ACICOM I LA FUNDACIÓN ALTERNATIVAS VAM PRESENTAR A VALÈNCIA L’INFORME SOBRE EL ESTADO DE LA CULTURA EN ESPAÑA.

LA CULTURA MOTOR DEL CAMBIO

El tercer informe de la Situació de la Cultura a Espanya que s’ha elaborat i presentat ara (els altres dos es van fer en 2011 i el 2014) reflecteix la situació de la Cultura en la travessia de la crisi a Espanya, assegura Enrique Bustamente, coordinador de l’informe i catedràtic de comunicació audiovisual i investigador, que s’han produït pèrdues de 4.700 milions d’Euros, 6.000 llocs de treball i 2.000 empreses tancades. En conclusió, explica Inmaculada Ballesteros, directora del “Observatorio de la Cultura y la Comunicación de la Fundación Alternativas”, de nou l’Estat de la Cultura a Espanya rep un suspens, un 4,6, encara que ha pujat un poc respecte de l’edició anterior gràcies a xicotetes millores puntuals en el sector de la venda de la música, per exemple, però que no compensa el brutal augment de l’IVA i la resta de sectors estan molt tocats. Encara és pitjor el resultat detectat a la Comunitat Valenciana per a Pau Rausell, l’investigador que ha estudiat el cas de la Cultura al territori valencià. Dins del panorama general  mentre la situació cultural a la Comunitat Valenciana es desploma, a Catalunya o a  Andalusia millora. Rausell manté que es necessari recuperar els pressupostos de Cultura, es tracta d’ajustos marginals de l’ordre del 5% en l’àmbit local, i també es fa necessari satisfer els drets culturals de la ciutadania. En definitiva s’ha fracassat en la política cultural que s’ha basat només en l’economia dels preus  i no s’ha dirigit cap al capital humà ni cap a la intel·ligència.

20160606 La cultura motor del cambio. Informe sobre el estado de la cultura en EspañaReportatge fotogràfic de l’acte De fet, la presentació d’aquest tercer informe del diagnòstic de la Cultura a Espanya es va convertir en una magnífica excusa per dedicar una jornada sencera, gràcies a la iniciativa d’ACICOM, en reunir a un bon grapat d’especialistes i professionals del món de la Cultura junt amb les administracions locals i autonòmiques i també a la societat civil representada per diverses organitzacions i persones preocupades i demandants de cultura. Totes elles van ser esplèndidament presentades pel mestre de cerimònies, l’incombustible amfitrió José Ignacio Pastor, president d’ACICOM,  20160606 Dinar al voltant de l'Informe sobre el estado de la cultura en España. La cultura motor del cambio

Fotos del dinar-tertúlia organitzat per ACICOM a l’Octubre, Centre de Cultura Contemporània.

que va donar l’oportunitat de compartir taula i temps, en una espècie d’aperitiu, a 16 assistents que  van intercanviar idees, van reflexionar sobre els fracassos i sobre  cóm es pot girar el timó per evitar la catàstrofe que encara ens amenaça. Aquesta “Conversa oberta” amb total llibertat i naturalitat va fer que sortiren sinergies i quedaren marcades les posicions per a ser expressades ja més públicament a l’hora de la sessió de la vesprada al MUVIM, Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat, on van acudir un centenar llarg d’inscrits/es a més de les personalitats invitades a intervenir.

El coordinador dels 19 investigadors que han realitzat l’Informe, Enrique Bustamante, explicava que el panorama general és negatiu i no sols des del punt de vista econòmic sinó també des d’altres perspectives com l’absència de transparència, la situació clientelar de les ajudes i les corrupteles, l’escassesa de participació ciutadana en la política cultural, la descoordinació de les diverses administracions i les seues polítiques i el fracàs del govern i dels mitjans de comunicació. Bustamante confirma que hem tocat terra i sembla que hem pujat un poc en alguns sectors; però continuem tenint els mateixos perills i com a novetats, assenyala, apareixen l’eixida digital, encara per estudiar i aplicar, el lligam de la cultura als mitjans de comunicació i la col·locació de la cultura en el centre de la política. Hem d’aconseguir que la cultura siga el motor del canvi, la imatge i marca del país (en compte de l’IBEX o les multinacionals) com ja ho és en altres països com ara França o Alemanya, i no de la que només se parla quan algú es mor.

Durant l’acte al MUVIM, presentat i moderat pel president d’ACICOM, vam escoltar idees a tindre en compte com les aportades per Inmaculada Ballesteros que, davant d’aquesta gran depressió, hem de superar-la afrontant la doble vessant de la cultura econòmica i social amb el repte d’aconseguir que els treballadors i treballadores de la cultura tinguen el mateix estat de benestar que la resta dels treballadors perquè tenen dret a viure bé i no estar sotmesos a la discontinuïtat sistemàtica en el treball. Des del punt de vista econòmic  no pot ser que els creadors/res estiguen obligats a vendre les seues obres a través de les galeries d’art estrangeres per l’augment del 21 per cent de l’IVA, amb la pèrdua de guanys, de la reducció de la inversió, plantilles i horaris en llibres i biblioteques públiques que s’allunya de les necessitats de la ciutadania, la falta de coordinació institucional en el turisme cultural i en definitiva que fa anys que els nostres audiovisuals no poden presentar-se a l’exterior perquè ni estem en els jurats ni ens donen cap premi.

