El nostre soci Juli Esteve continua donant fruits del seu bon quefer audiovisual, presentant-nos una nova sèrie de documentals que ara s’estrena a València

15.000 valencians van emigrar ara fa cent anys fugint de la misèria i dels cacics. El DVD ja està disponible

Uns 15.000 valencians van emigrar entre 1906 i 1920 al Canadà i els Estats Units, fugint de la misèria i dels abusos dels senyorets i per buscar allà el pa i el futur que ací no tenien. És una de moltes conclusions a què ha arribat la investigació exhaustiva feta per la productora InfoTV els últims dos anys i mig, dins del projecte Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York, i que es vora reflectida en dos documentals que voran la llum a primers de novembre. Es tracta de Cap a la terra promesa i Adéu, Amèrica. L’any que ve n’arribaran dos més, per tancar la sèrie.

Per al primer dels documentals, InfoTV i els seus patrocinadors van organitzar una estrena doble, a Dénia i a Gandia, els dies 5 i 6 de novembre. Al cap i a la fi, es tracta de les capitals de les dos comarques que més emigrants a l’Amèrica del Nord van generar, la Marina Alta i la Safor, uns 8.000 i uns 2.000, respectivament. Els 5.000 restants provenen de la Marina Baixa, l’Alcoià, el Comtat, la Vall d’Albaida, la Ribera, la Costera, la Plana i el Racó d’Ademús, encara que s’han detectat també emigrants a la pràctica totalitat de comarques valencianes.

L’acte de Dénia de dimecres 5  van tindre lloc al Teatre Auditori del Centre Social, carrer de Calderón, 4,  i comptà amb la presència, com a convidats, de la majoria de les 150 persones que apareixen entrevistades als dos documentals, filles, nétes, nebodes o renétes d’aquells emigrants de principis del segle XX. També van estar convidats a l’acte representats de les més de 50 entitats i institucions que han patrocinat el treball. Entre elles, l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, la Diputació de València, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, les universitat d’Alacant i de València, el CEIC Alfons el Vell, de Gandia, l’empresa Rolser i una llista de 37 ajuntaments, encapçalats per Pego, Pedreguer, Dénia, Orba, Oliva, Xàbia, Tàrbena, el Verger, Murla, Ondara, Xaló i Vilallonga, citats per ordre decreixent en les xifres d’emigrants. En la presentació intervingué Rosa Seser, presidenta de l’IECMA; Teresa Morell, autora del llibre Valencians a Nova York. El cas de la Marina Alta (1912-1920); i Juli Esteve, guionista i director dels documentals.

L’estrena a Gandia fou el dia  6 de novembre, i se celebrarà a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, coneguda popularment com la Casa de la Marquesa. En este cas, el presentador de l’acte fou Néstor Novell, en representació de l’entitat de Gandia que hi ha col·laborat, el CEIC Alfons el Vell.

El treball destaca en primer lloc per les xifres que se’n desprenen. Després d’elaborar la llista i conéixer, per tant, els pobles d’origen dels emigrants, InfoTV va convidar els 100 ajuntaments on hi havia més de 20 emigrants a participar en el projecte. Bé directament o bé amb el suport de la Diputació de València, una cinquantena de municipis s’hi van incorporar. Això va fer possible la localització, poble a poble, d’uns 700 fills, néts, nebots o renéts dels emigrants, que van ser entrevistats de manera individual. El contacte amb els informants va permetre escanejar unes 10.000 fotografies, i també documents, relatius als emigrants. S’han catalogat igualment uns 500 objectes relacionats amb aquell fenomen.

Una migració sobretot d’homes

Els documentals expliquen que aquella va ser, sobretot, una emigració d’homes. Però també hi ha pobles, com ara Pego, Murla o Pedreguer, on les dones que se’n van anar se situen entre el 10 i el 20 per cent del total. Els valencians s’hi van instal·lar majoritàriament a Nova York, ciutat i estat, i Connecticut, que és l’estat més valencià d’Amèrica. El 1920, milers de valencians eren veïns de ciutats com Bridgeport, New Britain, Shelton, Derby, Ansonia, Waterbury o Hartford, la capital. La recerca també ha trobat nuclis importants d’emigrants valencians a Pennsylvania, Ohio, New Jersey, Delaware, Massachussets o Virgínia Occidental, a més del Quebec i Ontario, al Canadà.

