Aula Magna de la Nau

El sector cinematogràfic i audiovisual no acepta la seua “liquidació decretada”

Cineastes, crítics, polítics i gent del món de la cultura es reunirem dijous a l’Aula Magna del edifici històric de la Universitat de València per presentar públicament un manifest en el que es rebutja la decisió de l’Ajuntament de clausurar la Mostra per motius econòmics. El centenar llarg de reunits decidirem mantindre viva la Mostra amb un grup impulsor que podria organitzar setmanalment projeccions de pel·lícules i encontres de directors i gent interessada fins que es puga fer la refundació de la Mostra i la recuperació de la seua idea primigènia amb la que va néixer el 6 de novembre de 1979, es a dir, un lloc d’encontre i difusió de les cinematografies de la mediterrània.

Paloma Mora, Antonio Llorens, Vincente Muñoz Puelles i Sigfrid Monleon

El crític Antoni Llorens va conduir l’acte i va presentar als intervinents començant pel productor Lluís Miñarro que va lamentar que la cultura continua sent l’element prescindible quan s’han de fer retallades. Sigfrid Monleón va tindre records personals del seu pas per la Mostra records molt lligats a Honorio Rancaño. La productora Paloma Mora, a la que la Mostra li havia atorgat el seu primer premi, va recalcar que els festivals són una oportunitat per a que les pel·lícules arriben a les sales i va acabar assegurant que “la Mostra està viva i de nosaltres depèn que muiga o que segueixca amb vida”.

LA MOSTRA HA DE RECUPERAR LA SEUA IDEA ORIGINARIA

Fernando Lara

L’ex director de la Seminci de Valladolid, Fernando Lara, va fer un diagnòstic precís de la situació política i cultural: “La desaparició de la Mostra –va avançar- no és un fet aïllat” i assenyalà els seus símptomes: el tancament dels Cinemes Albatros; la relació de Canal 9 amb el sector; les polítiques culturals; els canvis en la direcció de la Mostra, la programació descabellada, els continguts dels últims anys, la dependència de l’equip del festival als polítics… Després d’afirmar que és més important una pel·lícula d’un director algerià que un troç de la catifa roja amb la foto de la alcaldessa junt a una celebritat pagada amb un xec, va concloure dient que “el festival ha de interrelacionar-se amb la ciutat. I si la Mostra mor, València, d’alguna manera, morirà també”. Per tant “La Mostra ha de refundar-se i recuperar la seua idea originaria”.

ACICOM TAMBÉ AMB LA MOSTRA

Josè Ignacio Pastor

El president d’ACICOM, José Ignacio Pastor, va recordar la posada en marxa de la Mostreta i la introducció del cinema en Expo-Jove com excpressió de la voluntat de València de ser una Ciutat Educadora, programa que es va iniciar en el 750 aniversari de l’entrada de Jaume I a la Ciutat. Tanmateix va llegir un comunicat amb el quual l’Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM) s’adhereix al projecte de mantindre viva la Mostra per a la ciutadania com part del patrimoni cultural de la ciutat. Josep Pons i Paco Carrasco, els dos primers directors de la Mostra, van tindre records pels equips de professionals que treballaren amb entusiasme en la Mostra, especialment dels desapareguts com ara Honorio Rancaño o Juan Manuel Llopis. Pons va transmetre la petició feta un poc a la desesperada  del director croat Ratko Grlic, participant en diverses edicions del festival: “Per favor, no tanqueu la Mostra, no elimineu una tradició tan rica!”.

Carrasco va llegir unes notes del tercer director del festival, Josep Lluís Forteza, (que va disculpar la seua absència per trobar-se de viatge) en les que se identificava amb la iniciativa i rebutjava una Mostra artificial i rància com la dels últims anys. L’escriptor Vicente Muñoz-Puelles -nebot de Ricardo Muñoz Suay- feia referència al seu pas per l’Encontre d’Escriptors i la veu de l’actriu i membra d’ACICOM, Rossana Pastor, la vam sentir en directe mitjançant el mòbil d’Antonio Llorens, assegurant que si bé  era impossible estar físicament no volia estar absent de d’iniciativa.

