Manifest davant sentències del Tribunal Suprem contra el Decret 61/2017 del Consell.

UN ATAC A L’AUTOGOVERN I A LA LLENGUA DEL POBLE VALENCIÀ

Representants de la societat civil, de sindicats i de partits polítics valencians hem presentat aquest dijous una sèrie de propostes “en positiu” per a impulsar la llengua comuna i mostrar el seu rebuig a la recent sentència del Tribunal Suprem que prohibeix la comunicació exclusivament en valencià entre els Governs valencià, català i balear.

Ens hem trobat en el Centre Octubre de València i el signen:

Acció Cultural del País Valencià (ACPV),

ACV Tirant,

Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM),

Associació Cultural Amigues i Amics de Joan Valls i Jordà,

Associació d’*Escriptors en Llengua Catalana (AELC),

Ca Revolta,

Castelló per la Llengua,

Confederació AMPA Gonzalo Anaya,

Escola Valenciana (EV),

FAMPA-València,

FULL (Fundació pel Llibre i la Lectura),

Fundació Nexe,

Juga en Valencià,

Kulturcrítics,

Plataforma pel Dret a Decidir,

Plataforma per la Llengua,

Societat Coral El *Micalet,

Solidaritat i República País Valencià,

Xarxa d’*Entitats,

BEA (Bloc d’Estudiants Agermanats),

Acontracorrent i Comité per l’Aliança dels Treballadors i dels Pobles.

També ho han subscrit els sindicats CCOO-PV (Comissions Obreres del País Valencià), COS (Coordinadora Obrera Sindical), Federació d’*Ensenyament de CCOO-PV, Intersindical Valenciana, Intersindical Jove i STEPV (Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià).

“Un greu atac a l’autogovern del poble valencià”
Considerem que aquesta decisió judicial suposa “un greu atac a l’autogovern del poble valencià i a l’oficialitat de la llengua pròpia”. A més, creiem que expressa “un menyspreu a les autoritats acadèmiques que reconeixen la unitat de la llengua”, com és el cas de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Igualment, recorden que “ignoren la jurisprudència fixada per les moltes sentències del mateix Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional que validen l’equivalència legal de la doble denominació de “valencià” i “català”” i valoren que “crea un problema on no existia”.

Hem manifestat la nostra “preocupació” davant una “tendència regressiva en la concepció territorial de l’estat, expressada en cada vegada més mesurades de caire recentralitzador”.

Les propostes
Per tot això, els signants hem presentat un manifest en el qual exigim al Govern valencià que “aprofundisca la seua política de defensa del valencià i de cooperació amb els governs de la resta de l’àmbit lingüístic”.

Concretament, hem demanat que es “execute l’acord de les Corts Valencianes que va aprovar la reciprocitat dels senyals de les ràdios i televisions públiques” de les tres autonomies, és a dir, À Punt, TV3 i IB3.

També hem instat que la Generalitat Valenciana “entre de manera plena en el *Institut Ramon Llull com a instrument al servei de la projecció de la cultura i llengua pròpies”.

Un altre punt exigeix que “s’aprove una Llei d’Igualtat Lingüística que supere la limitació que mostra la via d’intentar desenvolupar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV)”.

Igualment reclama desenvolupar “un pla de cooperació efectiva en els àmbits de la llengua i la cultura amb els governs del mateix àmbit lingüístic, destinat a rendibilitzar recursos, potenciar un mercat cultural compartit i coordinar accions”.

Finalment, el text demana instar “ el Govern d’Espanya i als organismes i institucions de l’estat a respectar els dictàmens de les autoritats universitàries i acadèmiques sobre la unitat de la llengua i a aplicar-lo a totes les institucions, webs, serveis, les polítiques públiques o els contractes públics de l’estat”.

Aquestes exigències que s’han presentat per escrit i estan dirigides al Govern valencià, han sigut signades per alguns partits polítics que el configuren: el PSPV-PSOE de la província de Castelló, Compromís (i la seua branca jove, Joves PV), Podem i EUPV. També s’ha adherit l’extraparlamentari ERPV.

 

Manifest sentència Suprem

PRONUNCIAMENT D’ENTITATS, SINDICATS I PARTITS

 LES SENTÈNCIES DEL TRIBUNAL SUPREM CONTRA EL DECRET 61/2017 DEL CONSELL SÓN UN ATAC A L’AUTOGOVERN I A LA LLENGUA DEL POBLE VALENCIÀ

 Entitats, sindicats i partits demanem al Consell que continue avançant cap a la igualtat lingüística i la cooperació amb els governs de Catalunya i les Balears

 

Les dues sentències del Tribunal Suprem (TS) contra el Decret 61/2017 del Consell, de 12 de maig, d’Usos Institucionals i Administratius de les Llengües Oficials en l’Administració de la Generalitat, fetes públiques recentment són d’una extraordinària gravetat, per diverses raons:

  • Primer, signifiquen un greu atac contra l’autogovern del poble valencià.
  • Segon, són un intent d’impedir que el valencià supere la seua condició històrica de llengua discriminada i minoritzada.
  • Tercer, expressen el menyspreu a les autoritats acadèmiques que (des la Real Academia Española de la Lengua a l’Acadèmia Valencia de la Llengua, passant per les universitats) reconeixen la unitat de la llengua.
  • Quart, ignoren la jurisprudència fixada per les moltes sentències del mateix TS i del Tribunal Constitucional que validen l’equivalència legal de la doble denominació de “valencià” i “català”.
  • Cinquè, menystenen una pràctica normalitzada de fa molts anys en la relació entre governs (la de la natural relació en la llengua pròpia), la qual compta, a més, amb la cobertura legal de la Llei del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, i creen un problema on no existia.
  • I, sisè, obvien la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries, tractat internacional subscrit per Espanya que, com a tal, forma part de l’ordenament jurídic intern a l’estat.

