La sàtira política es podria haver convertit en delicte si un jutge no interpreta correctament el sentit de l’humor o una metàfora dramàtica. Fins i tot podríem dir que hem arribat a un moment on el mal gust o la mala educació es podrien convertit en delicte.

En una situació d’este tipus els valencians hauríem de alçar-se tots a una veu a favor de la sàtira política i de la llibertat d’expressió. Les nostres falles són, en el seu esperit fundacional, la reivindicació més rotunda de la ironia, el sarcasme i el sentit figurat per a criticar un statu quo. L’univers faller és molt gran i plural i tot i que ja sabem que hi ha falles exclusivament estètiques i espectaculars encara hi conviuen un ampli ventall de falles crítiques i fins i tot combatives. La Llei Mordassa conté elements suficients per portar una falla a l’Audiència Nacional.

Potser ara resulte alarmant una afirmació d’este tipus però només cal recordar que una falla va ser motiu de polèmica religiosa en considerar-se des del món musulmá una falta de respecte. El fonamentalisme i el fanatisme no és exclusivament religiós sinó també essencialment economicista i polític. El constrenyiment de la llibertat d’expressió és un intent de limitar la disidència en un moment on el pensament únic i la solució única als problemes són l’element bàsic de la governança mundial.

És curiós comprovar com mentre l’exposició a productes cada vegada més tòxics des del punt de vista mediàtic -especialment a la televisió- no troba límits d’edat ni d’advertència el legislador es preocupa tant de les expressions perimetrals de determinades ideologies especialment dins de l’esquerra ideològica.

No és una estratègia política exclusivament espanyola sinó mundial nascuda de la petjada emocional dels atemptats de les torres bessones. La tensió llibertat-seguretat és clàssica en la lluita ideològica històricament. Hui en dia esta tensió està caminant cap a la pèrdua de llibertats en favor de la seguretat. Els beneficiaris d’este relliscament són les empreses multinacionals que requereixen un espai pacificat (com siga) per fer negoci però també especialment les seues titelles polítiques de la dreta ideològica intenacional que veuen com
en els temes de seguretat troben un jaciment de vot importantíssim i transversal.

Ficar el foco en la seguretat física (terrorisme, policia, perill, por) funciona no solament com la millor cortina de fum per a la corrupció sinó com un creador d’estat d’ànim que afavoreix determinades solucions polítiques. La por és una pulsió bàsica de vot conservador.

Per això el Telediario de la 1 dedica cinc minuts als titellaires i un minut a la corrupció del PP. I no crec que els tremolara la mà amb una falla. De fet, seria més impactant encara.

Carles López Cerezuela

Soci d’ACICOM