EL DRET A L’AIGUA: CONTRACORRENT I 22nd of ABRIL, 16/11/2020 a les 19:00h. OCTUBRE CCC, FCCC2020

T’invitem a participar en una sessió dedicada al Dret a l’aigua, en el VI FESTIVAL CINEMA CIUTADÀ COMPROMÉS FCCC2020

A les 19:00h. Projecció de:

22nd of april (22 d’abril) (3′)

CONTRACORRENT (60′)

Col·loqui posterior a la projecció amb:

Elisa Valía Cotanda /❤ (@elisavalia) | TwitterElisa Valía Cotanda, Regidora del Cicle Integral de l’Aigua de l’Ajuntament de València. Coordinadora General de l’àrea de Participació, Drets i Innovació de la Democràcia. Regidora Delegada de Cicle Integral de l’Aigua. Vocal titular en l’Entitat Metropolitana de Servicis Hidràulics (EMSHI).Vocal de la Fundació de la CV Observatori del Canvi Climàtic. Representant en la Junta de Govern de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Representant en la Comissió de Desembassament del Xúquer. Representant en la Comissió Territorial del Xúquer. Representant en la Junta d’Explotació del Sistema Xúquer-Alarcón-Contreras-Tous. Representant en l’Assemblea General Comunitat General d’Usuaris del Canal Xúquer-Túria. Representant en la Junta de Govern de la Comunitat General d’Usuaris del Canal Xúquer-Túria. Representante en la Assemblea General Comunitat d’Usuaris d’Abocaments de la Conca del Carraixet. Representant en la Junta d’Explotació del Sistema Túria. Representant en la Comissió de Desembassament del Túria. Copresidenta i representant en la Comissió Mixta de Seguiment EPSAR-Ajuntament.
Representant en la Comissió Mixta EMSHI-Ajuntament de València. Membre del Consell d’Administració de l’Empresa Mixta Valenciana de Aigües (EMIVASA). Presidenta del Consell Social de la Ciutat de València.
Arquitecta per la Universitat Politècnica de València, màster executiu per l’Escola d’Organització Industrial i màster en Estudis Internacionals i de la Unió Europea per la Universitat de València.

Des de 2010 desenvolupa la seua activitat professional en el camp de l’arquitectura i l’urbanisme en projectes de rehabilitació, planejament urbanístic i d’assessorament a entitats locals en la definició del desenvolupament urbà en l’àmbit europeu. Des de 2014 fins a la seua incorporació com a regidora he centrat la seua activitat a la Universitat de València en el desenvolupament de polítiques públiques en l’àmbit europeu en el marc de més de vint projectes de R+D+I finançats per la Comissió Europea.

Els últims anys ha prestat assessorament a empreses per al desenvolupament d’activitats R+D+I en l’àmbit europeu, especialment en àmbits com l’accessibilitat i el disseny universal, així com en la definició d’estratègies per a captar fons europeus en diferents programes. A més, des de 2017 és avaluadora de projectes R+D+I per a la Comissió Europea i consultora internacional d’innovació per a empreses i entitats europees.

 

Quienes somos | Grupo de Investigación del Tajo Francesc La Roca  Cervigón, Llicenciat i doctor en Economia per la Universitat de València. Va realitzar els estudis de doctorat en la Johannes Gutenberg Universität Magúncia (1982-85) i va gaudir d’una estada d’investigació post-doctoral en el Istituto Universitari di Architettura di Venezia (1990/91). Fins 2016 va desenvolupar la seua activitat acadèmica a la Universitat de València com a professor titular del Departament d’Economia Aplicada i investigador de l’Estructura de Recerca Interdisciplinària d’Estudis sobre Sostenibilitat.

Va participar des de 1997 en el Programa europeu Jean Monnet com a responsable i docent dels mòduls Política ambiental de la Unió Europea i Els paisatges de la integració europea i la política ambiental, respectivament.

La seua activitat investigadora s’ha centrat des de principis dels anys 90 en aspectes socioeconòmics de la crisi ambiental amb especial atenció a les polítiques de l’aigua i a les de prevenció de la contaminació industrial, participant com a investigador principal en nombrosos projectes europeus. Entre les seues publicacions recents es poden citar:La Roca, F. (2020) El mundo más allá de la organización institucional del conocimiento. La experiència transdisciplinar de la Fundación Nueva Cultura del Agua, en Caro, J. et al. Terra Incognita: Libro blanco sobre transdisciplinariedad y nuevas formas de investigación en el Sistema Español de Ciencia y Tecnología, Press Books, Burgos

Martínez-Fernández, J.; Neto, S.; Hernández-Mora, N.; Del Moral, L. and La Roca, F. (2020) The role of the Water Framework Directive in the controversial transition of water policy paradigms in Spain and Portugal. Water Alternatives 13(3)

Del Moral, L. & La Roca, F (2020) Cambio climático en la planificación hidrológica en España: necesidad urgente de adaptación, en Olcina, J. Cambio climático en el Mediterráneo. Procesos, riesgos y políticas, Tirant Lo Blanc, València (en prensa)

Soci fundador i membre de la Junta Rectora de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua, https://fnca.eu/ on coordina l’Observatori de la Directiva Marco de l’Aigua.

 

 

Dilluns 16 de novembre del 2020, a les 19:00h.

Sala d’Actes de l’OCTUBRE CCC

C/ Sant Ferran, 12. 46001 València

Lliure entrada, prèvia confirmació, mitjançant inscripció en: 

https://bit.ly/3kwMVvx

Reserva la teua plaça en aquesta activitat. Motivat per les precaucions de la COVID-19, existeix un aforament restringit que garanteix mantindre les recomanacions de manteniment de distàncies, així com l’acompliment de les normes sanitàries.

