La comissió organitzadora i jurat del premi està formada per la Universitat de València, la Universitat Jaume I de Castelló, per persones que van mantindre una estreta relació amb Vicent Ventura, i per CCOO, STEPV, UGT, la Unió de Llauradors i Ramaders i la Unió de Periodistes Valencians.

Rosa Solbes, nascuda a Alacant, es va establir a València en 1974 per treballar com a redactora del setmanari econòmic ‘Valencia Fruits’, que va compaginar amb la corresponsalia de ‘La Verdad’ i col·laboracions en ‘Ya’. Va dirigir el setmanari progressista ‘Dos i Dos’; posteriorment, ja en la dècada dels 80, fou cap de reportatges de ‘Valencia Semanal’, delegada de’Interviu, ‘El Periódico de Catalunya’ i ‘Tiempo’. Els anys 1980, 1981 i 1982 va ser la responsable d’informació política, reportatges, suplements i local (successivament) de ‘Diario de Valencia’. Des de 1983 al 1986, va treballar com a cap de programes de Radiocadena, i a continuació redactora-presentadora d’informatius en TVE. En ambdós mitjans va dirigir i va presentar durant anys els primers programes amb temàtica feminista: ‘Entre nosotras’ i ‘La otra mitad’. L’any 1989 fou la primera directora de Ràdio 9. Posteriorment va ocupar el càrrec de cap de premsa de la Conselleria de Cultura. Els últims anys ha estat redactora i editora d’informatius del centre territorial de TVE i columnista habitual de ‘El País’.

Ha escrit diversos llibres sobre l’actualitat, com autora i coautora, un d’ells sobre les dones i el poder polític (‘Dones valencianes, entre el voler i el poder’). El seu darrer llibre és ‘Matilde Salvador. Converses amb una escriptora apassionada’ (Tàndem). Ha format part de les directives de diferents associacions cíviques i ha presidit la Unió de Periodistes Valencians. Actualment, es vicepresidenta de Valencians pel Canvi, membre del Consell Assessor de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València i del Consell de Cultura de UGT del País Valencià. Ha segut elegida  per les Corts membre del Consell d’Administració de la nova RTVV.

L’altre premiat, Albert Sánchez-Pantoja va nàixer a Barcelona en 1939. En 1958, la seua família s’instal·là a Castelló de la Plana, la ciutat que faria definitivament seua. A la Universitat de València va estudiar el peritatge industrial, i amb aquest bagatge acadèmic la seua vida professional s’ha desenvolupat en la factoria de ceràmica Zirconio, de Vila-real.

Sempre ha estat un activista polític i d’agitació cultural. Va fundar, el 1964, amb el seu amic Frederic Rivas i el suport de mossèn Joaquim Amorós, el Grup Castellonenc d’Estudis (“catalans”, en la intimitat) (GCE). El mateix any va participar en la fundació de la revista mensual ‘Al Vent, el portaveu del GCE’, que va arribar a fer un tiratge de 3.000 exemplars. Foren memorables alguns números monogràfics com ara els dedicats al Mercat Comú (amb un article de Vicent Ventura) i al concili Vaticà II. Albert va impulsar la Unió Democràtica del País Valencià en 1977. I en les eleccions municipals de 1979 milità en la plataforma assembleària Esquerra Independent de Castelló (EIC), de la qual fou candidat. EIC fou un constituent bàsic d’Esquerra Unida del País Valencià, la qual, pel seu compte, fou clau en la formació de la UPV, fins arribar al BLOC, i a Compromís.