 

Cal tenir molt present, a més, el context en el qual aquestes sentències tenen lloc:

  • D’una banda, formen part d’una preocupant tendència regressiva en la concepció territorial de l’estat, expressada en cada vegada més mesures de caire recentralitzador.
  • D’una altra, l’actuació de la justícia espanyola en tot allò referent a drets civils està marcada des de fa temps per un caràcter regressiu que ha rebut una forta contestació social i que li ha provocat una creixent pèrdua de credibilitat.

 

En aquest sentit, interpretem aquestes sentències del TS com una expressió d’una deriva política recentralitzadora i d’una pràctica política i judicial de regressió dels drets civils, entre els quals hi ha el dret a la igualtat lingüística per part dels parlants de llengües oficials.

Contràriament a aquesta tendència regressiva, considerem que la millor resposta per a la millora de la situació social de la llengua és continuar treballant en positiu, des del respecte a l’autogovern com a expressió de la democràcia i de la igualtat lingüística com un dret civil fonamental, i continuar sumant majories socials i polítiques a un projecte de més democràcia, més autogovern i més drets.

En aquest sentit, demanem al Consell que aprofundesca en la seua política de defensa del valencià i de cooperació amb els governs de la resta de l’àmbit lingüístic, i, particularment, que:

  1. Execute l’acord de les Corts Valencianes que va aprovar la reciprocitat dels senyals de les ràdio i televisió públiques valenciana, catalana i balear.
  2. Entre de forma plena en l’Institut Ramon Llull, com a instrument al servei de la projecció de la cultura i llengua pròpies.
  3. Aprove una Llei d’Igualtat Lingüística que supere la limitació que, com acabem de comprovar, mostra la via d’intentar desenvolupar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.
  4. Desenvolupe un pla de cooperació efectiva en els àmbits de la llengua i la cultura amb els governs del mateix àmbit lingüístic, destinat a rendibilitzar recursos, potenciar un mercat cultural compartit i coordinar accions.
  5. Inste el Govern d’Espanya, i els organismes i institucions de l’Estat, a respectar els dictàmens de les autoritats universitàries i acadèmiques sobre la unitat de la llengua, i a aplicar-ho a totes les institucions, webs, serveis, els ens, les polítiques públiques o els contractes públics de l’estat.

Però la defensa de la democràcia, l’autogovern i els drets civils, i la dignificació de la llengua i cultura pròpies, no poden ser delegades exclusivament en les obligacions de les institucions: aquestes han d’assumir la seua responsabilitat, i exercir les seues facultats de govern, però les organitzacions ciutadanes (entitats, sindicats i partits) hi tenim, també, la nostra part de responsabilitat. És per això que assumim:

  1. Continuar respectant i fent respectar el dret a la igualtat lingüística.
  2. Impulsar accions de cooperació amb les entitats, sindicats i partits de la resta de l’àmbit lingüístic.
  3. Treballar amb les entitats, sindicats i partits de la resta de territoris amb llengua pròpia de l’estat per a garantir de forma efectiva la igualtat lingüística.
  4. Denunciar en les instàncies espanyoles i europees que considerem oportunes, siguen polítiques, judicials, associatives o mediàtiques, la tendència regressiva que amenaça l’autogovern del poble valencià i la igualtat lingüística.

 

València, 25 de juny de 2020

Signants

Entitats

-Acció Cultural del País Valencià (ACPV)

-ACV Tirant

-AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana)

-ACICOM Associació Ciutadania i Comunicació

-Associació Cultural Amigues i Amics de Joan Valls i Jordà

-Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)

-Ca Revolta

-Castelló per la Llengua

-Confederació AMPA Gonzalo Anaya

-Escola Valenciana (EV)

-FAMPA-València

-FULL (Fundació pel Llibre i la Lectura)

-Fundació Nexe

-Juga en Valencià

-Kulturcrítics

-Plataforma pel Dret a Decidir

-Plataforma per la Llengua

-Societat Coral El Micalet

-Solidaritat i República País Valencià

-Xarxa d’Entitats

-BEA (Bloc d’Estudiants Agermanats)

-Acontracorrent

-Comité per l’Aliança dels Treballadors i dels Pobles

Sindicats

-CCOO-PV (Comissions Obreres del País Valencià)

-COS (Coordinadora Obrera Sindical)

-Federació d’Ensenyament de CCOO-PV

-Intersindical Valenciana

-Intersindical Jove

-STEPV (Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià)

Partits polítics

-Compromís

-EUPV (Esquerra Unida del País Valencià)

-ERPV (Esquerra Republicana del País Valencià)

-Joves PV

-Podem

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*