns dels objectius del CEMAS son:

  • A partir de les conclusions i necessitats clarament identificades en la FAO i en les trobades, congressos i cimeres d’alcaldes d’octubre de 2017, convertir la ciutat de València en un centre de referènciaper a estes qüestions a través d’un centre permanent amb el suport tècnic de la FAO que permeta reunir el coneixement disponible, aplicar-hi solucions, replicar-les, potenciar-les i difondre-les.
  • Promoure i fomentar la comunicació, conscienciar, educar i divulgar els importants temes globals vinculats a l’alimentació, especialment els sistemes alimentaris saludables i sosteniblesa les ciutats.
  • Recopilar, arxivar i difondre bones pràctiques en ciutatsen processos de consolidació de sistemes alimentaris sostenibles, sans, de proximitat i de temporada. Exemples de lluita contra el canvi climàtic. Lluita contra la fam i la pobresa i sobirania alimentària.

====================================================================

– Ferran Gregori, Enginyer Tècnic Agrícola i responsable tècnic dels sectors agrícoles de LA UNIÓ

Imatge Resultado de imagen de unió de llauradors i ramaders

Web de La Unió https://bit.ly/2Rh78dx

La Unió  https://www.youtube.com/user/LaUniodeLlauradors

El segon en prendre la paraula va ser Ferran Gregori, de La Unió de Llauradors i Ramaders que comentava que la majoria de temes que es plantegen al documental són coses que també estan passant al nostre territori. Com a consumidores hem de donar suport al consum de proximitat evitant els excedents propis. També, no hauríem d’importar aquelles matèries que podem cultivar nosaltres mateixos reduint la petjada de carboni és fonamental.

============================================================

 – Vicent Tamarit Rius, Director, guionista i productor de Cine i Televisió . Junta Directiva CERAI. 

Resultado de imagen de cerai

https://cerai.org/

https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=2337470    https://cemas.global/

Vicent Tamarit de CERAI introduí la necessitat d’un consum ecològic; però també sostenible amb el consum d’energia. Fa una crítica al documental per no plantejar la postura dels consumidors i consumidores gregues en front dels productes. Una reflexió ben interessant que ens va fer debatre sobre la postura que adquirim i la dicotomia econòmica – educació a l’hora de triar la nostra compra. València és una ciutat plena d’alternatives, sols cal buscar-les.

============================================================

– Nello Schisano de Mundubat i Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià

Logo

https://www.mundubat.org/

La imagen puede contener: texto

https://sobiranialimentariapv.org/

https://www.facebook.com/PlataformaSobalPV/

Nello Schisano de Mundubat i Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià va destacar la posada en valor de la cultura campesina. L’abandonament del territori està fent desaparèixer els sabers i la cultura dins d’aquest model econòmic capitalista que mobilitza a la gent a les ciutats. Destaquem de la seua intervenció, trobar el equilibri entre el que suposa innovació per a nosaltres i com afecta a altres partes del món tenint una visió global.

============================================================

– Fidel Garcia-Berlanga Salas, de Plataforma Rural  i Venta de Contreras

 Resultado de imagen de Fidel Garcia-Berlanga Salas

Resultado de imagen de plataforma rural

http://plataformarural.blogspot.com/  

Resultado de imagen de venta de contreras

http://laventadecontreras.com/

Fidel Garcia-Berlanga de Plataforma Rural  i Venta de Contreras anava més enllà i ho plantejava com un problema sociològic al voltant del concepte de local. Va ficar èmfasi en l’error de pensar que el motor del món rural ha sigut l’agroecologia, quan ha sigut la indústria la que ha anat desapareixent. El despoblament no és solament un problema econòmic sinó social i s’ha de prendre mesures tenint un diagnòstic realista.

Encara que hi van aparèixer al debat posicions enfrontades per l’enfocament de la lluita a un nivell global o local, totes les persones convidades coincidien en què la resposta ha de partir de l’educació i d’un coneixement real del món rural i de les seues problemàtiques per poder generar consciència i resposta política concreta. Hem de salvar l’horta però també als llauradors.

Les solucions impliquen enfortir els vincles que uneixen el món rural i urbà i per repensar els modes de producció però sobretot els de consum.

Durant el col·loqui es van fer referències a diversos interessant projectes en marxa com:

foto de Taula Per La Partida.Massa per a la Carabassa es tracta d’un projecte innovador desenvolupat entre l’Associació de Veïns de Campanar, que s’ha estés a Beniferri i Benimàmet amb la implicació de

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*