En Valencià ens volem entendre, vora 12 milions de persones. Article publicat al Levante EMV

El Consell de Gestió d’ACICOM venim realitzant un treball de reflexió i producció d’articles sobre els temes d’actualitat relacionats amb la comunicació.

El darrer article realitzat de manera col·laborativa per:

Jose Ignacio Pastor,  Manuel Molins, Emília Bolinches, Xavier Pons, Alícia Gavara, Carme Molina , Sara Sánchez  i Ruben Carrasco membres del Consell de Gestió d’ACICOM (Associació Ciutadania i Comunicació ) www.acicom.org ha segut publicat avui, dia 10 de març de 2014 a la pàgina 8 de Levante-EMV.

Encara no ha estat publicat a l’edició digital de Levante.com  en quan aparega, afegirem l’enllaç corresponent.

Podeu descarregar-vos l’article en PDF en: En Valencià ens podem entendre, vora 12 milions de persones

En Valencià ens volem entendre, vora 12 milions de persones.

Quan érem menuts, a la TVE, l’única d’aleshores, feien un programa que es deia “300 millones” on es tractava com un triomf el fet de compartir una llengua que en l’origen va ser la mateixa. La vàlua de les llengües no es pot mesurar per la seua dimensió quantitativa, però aleshores ningú feia notar les grans diferències entre el castellà, l’argentí, l’equatorià, el mexicà o el peruà, ni tampoc les variants diferents en què havien evolucionat per diverses raons històriques i de la seua llengua precolombina: “pollera, tetero, buzo, cuadra”…. Les “panties” són “medias con bragas” a Madrid, “bombachas” a l’Argentina, “calzones” a Xile, “pantaletas” a Mèxic i “blumers  o pantaletas” a Veneçuela…. Mai no hi ha hagut cap conflicte remarcable. Com tampoc no n’hi ha hagut respecte de l’anglès de Londres i el de Nova York. I quan García Márquez, en una memorable intervenció, va suggerir la simplificació de la gramàtica castellana per abraçar més i millor la realitat plural de les diferents parles llatinoamericanes (Zacatecas 1997) es va muntar un bon sarau perquè, segons deien alguns, l’acceptació de certes expressions gramaticals podia posar en perill i/o trencar la unitat del diasistema. Però això no es proclamava només per raons lingüístiques sinó també com un valor afegit (polític, econòmic, comunicatiu..) al  fet de conèixer una llengua que s’entén a diversos llocs del món. Malgrat les diferències.

De manera semblant, i amb tots els respectes específics que calga, el mateix podem dir del català i el valencià o el mallorquí…. si fem abstracció de l’artificiós conflicte polític. El més normal i productiu seria reivindicar les coincidències i no exalçar les diferències per tal de fer valdre una llengua que quan més es parle, més oportunitats oferirà als qui la coneixen. I això no significa ni conflicte ni separatisme ni nacionalisme tronat: les llengües són prepolítiques en el sentit que les usem abans de tenir cap consciència política específica. Les llengües són sistemes de comunicació i de cultura, expressions de la pluralitat inevitable dels éssers humans com ja proclamava George Steiner, premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats (2001)

De segur que hi ha moltes anècdotes de persones que han trobat treball en un altre lloc precisament per conèixer i poder comprendre el que es parla en tres autonomies distintes. Tanmateix, l’idolatra’t i sacrosant mercat, al tindre un major tamany, ofereix moltes més oportunitats per a tota la indústria i el comerç, especialment en tot allò que està directament relacionat amb la comunicació i les persones: món editorial, audiovisual, cultura, educació, etc. Es busca una uniformització perillosa i antihumana.

Malauradament, a la nostra comunitat no sembla habitar un sentit comú majoritari. Fins i tot un poder polític mal entés, potser perquè porta massa temps exercitant-se de forma absoluta, es permet qüestionar el que diu l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, cosa que també seria impensable respecte de la RAE. O no fer cas de les diferents resolucions del tribunals. Sospitem que no és per ignorància només, sinó per una certa manipulació que, de cara a les eleccions, intenta tornar a obrir la guerra de la llengua. Una guerra que com totes no fa més que empobrir-nos i que, com sempre, perdrà el valencià, com les 155 unitats escolars en la nostra llengua afectades per les darreres disposicions, o l’incompliment del valencià contemplat a la Llei del Sector Audiovisual, la pèrdua de canals de comunicació en valencià (RTVV, TV3, Cat-ràdio, Infotv, …).

Negar que l’argentí actual prové també del castellà, pot ser el mateix que negar la relació entre el català i el valencià. Però tractar de negar la història, no farà que la història siga d’una altra manera. I segur que reivindicar adequadament i justament que en origen som una mateixa llengua i cultura podria ajudar els mitjans de comunicació i les publicacions en la nostra llengua a sobreviure, consolidar-se i obrir mercats. Com ja passa de fet amb molts mestres i professors que poden exercir les seues carreres i vocacions a altres territoris de la nostra llengua.

Signen aquest article: Jose Ignacio Pastor,  Manuel Molins, Emília Bolinches, Xavier Pons, Alícia Gavara, Carme Molina , Sara Sánchez  i Ruben Carrasco membres del Consell de Gestió d’ACICOM (Associació Ciutadania i Comunicació ) www.acicom.org