Resultado de imagen de xnet viquipedia https://xnet-x.net/ca/

https://twitter.com/X_net_

https://ca.wikipedia.org/wiki/Xnet

La reconeguda plataforma de hackers cívics, que treballen en diferents camps relacionats amb els drets digitals, la democràcia en xarxa i la llibertat d’expressió ha desenvolupat una nova iniciativa, davant l’amenaça que suposen per a la democràcia les mentides o fake news. 

Des d’ACICOM ens fem resó d’aquest nou treball de Xnet, dels quals hem rebut en més d’una ocasió ajuda, suport i els beneficis per a millorar la nostra societat. Per exemple, per citar alguns dels seus membres, Simona Levi, fundadora, sempre ha estat impulsant iniciatives d’apoderament de la ciutadania mitjançant les tecnologies i Sergio Salgado, amb el qual hem tingut el luxe de compartir alguna jornada, va ser el creador del projecte 15MpaRato que va descobrir les trames de Bankia

Un plantejament innovador, des de plantejament de l’apoderament de la ciutadania i defensa de la democràcia front a altres poders, com les empreses, els governs, els partits polítics, etc.

Les línies d’acció d’Xnet giren al voltant de cinc eixos: la lliure circulació de la cultura, la neutralitat de la Xarxa, la tecnopolítica, la defensa del periodisme ciutadà i la lluita legal contra la corrupció. També realitzen un treball de pressió política, a nivell estatal i internacional, a través de propostes legislatives i campanyes virals.

Xnet és membre d’ EDRI (European Digital Rights) agrupació internacional d’organitzacions a favor dels drets civils en l’entorn digital.

La plataforma d’activistes digitals denuncia que els grans fabricants de notícies falses actuen amb “impunitat” i avisa que culpar el ciutadà no soluciona el problema

Xnet vol que es penalitzin governs o partits que en difonguen

La plataforma Xnet proposa crear un marc normatiu per combatre el creixent fenomen de les “fake news”. Aquest dimecres ha presentat un informe extens amb mesures concretes per “desmantellar el negoci de la desinformació, per acabar així amb la impunitat dels grans fabricants i viralitzadors de ‘fake news’ i desinformació”.

Els autors de la publicació argumenten que el fet de limitar la llibertat d’expressió i culpabilitzar el ciutadà del consum de notícies falses no solucionarà el fenomen de la desinformació.

Però quins són els principals culpables de la propagació de les notícies falses? Per la plataforma, aquests són els governs, els partits polítics, els “mass media” i les corporacions. I ho argumenta així:

“No és per bondat o excel·lència moral que els ciutadans del carrer no tenim gaire impacte pel que fa a la creació de rumors. És que, per fer això, per tenir un abast real i massiu, es necessiten mitjans que la gent no té.”

Xnet és una plataforma que actua en defensa dels drets digitals, la renovació democràtica i la lluita contra la corrupció. La responsable de la plataforma, Simona Levi, ha explicat que l’informe neix amb l’objectiu de “defensar els drets de la ciutadania” i de ser una “arma” contra la manipulació, la falsificació i la intoxicació informatives.

Ara vos deixem l’informe, en versió beta, sobre el qual es pot arreplegar aportacions i suggeriments per completar-ho, fins el dia 21 d’abril de 2019, per a correccions i suggeriments, per favor, copieu la paraula o paràgraf, indicant la pàgina, i maneu una redacció alternativa amb, si és necessària, motivació, a l’email: contact@xnet-x.net
A més seguirem el treball de recerca en l’edició 2019 del curs  de Posgrado Tecnopolítica y Derechos en la Era Digital de la BSM-Universitat Pompeu Fabra].

Concepte de FAKE NEWS:

“Fake news”, o notícies falses, és un concepte que ha (tornat) a emergir en els útims anys davant la massiva viralització de peces informatives de contingut fals o enganyós. 
Hi ha una discusió oberta entorn de si es tracta del terme idoni per a definir el “fenomen”. Algunes veus consideren que el terme “fake news” no és útil per a definir-lo. Mantenen que això és així principalment per dos motius, en primer lloc,  perquè el consideren un concepte inadequat o insuficient, ja que no
captura tota la complexitat de les formes de manipulació informativa, que inclou informació no pròpiament “falsa ‘”Nielsen i Greus, En segon lloc perquè és un concepte que actualment pot conduir a confusió, donat que ha sigut cooptat i apropiat per actors poderosos, precisament per deslegitimar i atacar informacions veraces però incòmodes.

