PATXI PASCUAL COMAS de RTVE ha mort.

Patxi en març en Chalet
Patxi

Patxi Pascual Comas Acció Sindical 1
Patxi Pascual Comas Acció Sindical 1
Patxi Pascual Comas Acció Sindical 2
Patxi Pascual Comas Acció Sindical 2

Patxi Pascual Comas ha mort amb 51 anys . Era treballador de TVE a València i sindicalista de CCOO. Com a membre de la seua Federació de Comunicació ha defensat els treballadors dels mitjans de comunicació valencians. Però sobre tot era un gran lluitador per totes les llibertats. En primer lloc la d’informació. Perquè era conscient que sense ella tampoc no tindríem la resta.

Patxi va lluitar contra el càncer al mateix temps que lluitava perquè la nostra terra, que des de fa molts anys era també la seua, tinguera la presència que li correspon a RTVE. Un somni que no sempre ha vist realitzat.

Moltes vegades, i gràcies a persones com Patxi, sindicats i societat han tingut un mateix objectiu: gaudir dels instruments comunicatius necessaris per a fer un món més just i solidari.

Patxi va impulsar, entre altres qüestions i des de la seua responsabilitat com a president del comité d’empresa de TVE a València, l’adequació de la plantilla per a poder emetre des de les instal·lacions de TVE a Paterna, durant 24 hores al dia,  Hispavisió, un canal de televisió per a tota la comunitat internacional de parla castellana.

Patxi, amic dels seus amics i un gran company, ens ha deixat, però el seu record romandrà sempre a la nostra memòria.

Dimarts 31, a les 14:30, al Centre de TVE al Parc Tecnològic de Paterna, es farà un xicotet recordatori per la memòria de Patxi Pascual.

Alfons Alvarez

PATXI PASCUAL, EN MEMÒRIA

Hola, amic:

Per Patxi Pascual hauria tornat a aqueix lloc del secà de Paterna de tan negres, esborronants i dolorosos records per a mi.

Però visc a Paris i les meues ocupacions parisenques m’impedeixen estar amb els seus millors amics i familiars.

Des d’aquesta distància, llunyana per tantes coses, m’ha resultat fort, molt fort! Em vaig quedar de pedra quan m’ho va escriure Paco Sanchez Valenciano. No es que desconeguera, des de fa anys, la malaltia, és que sabia que Patxi era molt valent i un esforçat lluitador i em pensava que, igual que havia vençut resistències, mesquineses, profitosos, al·lucinats, famolencs egoistes, tremolosos pusil·lànimes amb mala llet per darrere, guanyaria al càncer.

L’havia vist tan mal venint a treballar i a lluitar pel treballadors i n’estava convençut de la seua força sobrehumana.

Què valent, lluitant pel treballadors i contra el càncer!. És un gran exemple per a mi! Però, a la volta, a mi em fa creure en el gènere humà, tan ple de miserables, com als que el seu compromís va guanyar en aqueixa casa. Hi ha una TVE-València-Paterna abans de Patxi i una altra després. No, no es deu a cap projecte ni acció brillant ni adequada de successius i diferents equips de direcció, passats a l’anonimat més vulgar. Els que es va fer de bo a TVE-València-Paterna es deu a Patxi, una persona insubornable pels vils abjectes, que tan han pul·lulat per ahí i tant s’han perllongat. Ell sí que tenia un projecte de centre i de gestió democràtica i de TV al servei del poble. Els altres que manaven, Patxi sí que lluitava tot el dia de tots els dies per totes les llibertats, inclosa la d’informació, pels drets i dignitats dels humils. Els altres, no.

Ell si que tenia plans d’actuacions. I, damunt, una generositat fora del comú (Cal dir que és dels poquets sindicalistes que no ha aprofitat el càrrec per a reclassificar-se, com tants d’altres). Una honradesa a prova de tota classe de trampes. Una honestedat rara i excepcional. I, sobre tot, un compromís en les treballadores i els treballadors tan extens i intens  que el feia oblidar-se d’ell mateix i, fins i tot, de la seua dura malaltia.

La seua trajectòria heroica, la seua vida i els seus fets, em donen ànims per a seguir combatent contra les injustícies, les desigualtats, pels més desfavorits i per construir un món més just, lliure, solidari, agermanat i, si pot ser, feliç

Gràcies per tot, Patxi..

Alfons Llorenç, exredactor i exrealitzador de TVE

Paris, a 31 de maig, 2011

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*