OVERSEAS, esclaves del S. XXI. Crònica de la sessió del Cine Club Acció Documental + celebrada el dia 9/12/2020

El dia 9 de desembre va tindre lloc la projecció i col·loqui sobre el documental OVERSEAS, esclaves del S. XXI. La informació sobre el mateix la teniu a: https://www.acicom.org/overseas-esclaves-del-s-xxi-cine-club-accio-documental-dimecres-9-12-2020-a-les-1800h-octubre-ccc/

Us donem compte del que va ser la sessió, gràcies a la Crònica elaborada per Joan Lloret i Empar Alemany, socis d’ACICOM i membres de l’equip del Cine Club ACCIÓ DOCUMENTAL +

Continuant amb el cicle d’Acció Documental + amb col·laboració de DOCS Barcelona, el dimecres 9 de desembre del 2020 es va projectar OVERSEAS. Esclaves del segle XXI, dirigit per la cineasta francesa Sung-A Yoon d’origen Corea del Sud formada a París i Brussel·les.

Aquest llargmetratge és el segon que realitza, és una co-producció Franco-belga de 2019, i amb una durada de 90. Amb versió original en anglés, tagalo e ilongo està subtitulat en català.

El documental ha rebut més de 40 premis arreu del món i mostra des de dins d’una Escola per treballadores domèstiques de Filipines la preparació per marxar a l’estranger. Film amb humor negre i denúncia social va mostrant al llarg de la projecció les pràctiques que realitzen les treballadores, combinant situacions on fan el paper de mestresses o el de treballadores. Segons notícies obtingudes a les xarxes al voltant de 10 milions de dones filipines van a treballar a països d’arreu del món, de resultes d’aquesta circumstància totes aquestes treballadores remeten al seu país al voltant de 30.000 milions de dòlars.

L’acte va ser presentat pels components d’ACICOM: José Ignacio Pastor com a president i per Joan Lloret com a coordinador d’Acció Documental +. Amb els anteriors van participar Marí Carmen Jiménez de CCOO (treballadores de la llar), Emelinda Tuazón Samante de l’Associació Samahang Pilipino València, i Angela Jurado, responsable d’Inserció social de l’Associació Por Ti Mujer.

Posteriorment a la projecció del documental va iniciar una tertúlia entre les persones convidades i el públic assistent que omplia més de la meitat de la sala de projecció. Com a moderadora va intervindre la Vicepresidenta d’ACICOM Emília Bolinches.

El col·loqui es va iniciar amb una primera qüestió que va plantejar la moderadora a les 3 dones convidades en el sentit que els pareixia l’experiència visualitzada.

En primer lloc va contestar Marí Carmen, que va esmentar que el documental tenia 3 parts:
* Els ensenyen a treballar, i també va esmentar la relació d’aquestes dones amb els homes dels països àrabs
* Referència a com han de defendre’s si es troben en situacions complicades
* Van les treballadores amb 2 anys de contracte. En aquest punt va afegir Marí Carmen que les treballadores filipines feren baixar els preus de contractació a Espanya als anys 80. Els sous baixaren en aquest moment a l’agafar estrangeres internes. En els anys 60 per anar a l’estranger també ens feien passar les proves.

Tot seguit va intervindre Emelinda Tuazon, que va comentar que la visió d’aquest documental li provocava molta tristor. Respecte al seu cas particular és diferent, perquè ella va vindre amb tota la família, afegint que el documental mostra la realitat. Al respecte va dir que dins l’Associació de Filipines la majoria són mestresses i algunes no tenen el menjar com toca.

A continuació va intervindre Angela Jurado, que va comentar que les situacions vistes en el documental no estan molt lluny del que passa dia a dia a Espanya i a València. Va donar a conéixer que en l’Associació Por Ti Mujer, freqüentment reben casos de dones amb situació de vulnerabilitat per violència de gènere, explotades laboralment que treballen en neteja o com internes, sent una realitat que està ací en el context pròxim. Va afegir que el documental presenta unes persones que aspiren a una vida millor, que tots els éssers humans tenim el dret de viure una vida digna i que açò és el que també succeeix amb les persones que han emigrat a Espanya d’altres països. Va dir al final d’aquesta intervenció que la Llei d’estrangeria no permet una garantia de drets per la població migrant.

Després d’aquestes intervencions la moderadora va fer la reflexió en el sentit que perquè tantes dones, elles soles han de responsabilitzar-se i és un tema que no s’acaba mai. Estan esclavitzades per les dues parts, ací i allà. També li crida l’atenció que no veu rebel·lia, és més, en la cançó última parla que la dona ha d’assumir aquest paper.

Per part del públic assistent digueren que a l’Estat Espanyol rebel·lia si hi ha, aquest mes hi ha 8 judicis i no es denuncia més per por a perdre el treball. El Govern no dona suport.

Angela comenta que el factor que ho permet és la naturalització del fet. Hem de preguntar-nos si nosaltres som còmplices. Va afegir que el punt important és la regularització de les persones en situació irregular i la modificació de la Llei d’estrangeria

Al que s’estava dient, Marí Carmen va afegir que les sud-americanes s’impliquen més que les filipines. Va comentar que les Lleis 189, 190 a l’Estat Espanyol encara no s’han signat, esmentant que la 190 va contra l’explotació sexual. En altre sentit va dir que no tens dret a l’atur, no les deixen cotitzar. Va incidir aquesta convidada en impulsar la lluita de qualsevol país. Sobre la Llei d’Estrangeria va dir que CCOO treballa junt amb el servei de la dona. Va finalitzar aquesta intervenció dient que les companyes que procedeixen d’altres països no tenen hàbits de sindicats, i per això cal dir que els sindicats treballen amb elles i per a elles.

Després va intervindre Angela, esmentant que hi ha molta gent en situació irregular que treballen en el sector de cuidats i les dificultats per regularitzar la seua situació els origina major risc de vulnerabilitat i explotació. Moltes d’elles treballen més de 14 h cada dia, circumstàncies que dificulten la seua participació en espais socials, informar-se i mobilitzar-se amb els sindicats.

Tot seguit Emelinda va dir que l’Associació Samahang Pilipino els ha obert el camí, però necessiten un sindicat.

Per part del públic es va dir que fins a 2018 hi havia una plataforma per ajudar (des de monges fins a sindicats). La Llei diu en el tema laboral que tenim els mateixos drets. Una altra de les qüestions plantejades va ser el problema dels fills, donat que aquests estan anys sense veure la mare i com açò pot influir negativament en el desenvolupament del xiquet en l’àmbit físic, emocional o mental. També es va dir de la solitud que presenten aquestes treballadores quan arriben a un país estrany.

En la part final de la tertúlia, Angela va afegir que encara ens queda molta lluita i cal fer un seguiment de les dones migrants i que cal afavorir la presa de consciència per part d’elles. Per això són important aquests encontres per continuar lluitant.
Com a punt final es va fer ressaltar que a Marroc cobren 200 euros i que encara que t’exploten estan contentes.

En resum una projecció que ha generat un debat ben interessant i que ha mostrat les deficiències actualment existents en el camp del treball domèstic, concretament el desenvolupat per les dones en situacions moltes vegades deplorables.

 

Et deixem a continuació un reportatge fotogràfic de la sessió (punxa damunt per veure les fotos)

20201209 OVERSEAS, esclaves del S.XXI CINE CLUB ACCIÓ DOCUMENTAL +

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*