ACICOM, com a membres de la Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià, signa i impulsa el Manifest 4 de desembre.

Des de 2013, la Plataforma pels Drets lingúístics hem vingut celebrant el Dia del Drets Lingüístics el dia 4 de desembre. La llei 4 de 1983, Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, publicada el dia 1 de desembre, queda lluny però encara és molt el que hem d’aconseguir i avançar.

La Plataforma, constituïda per més d’una vintena d’entitats, sindicats i partits polítics, hem elaborat un nou Manifest i us convoquem a commemorar el #4D Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià amb la taula redona “Drets Lingüístics i ús social del valencià” que tindrà lloc  el proper dilluns 4 de desembre a les 19 hores a l’Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de la Universitat de València (C/ Quart, 80).

L’acte comptarà amb les ponències dels professors de la Universitat de València de Ciències Polítiques i de Sociologia, Anselm Bodoque i Francesc J. Hernàndez Dobon, respectivament

 

Cartell de 2016

Cartell del 2016, Dia del Dret Lingüístics al País Valencià.

MANIFEST DEL 4 DE DESEMBRE DEL 2017, DIA DELS DRETS LINGÜÍSTICS

En la Declaració Universal dels Drets Humans (París, 1948), document d’amplíssim consens internacional en què se subratllen els drets bàsics de les persones construïts sobre valors com la dignitat, la llibertat, la igualtat, el progrés, la fraternitat o la no discriminació, s’afirma que «tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, LLENGUA, religió, opinió política o de qualsevol altra mena…»

L’Estat Espanyol va ratificar la Carta Europea de las Llengües Regionals o Minoritàries que va entrar en vigor l’1 d’agost de 2001. L’objectiu d’aquesta és la prevenció i el desenvolupament de les llengües minoritàries, promocionant-les a l’àmbit públic, així com mantindre la riquesa cultural europea. La signatura de la Carta compromet els Estats a diverses qüestions com ara: reconeixement de les llengües minoritàries o regionals, respecte de l’àrea geogràfica en què es parlen, accions per promoure aquestes llengües, facilitar el seu estudi i ensenyament, facilitar els no-parlants a aprendre-les, eliminació de les discriminacions, promoció del respecte mutu entre els grups lingüístics diferents i l’aplicació dels principis de la Carta a les llengües sense territori. A més, la Carta inclou la promoció de mesures en diversos àmbits com l’educació, les administracions públiques, els mitjans de comunicació, les activitats culturals o els tribunals de justícia.

La realitat és que, ara per ara, situats a les darreries del 2017 del segle XXI, des d’instàncies administratives, jurídiques, policials o sanitàries, o també en sectors com l’economia, l’educació i la cultura, entre altres serveis i establiments amb atenció pública, continuem observant casos d’un inacceptable maltractament dels drets de les persones que volen exercir la seua llibertat quant a tria de llengua, si la seua tria és el valencià, cosa que ens preocupa, per descomptat, i molt.

Els Estats membres de la comunitat internacional estan obligats a respectar i fer respectar els principis d’aquest document. Però la realitat és que els successius governs espanyols mai no han trobat important desplegar resolutivament aquells articulats de les seues pròpies normes legals que fan referència explícita a la diversitat lingüística i cultural de l’Estat Espanyol, perquè així l’estructura administrativa estatal incorpore la necessitat de prestar els seus serveis a les comunitats autònomes amb llengua pròpia, adequant-los a aquesta exigència legal. Per això mateix, instem el govern central que emprenga el desplegament resolutiu necessari per prevenir la casuística estadísticament constatable de vulneracions dels drets lingüístics emparats en la legislació europea i internacional.

En aquest àmbit de responsabilitats polítiques del govern central cal destacar la legislació educativa orgànica que, com la LOMQE, impedeix un rang d’ús igual a les llengües que són cooficials a les comunitats autònomes, juntament amb el castellà. Per això mateix, és una llei que cal derogar-la per substituir-la per una que respecte i impulse la realitat plurilingüística, pluricultural i plurinacional de l’Estat Espanyol. Tothom sap que les contradiccions entre aquestes lleis orgàniques i la legislació educativa i social aprovada al nostre país provoquen bona part dels conflictes lingüístics entre comunitats lingüístiques i és el caldo de cultiu de les actituds refractàries a l’aplicació d’un plurilingüisme integrador.

En aquest context, les entitats sotasignades ens felicitem per l’anunci d’aprovació per part del Consell valencià del Decret que regula el funcionament d’una Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana. Aquesta oficina és tan necessària que, mentre no ha existit, la demanda social de protecció de drets lingüístics ha hagut de ser assumida per entitats i organitzacions no governamentals com les nostres. La seua creació ha de servir per reduir les incidències negatives de la vulneració dels drets lingüístics i els seus criteris de funcionament els ha de dur a promoure campanyes socials, de gran abast però també específiques, per identificar en positiu la diversitat lingüística i cultural amb la tolerància cívica i els valors associats a la convivència.

A més, volem expressar el desig que aquest siga l’últim any que hàgem de celebrar la creació d’aquesta oficina de protecció de drets de la ciutadania, i de denunciar la vulneració dels drets lingüístics com venim fent els últims anys, i passem de les bones intencions als fets. En eixe sentit, declarem el nostre compromís amb la defensa dels drets lingüístics, i la nostra voluntat de treballar amb les administracions públiques per avançar envers la igualtat lingüística que reclama la societat valenciana.

Els canvis de govern en les administracions locals, comarcals, provincials, com també a les nostres institucions, han produït una millora en l’atenció i respecte als drets lingüístics dels ciutadans i ciutadanes, però, hi  cal una major planificació, un major impuls, més recursos i plantilles i una major coordinació integral per avançar en el procés de normalització lingüística del País Valencià. És urgent, per tant, treballar aquestes situacions de vulnerabilitat de drets amb dades quantitatives en la mà, per analitzar en quines situacions es generen i decidir la forma menys punitiva de resoldre-les.

D’altra banda, cal considerar que l’exercici dels drets lingüístics no ha de provenir sols de la reclamació administrativa, individual o col·lectiva, sinó que ha de ser un impuls visible de la bona gestió de les administracions valencianes i d’aquelles administracions estatals presents al nostre territori.

Perquè és obligació de totes les administracions estimular l’ús funcional de les llengües cooficials a fi d’obrir canals de normalització que equipare proporcionalment els hàbits lingüístics i en cultive la filosofia de la igualtat. Això significa que hi ha d’haver recursos administratius i econòmics i plantilles suficients en totes i cadascuna de les administracions a disposició dels ciutadans i ciutadanes i que hi ha d’existir també un esforç per formar els nostres funcionaris i funcionàries en el nivell de competència lingüística més adequat a les seues tasques i especialització administratives. En eixe sentit, la futura promulgació de la nova Llei de la Funció Pública Valenciana és especialment important en arreplegar la competència lingüística per al personal que treballe a les administracions públiques valencianes.

Mentrestant, per tot açò, les organitzacions sotasignants continuem demanant davant del govern de l’Estat, del Consell de la Generalitat Valenciana i de les corporacions locals, les quals han assumit la protecció dels drets lingüístics de les ciutadanes i ciutadans  valencians, que s’impliquen i es comprometen, de forma activa i decidida, a millorar la qualitat democràtica i de convivència de la societat valenciana per evitar casos de discriminació lingüística i per facilitar l’exercici dels nostres drets, dels drets de totes i tots nosaltres.

PER A SABER-NE MÉS

Informació en premsa d’altres anys: