2016: L’any del Tio Canya

ACICOM s’adhereix a aquesta campanya per a celebrar, el 2016, l’any del Tio Canya.

Podeu confirmar assistència a l’acte a aquest correu: anytiocanya@gmail.com

Introducció.

1975 va ser l’any que les Nacions Unides proclamava el Dia Internacional de la Dona, del final de la guerra de Vietnam, de l’ocupació del Sàhara per part del Marroc, dels darrers afusellaments de la dictadura espanyola… de la mort, en fi, del general Franco.

Només uns mesos després, ara fa 40 anys, un jove Vicent Torrent, membre fundador d’Al Tall,  composava Tio Canya, una cançó que ha esdevingut quasi un himne de ressistència i afirmació de la voluntat del poble per conservar la seua llengua, malgrat totes les prohibicions i entrebancs.

Paral·lela, per tant, a l’esdevenir del poble valencià des dels inicis del llarg camí cap a la democràcia fins els nostres dies, la cançó del Tio Canya, pel seu simbolisme, mereix un lloc preeminent en el nostre patrimoni col·lectiu.

Proposta.

És per això que, a partir d’una proposta de la Falla Arrancapins de la ciutat de València -entitat que aquestes properes falles ja li dedicarà el seu monument i el seu llibret-  i a iniciativa seua, s’està constituint un grup de treball  per impulsar la celebració, durant aquest 2016, de l’ANY  DEL TIO CANYA.

La proposta consisteix en convidar tant a la societat valenciana en el seu conjunt com a les institucions i entitats, tant privades com públiques, a celebrar l’Any del Tio Canya, de la mateixa manera que ha esdevingut al 2015 amb l’Any Ovidi Montllor o, anteriorment amb l’Any Estellés: realitzant actes culturals, concerts, exposicions, trobades, etc, etc. per tal de posar en valor i reivindicar la seua importància per al nostre poble.

Dins aquestes celebracions, un dels actes centrals -que volem impulsar directament des d’aquest col·lectiu- és un gran concert-homenatge, a celebrar, si és possible, a la ciutat de València, en el que comptariem amb la participació de diferents grups i cantants que se sumarien a l’homenatge.

Donada la previsible envergadura de l’esdeveniment, necessitariem la col·laboració d’entitats i institucions, especialment pel que fa a la infraestructura i més concretament la cesió d’un espai adient per acollir-lo.

La data desitjable d’aquest homenatge estaria al voltant dels mesos de maig o juny, coincidint amb l’aniversari de la creació de la cançó que, segons Vicent Torrent, va ser a la primavera d’aquell 1976, tot i que queda subjecta a les disponibilitats dels possibles espais.

Per altra part, com a tret d’eixida, tenim previst fer un comunicat públic el dia 15 de febrer al claustre de l’edifici de La Nau-Centre Cultural de la Universitat de València, a les 13 hores,  per convidar la societat valenciana a la celebració.

Podeu confirmar assistència a l’acte a aquest correu: anytiocanya@gmail.com

https://ca.wikipedia.org/wiki/Tio_Canya

LLETRA ‘TIO CANYA’

En la pobla hi ha un vell
en la pobla hi ha un vell
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra,
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Tres voltes només va anar
el tio Canya a València:
primer quan va entrar en quintes
i en casar-se amb sa femella.
La tercera va jurar
de no tornar a xafar-la;
que a un home que ve del poble,
ningú fa abaixar la cara.
Set vegades va fer cua,
set vegades va fer cua,
en presentar uns papers,
per no saber expressar-se,
per no saber expressar-se,
en llengua de forasters.
Aguantà totes les burles,
les paraules agrejades,
i a la Pobla va tornar.
Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.
Tio Canya tingué un fill
Tio Canya tingué un fill
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Bé recorda el tio Canya
quan varen portar-lo a escola
set anys, la cara ben neta,
ulls oberts, camisa nova.
Però molt més va obrir els ulls
el xiquet del tio Canya
quan va sentir aquell mestre
parlant de manera estranya.
Cada dia que passava,
Cada dia que passava
anava encollint els muscles
per por a que el senyor mestre
per por a que el senyor mestre
li fera alguna pregunta.
Aguantà càstigs i renyes
sens gosar d´obrir la boca
i la escola va odiar.
Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.
Cròniques del carrer diuen
cròniques del carrer diuen
d´uns nets que té el tio Canya
que són metges a València
que són metges a València
professors i gent lletrada.
Quan a estiu vénen al poble,
visiten el tio Canya
i el pobre vell se´ls escolta
parlant llengua castellana.
Però cròniques més noves
expliquen que el tio Canya
ja compta amb besnéts molt joves
que alegren la seua cara.
Mai parlen en castellà
mai parlen en castellà
com han après dels seus pares,
sinó com la gent del poble,
sinó com la gent del poble
la llengua del tio Canya.
Reviscola, tio Canya,
amb gaiato si et fa falta
que a València has de tornar
Tio Canya Tio Canya
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou,
perquè avui tens temps encara

Post a Comment