UN PROJECTE CULTURAL CIUTADÀ  ENCARA VIU

Per fí va comparèixer el pare i president de la Mostra en els primers huit anys, Vicent Garcés, que va qualificar “aquest com un acte de felicitat per a tots els que creguem que la cultura es un fet humà”. Garcés va recordar quan va néixer el projecte cultural de la ciutat de la mà de l’alcalde, Ricard Pérez Casado, “en un moment en que Espanya i El País Valencià estaven recuperant la democràcia, cosa que significava recuperar la vida.” Respecte de la fal·làcia de les excuses econòmiques per tancar la Mostra, Garcés va aportar que la primera Mostra es va fer amb un pressupost de 36.000 € i que la gent del món del cinema venia a València no per diners sinó perquè es trobava a gust i entre amics. L’actriu grega Melina Mercuri, per exemple, només una setmana després d’haver sigut anomenada Ministra de Cultura estava present en la Mostra. “Valencia és inexplicable sense la dimensió mediterrània –assegurà Garcés- i per tant la institució municipal havia de proporcionar a la ciutat un projecte cultural amb aquestos tres braços: la Mostra de Cinema, l’Encontre d’Escriptors i Intel·lectuals i la Trobada de Música. Encara que tanquen la Mostra, la idea està viva i no ha mort”.

La lectura pública del manifest, per part del periodista Antonio Santo Juan, fou també una invitació per a subscriure’l, afegint més signatures a les 70 primeres ja emeses abans de l’acte. Es va donar també la veu als assistents que van voler intervindre i va informar que per a mantindre viva la flama de la Mostra es convocarien actes periòdics per a projectar pel·lícules premiades en la Mostra i encontres amb cineastes i gent interessada així com la possibilitat d’adquirir per 20€ el cartell de l’ultima palmera, una serigrafia feta i donada per l’artista Artur Heras, amb ocasió de l’acte de La Nau.

Emília Bolinches

El manifest en defensa de la Mostra i que encara pots signar és aquest:

VIVA LA MOSTRA VIVA

Las políticas culturales desarrolladas los últimos años desde las instituciones públicas valencianas están consiguiendo una sociedad fatalista, sin ilusión, anémica y amorfa. Se propugnan modelos sociales que ensalzan la insolidaridad, la rapiña, la mediocridad y el despilfarro.

Observamos estupefactos como los principales responsables de la actual crisis económica y social se inventan falsos culpables, dan lecciones y aplican fuertes recortes en los servicios básicos (salud, educación, servicios sociales) y en los culturales.

Ante semejante estado de cosas levantamos nuestra voz.

Consideramos que la cultura es un derecho fundamental de las personas. Que a través de ella nos desarrollamos y perfeccionamos como seres humanos. Compartimos la reciente afirmación de Irina Bokova, Directora General de la Unesco. “De todos los patrimonios de la humanidad, el audiovisual es uno de los que permite acceder de manera más directa e intuitiva a la riqueza de las culturas del mundo y a la infinita diversidad de la civilización humana.”

Afirmamos que la Mostra de Valencia, Cinema del Mediterrani, significa un ejemplo de defensa del cine y de su diversidad. Del cine como escuela de libertad y solidaridad. La Mostra defiende, respeta y acerca culturas vecinas frente a los monopolios excluyentes. La Mostra es un instrumento de apoyo al cine valenciano, español, europeo y mediterráneo. La desaparición de la Mostra representa un paso más en el declive cultural al que se nos quiere arrastrar.  Ello significa un profundo desconocimiento de las distintas cinematografías que se realizan en la región mediterránea como expresión de su realidad y diversidad.

La Mostra es un patrimonio cultural ingente que pertenece a toda la Ciudad, a los ciudadanos y las ciudadanas  que en ella habitan. Y, por extensión, a toda la ciudadanía y a los cinéfilos  del País Valenciano, de España y de todos los pueblos mediterráneos.  Denunciamos y condenamos el proceso emprendido para, primero vaciarla de contenido,  y conducirla finalmente a su anulación.

Deseamos que, mas pronto que tarde, la palmera de la cultura representada por la Mostra renazca y nuevamente Valencia sea una ciudad de cine, un lugar de encuentro de nuestras culturas, un referente imprescindible en el necesario dialogo  de los pueblos ribereños y con ventanas abiertas al mundo.

Aula Magna de la Universidad de Valencia, a tres de noviembre de 2011.

