Des d’ACICOM, amb la col·laboració de Ca Revolta, L’Observatori Ciutadà contra la CorrupcióHub Cívico i la Unió de Periodistes hem organitzat una CONVERSA OBERTA amb Pablo Rey Mazón (del qual podeu obtindre més informació sota aquestes línies). Volem conèixer de primera mà el treball que desenvolupa Pablo, amb sistemes avançats de visualització de dades, en concret sobre les Portades de la premsa escrita, com a una estratègia d’empoderament de la ciutadania i que ens pot aportar transparència i dades per a la lluita contra la corrupció.

INSCRIPCIÓ GRATUïTA en: https://goo.gl/mALjQm per facilitar organització i interacció.

Color corrupció portdes i Baròmetro CISA la vegada aquesta Conversa Oberta preten facilitar la creació d’interaccions entre les persones i organitzacions assistents, amb l’objectiu de compartir coneixement i possibles accions col·laboratives. Cal mencionar el treball que es ve desenvolupant des de Hub Cívico amb algunes experiències i eines com la de Civic Bot que us  vam presentar en febrer

http://www.acicom.org/2016/02/28/presentacio-de-civicbot-3316-a-loctubre-centre-de-cultura-contemporania-19-h/

La Unió de Periodistes és un dels col·lectius professionals més compromesos amb la informació i la lluita contra la corrupció. Com a mostra els recents Premis Llibertat d’Expressió 2016

Reconeixem la trajectòria de Ca Revolta com una de les organitzacions ciutadanes més actives en la denúncia col·lectiva de la corrupció, com exemples de la seua actuació dinamitzadora podem destacar Jo no t’espere i Ja en tenim Prou. Per altra banda, tant ACICOM com Ca Revolta, formem part de l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció,  creat inicialment per 7 organitzacions ciutadanes i que està desenvolupant un treball coordinat per previndre i llluitar contra la corrupció, especialment al País Valencià.

El Color de la CorrupcióEl Color de la Corrupció (extractat del reportatge realitzat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya)

Des de fa gairebé un segle, els investigadors i acadèmics han mesurat la quantitat d’informació dels diaris en column-inches (polzades de columnes del rotatiu dedicades a un tema), nombre de notícies o editorials, com un important indicador d’atenció dels diaris a determinades històries. Abans calia obtenir la còpia en paper dels rotatius i mesurar-les a mà amb un regle. Ara, PageOneX.com, l’eina de programari lliure que està desenvolupant Pablo Rey Mazón, automatitza i simplifica el procés de codificació, anàlisi i visualització de notícies a les portades dels diaris mesurant la superfície que ocupen.

Segons un estudi realitzat (en què s’incloïa El País, El Mundo,ABC, La Vanguardia, La Razón i Público), la mitjana de notícies a la portada d’un diari a Espanya és de 5,7, de les quals només 3 o 4 ocupen un lloc prominent. De la totalitat de les notícies que hi ha en un diari, només unes poques tenen tanta visibilitat com els titulars del telenotícies.

Les portades de la premsa de paper són el lloc on els diaris condensen la informació més important del dia. L’ús cada vegada més estès d’Internet, ja sigui en els mitjans de comunicació clàssics (diaris) o mitjançant les xarxes socials a Internet (Twitter i Facebook), podria portar a pensar que han perdut notorietat. En canvi, les portades dels diaris continuen sent un element molt important dins l’ecosistema dels mitjans a l’hora de definir l’agenda mediàtica. Prova d’això és que les portades de l’endemà estan presents als informatius de notícies nocturns de televisió i ràdio i a les converses de Twitter de matinada. Així doncs, les portades dels principals diaris marquen l’agenda del que serà «important» l’endemà en altres mitjans, com ara ràdios i diaris més petits i programes de televisió. La selecció de notícies i el seu enfocament a la portada en configuren la línia editorial, gairebé més que la línia editorial oficial, tal i com afirma Miguel Álvarez-Peralta, professor de la facultat de Periodisme de la Universitat de Castilla- La Mancha. D’un temps ençà, han tornat a guanyar importància i hi ha hagut fins i tot «segrestos de portada» per no donar pistes als competidors de les notícies que eren a punt de publicar-se.

