Contrallum, dirigida per Marcello Peres i Nicola Tagliabue, és el segon d'una sèrie de documentals sobre l'exili republicà produïts per la Fundació Domingo Malagón en col·laboració amb Heracles Archaeology i amb el patrocini del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica.
La pel·lícula documenta l'exili, a partir de 1939, de desenes de milers de republicans espanyols cap a Algèria, el Marroc i Tunísia. La fugida de la flota i l'aviació republicana cap a l'altre costat del Mediterrani, la dramàtica evacuació de civils des del port d'Alacant amb els últims vaixells disponibles, el testimoniatge directe dels qui van viure la travessia en mar oberta d'un Stanbrook sobrecarregat de fins a 3028 passatgers, la solidaritat ciutadana en el port d'Orà, l'arribada de la flota republicana en Bizerta, el trasllat als camps de concentració de Meheri-Zebbeus, Camp Morand, Foum Deflah, Bou Arfa i Kasserine, els treballs forçosos en les mines de Kenadza i en les pedreres de la línia ferroviària Méditerranée-Níger, els camps de càstig de Djelfa i Hadjerat M’Guil. A través de fotografies històriques, vídeos actuals i testimoniatges orals, el documental rescata una de les pàgines més desconegudes i oblidades de l'exili republicà. Contrallum és una història difícil de mirar: amagada en les pàgines groguenques de diaris clandestins, revelada en els detalls de fotografies arrugades, silenciada pel temps, coberta de sorra, enterrada en cementiris profanats en el mitjà del desert. El documental aposta també per un canvi de perspectiva sobre l'èxode de refugiats a través del Mediterrani, un fenomen que no sempre ha estat unidireccional i que, en diverses ocasions, va estar marcat per la integració i la convivència multicultural.