Al principi, van treballar sobretot en la construcció i manteniment de vies de tren i de carreteres. I en les mines de carbó de Pennsylvania, Virgínia Occidental i Ohio. Però, a poc que podien buscaven treballs més regulars i suportables en les fàbriques tèxtils o metal·lúrgiques de la costa Est americana, com ara la Ford Motor Company, l’American Brass, Stanley Works, Landers, Fafnir Boerings, Remington Arms o la Columbia Records, estes últimes a Bridgeport. Allà podien guanyar fàcilment vora 200 pessetes a la setmana, contra els 3 o 4 jornals, d’una pesseta al dia, que feien ací cada set dies.

L’impacte de les crisis del 1921 i 1929

Lamentablement per als milers de valencians desplaçats a Amèrica, les crisis econòmiques del 1921 i del 1929 els van deixar massivament sense faena i, en molts casos, van preferir tornar a casa a continuar regirant contenidors de fem per poder trobar qualsevol cosa per menjar. Fins i tot molts van haver de ser repatriats en condicions ben precàries. Per acabar-ho de rematar, el 1921 va entrar en vigor la primera llei nord-americana que limitava l’entrada de treballadors estrangers i, en la pràctica, l’emigració valenciana va quedar reduïda pràcticament a zero.

Però en tornar ací molts ho van poder fer amb els diners suficients per comprar terra i abandonar per a sempre la dependència del cacic. En molts pobles, el poder dels senyorets, omnímode fins aleshores, es va reduir notablement, perquè ja no van ser els únics amos de la terra.

Després de 21 projeccions ja fetes i les dos previstes la setmana que ve a Xàbia i el Ràfol d’Almúnia, el documental Cap a la terra promesa, el primer de la sèrie Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York, arriba a València. L’estrena a la capital tindrà el format d’una sessió doble, al recer de dos de les institucions que han patrocinat la investigació i els documentals sobre l’emigració valenciana als Estats Units i el Canadà. La primera tindrà lloc dijous 29 de gener, a les 19.30 hores, a la sala Alfons el Magnànim, dins del complex cultural de la Beneficència. La segona serà dijous següent, 5 de febrer, a les 19.00 hores, a l’Aula Magna de la Universitat de València, a l’edifici històric del carrer de la Nau.

El documental, de 90 minuts de durada en la versió que es projecta a cines i cases de cultura, arriba a València prop de tres mesos després de l’estrena a Dénia del 5 de novembre passat. Des d’aleshores, la pel·lícula, la que fa 9 en la filmografia documental d’InfoTV, acumula un total de 4.000 espectadors i ha aconseguit omplir tot l’aforament disponible en la majoria de les funcions organitzades als pobles que han participat en el projecte. Va ser el cas de l’estrena a Dénia, amb 420 persones al Centre Social; Pego, amb 500 espectadors; Pedreguer, 400; Carlet, 200; Gandia, 200; la Vall d’Ebo, 150; Beniarbeig, 150; Gata, 150; Xaló, 125; la Vall de Gallinera, 100…

Una altra de les fites que ha aconseguit el documental és fer coincidir a la sala i en les opinions a tota classe de públics, des del més popular al més acadèmic. Tots, en general, han valorat molt el treball de documentació i investigació dut a terme i el resultat cinematogràfic oferit, que interessa, emociona i fa riure, segons els moments. Fins ara, totes les projeccions han acabat amb una ovació per part dels assistents.

Una exposició amb materials d’InfoTV

La primera de les projeccions previstes a València, la de la Beneficència, s’emmarca en l’exposició Barres i estels: els valencians i els Estats Units, organitzada pel Museu d’Etnologia i inaugurada el 19 de desembre passat. Una quarta part de la superfície d’esta mostra està dedicada a l’emigració i exhibeix informació, fotografies i documents aportats sobretot per InfoTV.

L’acte de presentació de la pel·lícula serà introduït per Joan Seguí, director del Museu. En acabant intervindran Teresa Morell, autora del llibre Valencians a Nova York. El cas de la Marina Alta (1912-1920), i Juli Esteve, guionista i director del documental.

Després de València, la ronda de projeccions continuarà a Ador, Cocentaina, Bolulla, Miramar, Jesús Pobre, Corbera, Ondara, Borriana, Vilallonga, Alginet, Almenara, Alcoi, Alacant, el Verger, Oliva, Bocairent, Tàrbena, Benimantell… El segon documental de la sèrie, titulat Adéu, Amèrica, s’estrenarà a la primavera i està previst que es puga vore també a tots els municipis que han participat en el projecte. Per a finals del 2015 InfoTV tancarà esta tetralogia dedicada a l’emigració a l’Amèrica del Nord amb dos nous documentals.

 

Més informació en http://www.infotelevisio.com