A final de gener, necessitava un cas d’estudi per posar a prova el programari i eina d’estudi PageOneX. Aquell mes El Mundo i El País havien publicat les respectives exclusives sobre el cas Bárcenas, fet que va arrossegar tots els diaris a tractar un cas de corrupció que afectava el Partit Popular.Aquestes notícies podrien haver causat l’augment de la percepció pública de la corrupció com a problema generalitzat, i els diaris, els facilitadors a l’hora de configurar l’opinió pública/dirigir la mirada cap a aquest tema. Segons el baròmetre del CIS al març els espanyols van situar com a segon i quart problemes, després de l’atur, la corrupció i el frau, i els polítics.

D’altra banda, la hipòtesi i el saber popular és que els diaris a Espanya estan en general ideològicament alineats amb un determinat partit polític, la qual cosa implica que acostumen a silenciar els casos de corrupció i les notícies negatives del partit al qual són afins i a informar dels casos de corrupció del partit de signe polític contrari. El lector normalment coneix la polarització dels mitjans espanyols i escull la premsa més afí a la seva ideologia.

El primer pas era seleccionar tots els articles sobre corrupció a Espanya. S’aprecien dues grans zones més denses després que El Mundo i El País publiquin les respectives exclusives. Tots els diaris retrataven gairebé a l’uníson la corrupció del país. Aquesta anàlisi binària, sí o no corrupció, ens dóna una idea de la prominència del tema, però necessitàvem tenir més dades per saber quins casos i com s’estaven tractant. El llistat de casos de corrupció actius és molt gran, si bé principalment afecta els tres partits amb major representativitat parlamentària: PP (blau), PSOE (vermell) i CiU (taronja). Vaig crear una altra categoria per a la Casa Reial pel cas Nóos i Urdangarín (verd) i un cinquè grup per agrupar altres casos de corrupció, com els problemes de control de les caixes d’estalvi pel Banc d’Espanya, que integrava també altres notícies generals sobre l’estat generalitzat de corrupció.

Cada notícia es classificava en funció del cas de corrupció, assignant-lo a la institució/partit principalment implicat. D’aquesta manera podíem visualitzar l’atenció que cada mitjà dedicava a la corrupció de cada partit; no obstant això, no n’hi havia prou per entendre si la informació era presentada favorablement o desfavorablement. És per això que es va afegir una capa qualitativa a l’anàlisi: eren les notícies neutres o desfavorables o, al contrari, favorables o defensives?

Entradas y salidas de dinero en formato gráfico de círculos de las notas de Bárcenas. (detalle).

El cas dels papers de Bárcenas i el possible finançament il·legal del Partit Popular eren un tema massa important en aquell moment per ser ignorat. Va marcar la cobertura i el color en tots els mitjans, fins i tot en els diaris conservadors, habitualment afins al PP. Per esmorteir el «dany» que una notícia així podia causar van emprar altres tàctiques diferents de silenciar el cas. ABC (tot i que també La Razón i La Gaceta, que queden fora d’aquest estudi) va defensar l’actuació dels populars utilitzant diversos mètodes: donar raons per situar Bárcenas fora del PP, declarar falsos els «papers de Bárcenas» o donar suport als projectes protransparència de Mariano Rajoy i altres membres del partit. Els dies posteriors a la notícia dels comptes suïssos de Bárcenas, aquests mateixos diaris van coincidir també a dedicar almenys una portada a la corrupció en genèric, la corrupció com un mal generalitzat que afecta tots els partits. Una cosa semblant va fer també El Periódico, mostrant la indignació dels seus lectors davant la corrupció generalitzada.


El País
‘blau’

El País dedica la seva cobertura de la corrupció fonamentalment al blau PP (80% del total) amb alguns petits tocs verds Urdangarín i Revenga, CiU i la supervisió dels inspectors del Banc d’Espanya. El vermell PSOE no apareix enlloc, congruent amb la seva alineació política de centreesquerra i afinitat socialista. La cobertura de casos de corrupció és constant, al voltant d’un 10 a 20% cada dia. Després de publicar l’exclusiva sobre els papers de Bárcenas, dedica entre un 40 i un 70% de la portada al cas els dies següents.

El Mundo , ‘multicolor’

Comencen amb taronja CiU (20% del total), després arriba el període blau PP (50%) amb els comptes de Bárcenas a Suïssa que ells mateixos destapen, tot això combinat amb tocs de vermell PSOE (13%) pel cas Amy-Mules i verds Urdangarín (15%). Al final torna als papers de Bárcenas empès per l’exclusiva d’ El País. D’ençà del 6 de gener, no hi ha dia que no parli d’algun cas de corrupció, dedicant-hi habitualment entre un 20 i un 30%, i superant moltes vegades un 60%. És el diari que més espai dedica a la corrupció, amb un 43% de totes les portades.

