El dilluns dia 4 de novembre, tenim el plaer d’anunciar-vos que estrenem en València, dins del Festival Cinema Ciutadà Compromés 2019, el documental de Pilar Pérez Solano,  La defensa por la libertad, a les 20:30.h

Resultado de imagen de pilar pérez solanoComptarem amb l’alacantina Pilar Pérez Solano, excel·lent directora, premi Goya per Las Maestras de la República, que ha vinguit col·laborant amb ACICOM i el Festival Cinema Ciutadà Compromés, per a la presentació de la pel·lícula i el col·loqui posterior.

En 2004 va iniciar la seua carrera com a directora-realitzadora de projectes. Serà a l’octubre d’aqueix mateix any quan realitze el documental Presidents de pel·lícula, sobre el tractament de la figura del president a través de les pel·lícules de Holywood, que s’emetria per TVE. Posteriorment, va realitzar per a Canal+ dos documentals: Univers Hip-hop (2005), relatiu a la cultura hip-hop i Mil i una Lolas (2005) sobre la figura de Lola Flores. Després de catorze anys treballant per a SOGECABLE, en 2007 deixa el grup empresarial per a crear la seua pròpia empresa, Transit Produccions, S.L., dedicada a la producció audiovisual. A partir d’aquest moment, dirigeix, produeix i escriu guions com la Sèrie documental Sospirs d’Espanya per a Castella-la Manxa TV (2009) i el documental Murals (2010), seleccionat a concurs en la SEMINCI (Setmana Internacional de cinema de Valladolid) en la secció “Temps d’Història”2​ i estrenat a Nova York dins del programa “Window to Spain”3​

També pòdrem gaudir de les intervencions de:

Mila Belinchón, catedràtica d’Història d’Educació Secundària (jubilada). Representant de lAssociació Memorial 23 d’abrilhttp://memorialuniversitario.com/Resultado de imagen de mila belinchon

El 23 de abril de 1971 trece estudiantes universitarios valencianos son detenidos en sus domicilios por miembros de la Brigada Político Social, la policía política de Franco. En pleno Estado de Excepción, por el Juicio de Burgos, permanecen en comisaría  19 días sometidos a interrogatorios y torturas, tras los que ingresan en la Cárcel Modelo de Valencia, hasta que obtienen la libertad provisional, meses después, a la espera de un juicio en el Tribunal de Orden Público en el que se les pedía hasta 119 años de cárcel, acusados de asociación ilícita y propaganda ilegal…. Han pasado casi 40 años desde entonces. Quienes vivimos esa experiencia observamos con perplejidad la proliferación de mensajes tergiversando la naturaleza represiva, antidemocrática y fascista del franquismo, su desprecio por la libertad y los derechos políticos y sociales.

Àngel Gonzalez corregidaÀngel González, Pres polític franquisme. Dos anys en V Galeria Model de Barcxelona. Lluitador memorialista, DDHH i Justícia.
President de la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià https://www.facebook.com/CAMDEpv/   memoriademocraticapv@gmail.com
La Coordinadora d’Associacions Memòria Democràtica del País Valencià a més de 30 associacions d’una decena de comarques valencianes. Amb una dilatada trajectòria, aquestes entitats, que porten anys de lluita per recuperar la Memòria Democràtica i dignificar les víctimes de la repressió franquista. Entre les entitats integrants hi trobem la Plataforma de la Memòria del País Valencià, l’Associació Memòria Històrica de Pego, l’Amical de Mauthausen, l’Associació Stambrok, les diferents associacions que representen les fosses comunes de Paterna, València Laica, Associació Institut Obrer, grups associacitius provinents de Quart de les Valls, Xàtiva, Rocafort, València, Paterna, Llíria, Sumacàrcer, Alcàsser o la Serranía, entre d’altres.

 

Imagen relacionada Vicent Àlvarez i Rubio, advocat laboralista, soci d’ACICOM.  Durant els anys universitaris va participar en la creació de l’ADEV (Associació Democràtica d’Estudiants Valencians) i fou director de la revista Diàleg. El 1960 va formar part de la formació del Moviment Social-Cristià de Catalunya (MOSCA), grup polític valencianista fundat pels universitaris Eliseu ClimentJoan Francesc Mira, Ferran Martínez i Navarro, Ferran Zurriaga i Vicent Àlvarez, als que més tard s’hi afegiren Josep Vicent MarquèsAlfons Cucó i Valerià Miralles. El 1962 es va dissoldre i els seus membres fundaren l’Acció Socialista Valenciana. Fou detingut i empresonat el 1967 per participar en la primera manifestació de l’1 de maig. En el període entre la dictadura i la transició, fou diverses vegades processat i multat, i en algun cas condemnat. Finalment fou amnistiat el 1977. A partir de 1967 va exercir com advocat laboralista, assistint al moviment obrer i també, com a defensor davant el Tribunal d’Ordre Públic. Des de finals dels anys vuitanta ha estat cap dels Serveis Jurídics de la Universitat de València. Durant 16 anys ha sigut membre del Consell Valencià de Cultura.
En 1998 el Consell els va concedir l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana.