Necessitem preveure les necessitats del local d’acord amb el nombre de persones inscrites i confirmar a les persones sol·licitants que teniu assegurada l’entrada.

També ens permet facilitar l’acreditació a l’entrada de la sessió i facilitar informació, si fora el cas, als rastrejadors.

Treballem per la nostra salut col·lectiva

22nd of april (22 d’abril)

 

Un curt fet durant el confinament amb imatges d’arxiu. 

El COVID-19 està afectant al planeta sencer, matant milers, canviant la forma en què veiem el món i forçant les nostres societats a repensar en profunditat els seus hàbits. Un hàbit a millorar sobre tots els demés per a ser capaços de guanyar la lluita contra el nostre enemic comú es… netejar-se les mans. Però que passa amb aquells llocs on l’aigua fresca no està establerta com una comoditat i un dret esencial

 

 

 

Cessare Maglioni (Forli, Itàlia, 1977) és enginyer mecànic de formació, però ara es dedica totalment a la realització audiovisual. En 2016 dirigeix i grava el migmetratge documental CEUX QUI NOUS NOURRISENT (Suïssa 2016 / Festival du Film Vert). Arribat a Euskadi en 2016 realitza el curtmetratge LA VEU DE CÉSAR (Festival de Cinema i Drets Humans de Madrid, Barcelona, Paris i Nova York, Psicurt, ManzanaREC). Participa en diverses peces audiovisuals professionals (OZPINAREN SINDROMEA, TARD PER A l’ESBARJO, SUPERVIVERE) i col·labora en moltes mes.

En 2017 i 2018 realitza a Suïssa la sèrie de curts documentals titulada HÉROS ORDINAIRES (Festival du Film Vert) i el curtmetratge LA PLASTIKERIA (MICAI, FICMA, FICIE, ECOZINE, FICME, BIOSEGURA, millor curtmetratge FESTIVER i FUENFRIA, esment especial PEFF, premi Marine Litter en CINEMA-ECO SEIA, premi a la millor idea original en CIMASUB). En 2018 és el torn del migmetratge documental HONDAR 2050 (MICAI, FICMA, BIOSEGURA, MSFF, Festival de Cinema i Cultura Lliure de Donostia, millor treball de denúncia ecològica *CIMASUB, millor migmetratge documental en el Festival de Cinema i Drets Humans de Madrid) i del curtmetratge ONGI ETORRI (JAIALDIA, BEGIRADAK).
En 2019 fonga, juntament amb Amaia *San Sebastian i *Enara *Tejadas Aguirre, l’associació de cinema b>*egia i gana, en el concurs internacional “Planeta Verd en 60” de la plataforma Cultura Inquieta, el premi al millor curtmetratge amb CRISI un micro relate documental d’1 minut.

­

Us deixem el tràiler d’un treball anterior de Cesare Maglioni:  La  Plastikería.

TRAILER – La Plastikería / The Plastik Market from Cesare Maglioni on Vimeo.

CONTRACORRENT

SINOPSI

“Contracorrent” (2006), un documental que parla de la falta de cabals de sediment al riu Ebre fent memòria històrica sobre la construcció dels grans pantans de la conca entorn al debat encara obert del (Nou) PHN, herència dels plans de desarrollisme del franquisme.

Un documental amagat pels mercaders de l’aigua!! Censurat a totes les Tv’s també públiques…

Què tenen en comú un pescador del Delta de L’Ebre, una camperola de Múrcia, un periodista de Madrid, la Ministra de Medi Ambient, un agricultor de la Mancha, un Jove reclòs a la presó de Iruña, el cap dels serveis Jurídics de Iberdrola i una anciana de Pirineus aragonès?

Guanyador de la Menció Especial del Jurat al Festival Internacional de Cinema de Medi ambient de Catalunya (FICMAC 2006), Millor documental al Festival de Cinema de Girona (2006).

Mario Pons, cineasta: "Amb el meu cinema intento més que sacsejar, reconstruir consciències" ~ EbreDigital.catMario Pons Múria és un “ampollero” guionista, director i productor audiovisual i graduat superior de Cinema. Treballs com Aigua la font de vida el 2002, Contracorrent l’any 2006 o la Batalla de la memòria el 2009 han estat un camp d’aprenentatge i el vehicle cap a reptes més atrevits i treballs més recents com La Filla del Farer. Ha rebut el reconeixement al Festival de Cinema de Girona per la pel·lícula documental El Periple, on ha guanyat el premi a la millor pel·lícula documental a la secció Internacional. Mario Pons explica que, “El Periple ha fet tornar a aflorar en mi la militància cinematogràfica que havia tingut en els meus primers anys amb els reportatges sobre l’aigua i el riu o sobre la memòria històrica”. L’ampollero ho argumenta recordant que, “Sense cap pressupost em vaig tirar la manta al coll i me’n vaig anar de voluntari als camps de refugiats de Grècia a acabar la pel·lícula”. El Periple és una pel·lícula dura, que crea paral·lelismes amb situacions que per ser de diversa època, no deixen de tenir molt en comú i que més que sacsejar consciències, com diu Pons, “El que busca és construir aquestes consciències amb la narració de gent com la de Síria o Kurdistan que tants paral·lelismes té amb persones com el meu iaio que en el seu dia van haver de marxar de casa perquè els volien matar”. Per al cineasta és important, “Refer la consciència i trobar l’empatia de l’espectador. Estem de cul a les pors que diàriament ens administren els mitjans de comunicació i estem impermeabilitzats al patiment. Amb el meu llenguatge intento no tenir por, prendre consciència i que l’espectador sigui actiu, que no només plori o es planyi, sinó que s’impliqui”.

Tràiler de Contracorrent

 

PER A SABER-NE MÉS:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*