LA CRISI I EL FUTUR DE LA TELEVISIÓ, dossier al número 43 de la revista L’ESPILL. Presentació

ACICOM t’informa que el proper dimarts, 25 de juny de 2013, a les 19h. al CCC Octubre, amb la Llibreria 3 i 4 tindrà lloc la presentació d’aquest número de la Revista L’Espill,  que porta un dossier referit al tema de “LA CRISI I EL FUTUR DE LA TELEVISIÓ” del qual són autores persones de reconegut prestigi de la investigació i la docència valenciana sobre l’audiovisual i habituals col·laboradores amb ACICOM

– Josep Lluís  Gomez Mompart, Fatiga i fortalesa del mitjà rei de la comunicació

– Rafael Xambó, RTVV: de l’esperança a la manipulació i el saqueig

– Enric Marín, Les incògnites de la televisió catalana

– Enrique Bustamante, El servei públic de RTVE sota el govern Rajoy: contrareforma sistemàtica i regressió democràtica

– Lola Bañón, Reflexions d’una periodista de televisió en temps de turbulències

– Emili Prado, La televisió: un univers en mutació

L’Espill, 43
AA.DD.
ISSN: 0210-587X ISBN: 0210-587X-43
Núm. Revista: 43
Idioma: català
Any ed.: 2013
Format: 17 x 24 Pàgines: 192
PVP/Iva: 9.00EUR

Dossier sobre “Crisi i futur de la televisió”, amb articles d’especialistes en comunicació com Josep-Lluís Gómez Mompart, Rafael Xambó, Enric Marín, Enrique Bustamante, Lola Bañón i Emili Prado, que analitzen els canvis globals del “mitjà rei” del mass media i concretament les incògnites i l’evolució recent a Canal 9, la TV3 i RTVE.

Més informació sobre la Revista L’Espill, prèmer aquí

Image

PRESENTACIÓ

Qualsevol país, qualsevol cultura que aspiren a una certa normalitat solen disposar de variades eines per posar en acció de forma insistent les idees que són capaços de segregar. Potser siguen les revistes de pensament les més apropiades per activar-les, les idees, en la mesura que els papers que contenen van destinats a una anònima comunitat de lectors amb objectius a mig camí entre formatius i debel·ladors. Formatius perquè es presenten, o s’haurien de presentar, sempre com un diàleg obert i mai com una admonició o una tirallonga de consignes; i de debel·ladors perquè les opinions en propicien de noves, susciten aquiescències o refutacions, animen, en fi, polèmiques que qüestionen l’autosatisfacció en què gairebé per inèrcia s’instal·len les idees i els seus inductors.

I precisament es tracta d’això, de temptatives de resposta a tantes qüestions complexes, amb l’esperança que res no caurà en el buit. Amb l’objectiu últim d’obrir camins per a pensar la realitat contemporània des de les nostres coordenades pròpies, tot contribuint a una instal·lació més decidida de la cultura catalana en una modernitat assumida críticament.

És en aques propòsit que encetem una segona època de la revista L’Espill, fundada el 1979 per Joan Fuster, i que durà fins el 1991. Vint anys després el context en què ha d’inscriure’s aquesta publicació ha canviat radicalment. Ha canviat l’entrellat institucional i polític, el panorama d¡idees, el marc global en què ens movem. Tanmateix, alguns dels problemes que motivaren en primera instància l’aparició de la revista en la primera època no han canviat tant. I són encara els que ens sol·liciten: la necessitat d’aplegar materials d’informació i de reflexions tan rigorosos com siga possible; l’exigència de promoure plataformes que puguen exhibir una decidida vitalitat cultural, fruit de treball de les successives promocions que han anat incorporant-se a les tasques de docència, investigació o escriptura en el curs dels darrers anys.

Però en aquesta segona època L’Espill incorpora modulacions que el lector podrà comprovar immediatament. La intenció que ens anima és promoure una revista de pensament contemporani, concretament de pensament crític vinculat a les ciències socials i als diferents sabers capaços de suscitar una atenció i un interès de caire general. No n’ha de restar exclòs cap àmbit de reflexió –de la política a la sociologia, de la història a la literatura, de l’economia a la filosofia o a les ciències de la naturalesa-, sempre que els resultats exposats puguen tenir un interès positiu per al lector no especialista, en la mesura que apunten problemàtiques centrals o, especialment significatives, de la nostra època.

La revista no proposa com a tal un «discurs» -més enllà del que queda implícit en el seu plantejament mateix- serà el que es plasmarà en la selecció de centres d’atenció temàtica, en la incorporació d’autors, en la integració d’aportacions avui disperses. Aquesta intenció, certament, respon a la voluntat d’omplir els buit fàcilment constatables en el nostre panorama cultural. Però també a l’esforç per potenciar un àmbit d’idees obert, suggeridor – que no defugirà, ans al contrari, el matís polèmic o la intervenció combativa-, capaç de fer de contrapunt a les inèrcies més aviat estantisses d’una part de la nostra cultura nacional. I també a la deriva ideològica dels discursos dominants, instal·lats tan sovint en agressives pulsions homogeneïtzadores, en la negació dels drets col·lectius, en concepcions estretes i limitadores de la democràcia, o fins i tot, malgrat algunes aparences, en la prèdica adversa a la raó –a la raó, en tot cas, no estrictament instrumental-, al pluralisme cultural, a la diversitat d’opcions i de lectures de la modernitat. O que hi veuen un joc d’incompatibilitats, més que no una dialèctica de possibilitats obertes.

Presentació
Consell editorial
Normes de publicació
Revistes publicades
Contacte
www.appec.cat
www.eurozine.com
Publicacions de la Universitat de València – publicacions@uv.es

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*