Per aquesta raó, en molts àmbits es prefereix utilitzar el terme desinformació.
En efecte, la desinformació no compren a soles informació falsa, sinó que
també inclou l’elaboració d’informació inventada que es combina amb
fets i pràctiques que van molt més enllà de qualsevol cosa que es semble a notícies.
Aquestes pràctiques poden consistir en l’ús de comptes automàtics o robotitzats, per desenvolupar l’anomenat “astroturfing“, xarxes de seguidors falsos, vídeos falsejats o manipulats, publicitat dirigida, trolling” organitzat o “memsvisuals.

De moment l’informe tan sols està en castellà o en anglés

https://xnet-x.net/informe-fake-news-desinformacion/

Índice del Informe

0 – RESUMEN EJECUTIVO
I – LA DEFINICIÓN DE FAKE NEWS Y DESINFORMACIÓN COMO DISTRACCIÓN

Modalidades de desinformación

Suena infalible: El “Informe del grupo de expertos de alto nivel

Más modalidades de falsedad

Nuestra definición

II – PROPAGANDA – BREVE HISTORIA DE LAS FAKE NEWS, LA MANIPULACIÓN INFORMATIVA Y LA DESINFORMACIÓN

III – LOS GRANDES PRODUCTORES Y VIRALIZADORES DE FAKE NEWS Y DESINFORMACIÓN Y EL NEGOCIO DE LA DESINFORMACIÓN

PARTIDOS POLÍTICOS | GOBIERNOS | MASS MEDIA | CORPORACIONES | NEGOCIOS DE LA COMUNICACIÓN

Los grandes productores de fake news – Gobierno y partidos políticos invirtiendo en fake news y desinformación
CASO 1: EE. UU. y Trump

Dirigido, perfilado e influenciado
Profundizando sobre el caso Cambridge Analytica

Los grandes productores de fake news – Gobierno y partidos políticos invirtiendo en fake news y desinformación
CASO 2: Campaña electoral en México

Los grandes productores de fake news – Gobierno y partidos políticos invirtiendo en fake news y desinformación
CASO 3: Brasil y Bolsonaro

Los grandes productores de fake news – Gobierno y partidos políticos invirtiendo en fake news y desinformación
España como caso de estudio

– Twitter y los partidos políticos
– Los bots y la industria de la desinformación
– Ruido en Redes
– Más bots y más ruido

Los grandes productores de fake news – ecosistema informativo: medios, redes y ‘filtros invisibles’


IV – EL FACT-CHECKING – VERIFICACIÓN Y VERIFICADORES DE LA INFORMACIÓN

Fact-checking a la fuente

Tipos de chequeos

– Chequeo de datos
– Chequeo de fuentes
– Análisis lingüístico de las piezas
– Análisis de la narrativa generada

Metodologías de fact-checking
Mapeo no exhaustivo de organizaciones de fact-checking y modelos de gestión

Protocolos y metodologías de verificación

Fact-checking de los medios de comunicación

Otros Fact-checkers

– En España
– En EE. UU.
– Aplicación de la Inteligencia Artificial al fact-checking

Fact-checking distribuido

– La larga tradición del fact-checking distribuido: el fact-checking científico
– Fact-checking distribuido de los usuarios
V – POLÍTICAS PÚBLICAS Y LEGISLACIÓN

El estado actual de la normativa

Las fuentes normativas europeas y comparadas de la lucha contra la desinformación

– Reino Unido
– Irlanda
– Estados Unidos
– Alemania y Francia

El derecho regional europeo: la Unión europea y el Consejo de Europa
 

VI – RECOMENDACIONES Y CONCLUSIONES

Más democracia, menos encubrimiento

Recomendaciones normativas contra la desinformación y las fake news en el Estado español

La definición de los sujetos implicados en la desinformación: “informadores influyentes” o los responsables de la veracidad de la información
La mejora del régimen de verificación, veracidad y transparencia de los grandes responsables de la desinformación
 

VII – BIBLIOGRAFÍA

 

DESCARREGA’T L’INFORME DE 150 PÀGINES DES DE