La defensa por la libertad fitxa_opt

La Defensa, por la libertad, és un documental que recull la història de l’advocacia espanyola des de mitjan 60 a 1978, i compta amb imatges inèdites i testimoniatges de prestigiosos advocats i advocades que van alçar la bandera del dret, la justícia i la democràcia. Arreplega aquells anys des del Congrés de Lleó (1970), que és el nucli del documental, a l’aprovació de la Constitució, 

Entre els testimoniatges d’advocats i advocades recollits en la pel·lícula, estan els de: Alejandro Ruiz Huerta, Manuela Carmena, Juan Rodríguez Lozano, Cristina Almeida, Francisca Sauquillo, Jaime Sartorius, Óscar Alzaga, Antonio Garrigues, Ana María Ruiz Tagle, Pablo Castellano, José María Mohedano o Antonio Montesinos.

A més, s’han incorporat arxius cedits per Joaquín Ruiz Giménez, Gregorio Peces Barba, Juan Mari Bandrés o Paco García Salve.

Una advocacia compromesa amb la llibertat. Tracta de perquè van ser empresonats per exercir la seua professió amb dignitat, perquè van perdre la seua vida salvatgement assassinats, com va succeir a Atocha 55, i perquè donant un clar exemple de civisme i valentia, van ser capaces d’aparcar les seues diferències ideològiques per a lluitar junts per un objectiu comú: acabar amb la dictadura i aconseguir un estat democràtic a Espanya.

“Un documental per a rescatar la memòria. Però no per a arxivar-la, sinó per a explicar-la. No per a posar-la en una vitrina sinó per a viure-la”. Així va definir Victoria Ortega, presidenta del Consell General de l’Advocacia Espanyola, el documental ‘La Defensa, per la llibertat’, dirigit per Pilar Pérez Solano i coproduit pel Consell General de l’Advocacia Espanyola, la Mutualitat de l’Advocacia i Transit Produccions.

Una pel·lícula, va explicar la presidenta del Consell General de l’Advocacia, que mostra “la història d’advocats compromesos amb la llibertat. D’advocats que van ser empresonats per exercir la seua professió amb dignitat. D’advocats que van perdre la seua vida salvatgement assassinats, com va succeir a Atocha 55. D’advocats que van donar exemple de civisme i valentia. D’advocats que van ser capaços d’aparcar les ideologies i elaborar una norma de llibertats i de drets, una democràcia feble però sostinguda amb bones lleis i amb un gran suport social”.

Segons el parer de Victoria Ortega, aquest documental recupera la memòria de molts dels millors representants de l’Advocacia, una Advocacia que “vol ser ara una Advocacia transformadora, una Advocacia que contribuïsca de nou a fer una societat més justa, més lliure i més democràtica”. La presidenta del Consell General de l’Advocacia va voler acabar la seua intervenció amb una frase de Paul Eluard que tots els anys recorda Alejandro Ruiz Huerta en l’aniversari de la matança d’Atocha: “Si el ressò de la seua veu s’afebleix, perirem”.

Enrique Sanz Fernández-Lomana, president de la Mutualitat de l’Advocacia, ha destacat que “l’Advocacia és present i futur, però també passat i estem orgullosos del comportament dels advocats en el passat”. A més, va assenyalar que el Congrés de l’Advocacia celebrat a Lleó en 1970 va ser també una fita per a la Mutualitat.

La directora del documental, Pilar Pérez Solano, ha subratllat el paper de l’Advocacia per a aconseguir els drets i llibertats en aquest país. “M’agradaria que aquest documental fora un homenatge, un reconeixement a aquests advocats”, va indicar. que espera que “amb aquest documental es faça justícia amb aquests advocats, perquè es reconega la labor que van fer en la construcció de la democràcia i les llibertats que hui tenim”

Fitxa tècnica

Títol original La defensa, por la libertad
Any 2019
Duració 71 min.
País España 
Direcció Pilar Pérez Solano
Guió: Pilar Pérez Solano
Música: Óscar Maceda
Fotografia: Luis Jiménez Dafauce
Productora: Transit Produccions
Gènere: Documental

Tràiler del documentalhttps://youtu.be/J8VbkxmTjBc

A pesar que ja coneixíem la majoria de les situacions que ens conta aquesta pel·lícula, amb imatges i testimoniatges de reconeguts professionals de l’advocacia espanyola, s’agraeix sempre una volta de rosca més a la memòria, aqueix fantasma que la dreta més recalcitrant –en fase de creixement exponencial- vol destruir per a continuar escrivint la història amb les línies tortes de les seues manipulacions i mentides.

Molts dels advocats i advocades progressistes, que en temps de la dictadura van aparcar les seues diferències ideològiques per a defensar a opositors al règim i a treballadors discriminats, expedientats i empresonats, també van conéixer la repressió, persecució i detenció en les seues pròpies carns.

Per l’únic delicte d’exercir la seua professió dignament i defensar els drets fonamentals; alguns van patir tortura i fins i tot van ser assassinats (un moment de record a “els advocats d’Atocha”, salvatgement agredits i aniquilats per una extrema dreta amb noms i cognoms directament relacionats amb les esferes de poder de la dictadura, que ja portava uns anys desapareguda oficialment).

Juntament amb la resta de professionals, treballadors, estudiants i intel·lectuals, els advocats –individualment i com a cos col·legiat- van aportar el seu gra d’arena a la lluita per a acabar amb la dictadura franquista, aconseguir la democràcia i recuperar els drets i llibertats perduts durant quaranta anys.