Entrevista realitzada a Enrique Bustamante i Inmaculada Ballesteros

Pau Rausell va ser molt categòric en la seua anàlisi,   que després d’afirmar que el govern central ha fallat en la coordinació amb les diferents autonomies i amb Europa i que la política s’ha centrat en l’economia dels preus, va passar a significar que parlem  de contextos de químiques inestables perquè es tracta d’emocions i que hi havia que avaluar els processos i els seus resultats per a ser efectius: proba i errada. I provar altra cosa…

Jesús Huguet, Secretari i el treballador incansable del Consell Valencià de Cultura que ha portat endavant en el sí del Consell diversos estudis entre els quals figuren un novador canvi de paradigma de la cultura i un altre sobre la RTVV, va tindre una original intervenció amb anècdotes i exemples molts significatius. Va ser el contrapunt del discurs d’Albert Girona, el Secretari Autonòmic de Cultura de la Generalitat, que va començar agraint els diagnòstics fets pels experts perquè són sempre necessaris per als polítics que deuen escoltar-los. I va anunciar el naixement del Pla Estratègic que tindrà en compte l’entramat d’empreses i societats que gestionen la cultura i amb el que va manifestar  la voluntat d’avançar per a canviar l’estat de les coses. Es tracta d’una guia pública que es vol compartir amb els sectors culturals, com un sector econòmic més, encara que la Cultura té algunes particularitats. Entre elles va assenyalar algunes sobre les que pivoten la filosofia del Pla: la inclusió del gènere, en referencia a la territorialitat no limitar-se a actuar a València Capital  sinó arribar a totes les comarques i tots els pobles, crear una imatge diferent sobre la base de la potència creativa amb empreses familiars i la potenciació dels sectors en què som més forts com ara el de l’animació o els videojocs,  i la recuperació de RTVV com a eina fonamental de la cultura. No obstant  això, va advertir que els resultats d’aquest Pla es veuran a mitjà termini perquè no partim de zero sinó de menys cinquanta.

I en aquest punt va entrar en escena la poesia i la música a càrrec d’Ana Noguera, membre del Consell Valencià de Cultura, i en aquest cas com a rapsode i de Josep Lluís Galiana, músic, periodista, escriptor i dinamitzador cultural,  que van interpretar poesies de María Beneyto, Vicente Gaos, Carmelina Sánchez Cutillas i Juan Gil Albert. Va ser una acurada improvisació de dos excel·lents artistes que per primera vegada  actuaven junts i van saber acoblar la fina declamació de Ana Noguera amb l’apassionat saxo de Josep Lluís Galiana. I no els van faltar els merescuts aplaudiments.

María Àngeles Fayos, presidenta d’AVETID (Associació Valenciana d’Empreses de Teatre i Dansa) va reivindicar el paper de la dona professional de la Cultura i la recuperació del pressupost de 2009 perquè, va dir, no és que la cultura estiga malalta , és que està en l’UVI. Va reclamar el dret de la cultura a ser una prioritat, cosa que es podria aconseguir entre tots els sectors units per a visibilitzar-la, i va concloure amb l’objectiu del fet que no sols s’ha de sobreviure sinó també viure.

Enric Valero, coordinador de Ca Revolta, es feia càrrec del dèficit cultural que arrosseguem des del franquisme i llançava la pregunta de quin tipus de cultura volem, si per a tots els ciutadans o per les xifres econòmiques o per a sectors socials minoritaris afegint també que sense incloure la nostra llengua no arribarem a cap lloc.

El director de Cinema, Toni Canet, es queixava amb passió de que una historia sense l’audiovisual no es una historia de la cultura. Amb la desaparició de RTVV el sector audiovisual potser ha patit més que cap altre sector, i Antonio Mansilla, president de AVAPI (Associació Valenciana de Productors Independents) defensà per al creixement del seu sector la necessitat d’una indústria potent, si es vol tindre llocs de treball, una finestra oberta a l’exterior per promocionar els productes culturals, posant com a exemple el sector audiovisual dels EE UU que són el cinqué sector industrial del país. Al seu torn, el secretari general d’Acció Cultural, Toni Gisbert, va fer partícips a l’assistència d’algunes grans preocupacions plantejades entorn a la Cultura: com podem solucionar el desastre que hem heretat?, com ha estat possible que haja passat el què ha passat per a què no torne a passar mai més?, donat que , va confessar,  per a nosaltres la Cultura són valors, i com actuar davant l’assumpció de la visió de la dreta.

Abans de tancar l’acte i que Enrique Bustamante isquera cap a l’Estació Joaquim Sorolla, encara va resumir com a full de ruta cultural amb alguns dels punts mestres: la recuperació de la memòria històrica de l’avanç cultural que es va aconseguir durant la República i que el franquisme ens va furtar; l’aplicació del Pla Estructural amb els ressorts i les plataformes de la Comunicació perquè la cultura està absolutament lligada als mitjans de comunicació i per tant s’ha d’insistir en la recuperació de RTVV; prioritzar i estimular el cinema independent i les produccions dels nous creadors enfront de les ajudes a les empreses més taquilleres; assumir que no hi ha edat d’or de la cultura i que s’ha d’aconseguir que la Cultura siga el motor simbòlic del canvi i que ha d’estar en el centre de la política; s’haurà de ponderar el pes del PIB de la cultura sense que supose el perill de valorar-ho només com a indústria i que es desdibuixe en l’economia, marginant els efectes creatius; recuperar la diversitat cultural; i incorporar  la participació ciutadana i la democratització de la Cultura.

Per a saber-ne més

Crònica, fotos i audiovisuals realitzats per Emília Bolinches, Jaime Millas, Jose Ignacio Pastor, Carles López Cerezuela i Alícia Gavara.