PRIMERA LISTA DE  FIRMANTES (por orden alfabético)

  • Javier Angulo, periodista, Director de la SEMINCI (Semana Internacional de Cine de Valladolid).
  • Marta Belaustegui, actriz, Directora del Festival Mujeres en Dirección de Cuenca.
  • Emilia Bolinches, periodista.
  • Vicky Calavia, cineasta.
  • Antoni Canet, cineasta.
  • Paco Carrasco, Director de la Mostra (1985-1987).
  • Alfons Cervera, escritor.
  • Lluís Miquel Campos, musico.
  • Idili Crespo, exhibidor.
  • José Luis Forteza, productor, Director de la Mostra ( 1987-1989).
  • Vicent Garcés, President de la Mostra (1980-1987).
  • José García Poveda, fotografo.
  • Enrique Gonzalez Macho,  Presidente de la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematograficas de España.
  • Rajko Grlic, director de cine de Croacia.
  • Artur Heras, pintor.
  • Nuria Hernandez, productora.
  • Santiago Hernandez, cineasta.
  • Monica Ibañez, cineasta.
  • Maite Ibañez, Historiadora del Arte.
  • Santo Juan, periodista.
  • Fernando Lara, critico de cine, ex-director de la SEMINCI, ex-Director General del ICAA (Instituto de Cinematografía y de las Artes Audiovisuales de España).
  • Yvonne Lasance, ex-Directora del Merca Film de la Mostra (1985-1988).
  • Sonia Llera, directora y productora.
  • Antonio Llorens, crítico cinematogràfico y cineasta.
  • Manuel Mata, abogado.
  • LLuis Miñarro, productor.
  • Sigfrid Monleón, cineasta.
  • Paloma Mora, productora.
  • Vicente Muñoz Puelles, escritor, miembro de la Academia Valenciana de Cultura.
  • Ana Noguera, miembro del Consell Valencià de Cultura
  • Rosana Pastor, actriz.
  • Jose Ignacio Pastor, Presidente de ACICOM.
  • Pepa Pellicer, Licenciada en Història.
  • Andrés Perelló , eurodiputado.
  • Ricard Pérez Casado, Alcalde de València (1979-1988).
  • Josep Pons, Director de la Mostra (1980-1984).
  • Miguel Angel Perez, distribuidor.
  • Lluís Ribera, cineasta.
  • Pedro Rosado, cineasta.
  • Jesus Sanz, periodista.
  • Juan Soto, Diputado autonómico
  • Vicent Tamarit, cineasta.
  • Giovanna Taviani, Directora del Festival  de Cine Documental de Salina/Italia.
  • Vicente Vergara, critico de cine.

COMUNICAT D’ADHESIÓ  DE ACICOM A MOSTRA VIVA

Logo AcicomEls valencians i valencianes, no es mereixem el corcó, eixe “picudo” que ha anat devorant la palmera de la Mostra de Cinema del Mediterrani,  poc a poc fins a intentar matar-la del tot.

“La dieta mediàtica de la ciutadania valenciana és cada dia més pobre, aplegant a ser en massa ocasions, inclús tòxica.

Les polítiques públiques conservadores, s’alien amb els mercats, amb la seua manca d’actuació i amb accions que pretenen empobrir el nostre divers panorama cultural, i entrebanquen l’empoderament de la ciutadania.

La nostra dieta mediàtica s’empobreix més si cal,  amb la impossibilitat de visibilitzar als nostres creadors, i al impedir que la ciutadania tinga accés a productes culturals,  que no sempre tenen el favor dels mercats; però que representen una altra manera d’interpretar el món.

La Mostra de València, Cinema del Mediterrani, va significar en els seus orígens un exemple de defensa del cinema i de la seva diversitat. I va constituir l’àmbit adient per a unes películes interessants i uns autors i equips de professionals magnífics que a subint estaven desvinculats dels circuits comercials i per tant també de la ciutadania. Així, les películes van trobar el seu públic amb una difusió que mai no havien pogut aconseguir sense eixa ajuda. La desaparició, ara, de la Mostra és una perdua per a tots i totes.

Com Associació Ciutadania i Comunicació, volem manifestar el nostre ferm compromís per aconseguir , junt a altres associacions, col·lectius i persones, que la Mostra i altres manifestacions culturals reviscolen, a la vegada que cercar nous espais per augmentar la nostra riquesa cultural.

Estem impulsant projectes com ara El Quiosc Valencià, Viatges + Curts, etc en aquesta línea. Estem en un moment on el projectes col·lectius són més imprescindibles que mai. Per això fem una crida a la ciutadania per generar sinergies culturals i econòmiques, que augmenten el capital social valencià.

¡El muerto al hoyo y el vivo al bollo!

Podeu comptar amb ACICOM

Galeria d’imatges