ABC ‘ blau’

Per les característiques de maquetació de la seva portada, amb una imatge que ocupa gairebé tot l’espai, té sempre percentatges més elevats que la resta de diaris i sovint supera un 50% de cobertura, parli del tema que parli. Després de l’aparició dels comptes a Suïssa de Bárcenas dedica al cas dues portades senceres seguides: «El PP ha d’aclarir la veritat del cas Bárcenas» i, l’endemà, «Al PP, qui la fa la paga», la qual cosa indica l’estratègia de defensa del PP que seguirà els dies posteriors. L’endemà «ataca» el PSOE parlant de Griñán (PSOE) i els seus ERO. Dies més tard, el 22 de gener, titula «Llum i taquígrafs» per anunciar que Rajoy realitzarà una auditoria externa i interna per «resoldre especulacions». Així, ABC ha seguit totes les modalitats possibles de defensa: atacar l’enemic i defensar el partit afí. Tanca el període amb unes fotocòpies fetes miques amb el titular: «Les fotocòpies que van amenaçar Espanya s’enfonsen».

La Vanguardia ‘blau’

De totes les notícies que dedica a la corrupció, La Vanguardia dedica un 75% de la cobertura al PP. Puntualment, cobreix la imputació del secretari de les infantes o els tràmits per acusar Crespo (CiU) de suborn, totes aquestes basades en notícies judicials. Cal destacar-ne que dels 36 dies estudiats, gairebé la meitat (17 dies – 47%) no van tenir cap notícia sobre corrupció. El segueixen de prop El Periódico (14 dies – 38%) i ABC (12 dies – 33%).

El Periódico ‘blau’ i ‘taronja’

El Periódico dedica majoritàriament la seva cobertura de la corrupció al PP (50%) i a CiU (30%). És significatiu que dediqui una quarta part de les notícies de corrupció a parlar d’aquest tema en general, amb titulars com: «Els jutges reclamen més mitjans contra la corrupció», «Els partits estan obligats a moure fitxa amb la transparència» o «#MásDemocracia». També és rellevant la gairebé absència del PSOE amb un 5% del total de superfície.

Alineament esperat

L’anàlisi d’aquest mes de gener permet comprovar l’alineament dels diaris esperat, com el fet de silenciar els casos del PSOE per part d’ El País o la defensa del PP per l’ ABC.  D’altra banda, també mostra com els diaris generalistes d’àmbit espanyol dediquen més espai en les respectives portades a la corrupció que els catalans: així,El Mundo hi dedica un 43% de les portades ( El País 23%, ABC 33%), davant d’un 22% d’ El Periódico i d’un 18% de La Vanguardia. En qualsevol cas, tots reflecteixen els vells i nous casos de corrupció d’una classe política que és al poder des de fa molt de temps.

Cómo funciona la visualización de los gastos con Tarjetas Black de Caja Madrid y Bankia

Hi ha mitjans de comunicació que actualment estan exercint un paper molt important a l’hora de destapar els diferents casos de corrupció que s’estan donant, mentre que altres es dediquen a informar sobre aquells casos que ja estan judicialitzats. En qualsevol cas, gairebé tots ells deixen de cobrir, o ho fan però dedicant-los menys espai, els casos dels partits «amics» o més afins.  Per tot això, cal concloure que només un ciutadà ben informat, amb una dieta informativa que inclogui tots els colors, podrà escapar de la visió partidista d’un sol diari.

Els nous mitjans de comunicació digitals a Espanya (entre altres El Confidenciallainformación, el diario, La Marea o InfoLibre) o els agregadors de notícies, en què els usuaris voten quines passen  a la portada ( reddit, menéame), podrien trencar aquesta visió predominantment monocolor dels mitjans tradicionals lligats estretament a partits i empreses. La llei de transparència, que no acaba d’arribar, i de la qual es desconeix si tindrà un abast real i efectiu, ajudaria també a reduir els casos de corrupció. Mentrestant, només ens queda continuar bussejant entre diaris i mantenir els ulls ben oberts.

Pots inscriuret ací:

Formulari d’inscripció.

Per a saber-ne més:

INSCRIPCIÓ GRATUÏTA en: https://goo.gl/mALjQm