Taller: Fonts Orals com a patrimoni cultural i font històrica. MEMÒRIA ARA FCCC2020. 13/11/2020 a les 17h

Taller: « Fonts Orals com a patrimoni cultural i font històrica »

Divendres, 13 de novembre de 2020, de 17:00 a 18:30.

Taller ONLINE

Coordinat per Miguel Asensio Gómez, soci d’ACICOM i expert en memòria històrica i la participació de Cristina Escrivá i Ángel González.

Lliure participació amb inscripció prèvia,  per a rebre l’enllaç per connectar al webinar

https://bit.ly/32uQkoa

 

PROGRAMA

Fonts Orals com a Patrimoni Cultural i Font Histórica

17:00h. – 17:10h.

  • Presentació del taller «Fonts Orals com a patrimoni cultural i font històrica» a càrrec de José Ignacio Pastor Pérez. President ACICOM i Director del VI FESTIVAL CINEMA CIUTADÀ COMPROMÉS FCCC2020

17:10h. – 17:40h.

  • Possibilitats i límits de les fonts orals. La història oral coma metodología. A càrrec de Miguel Asensio Gómez.

17:40h. – 18:05h.

  • Missions de la Memòria, les fonts orals per a la recuperació de la memòria histórica. A càrrec de:

– Àngel González García: lluitador antifeixista des del curs 1970/71 a la Universitat Politècnica i posteriorment a la U. V.  Clandestinitat en Catalunya, exili, empresonat 2 anys a la V galeria presó model de Barcelona. Lluitador memorialista, per les llibertats democràtiques, els valors republicans i els Drets Humans. Actualment president de la federació: Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del P. V.  Jubilat .

– Luis Botello Botello, vicepresident de la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del P. V. i director del Projecte Missions de la Memòria.

18:05h. – 18:30h. ,

  • Algunes reflexions entorn de les fonts orals i la seua anàlisi. A càrrec de:

– Cristina Escrivá Moscardó: Escriptora, investigadora independent i documentalista, especialitzada en la recuperació del llegat cultural i històric de la Segona República. De formació multidisciplinària, ha publicat més de noranta assajos en editorials nacionals i internacionals, entre d’elles les monografies El archivo de la memoria (2008); Apunts sobre les fonts orals i la seua gestió (2015) en col•laboració amb Ricard Camil Torres Fabra, i Las fuentes orales, guía para su investigación (2020)). Ha participat en diversos congressos nacionals i internacionals sobre Història Oral. Gràcies a la seua labor investigadora; ha creat la col•lecció de fonts orals de l’alumnat dels Instituts per a Obrers de València, Sabadell, Barcelona i Madrid. En l’actualitat, és presidenta de l’Associació Cultural Institut Obrer, degana en la recuperació de la memòria històrica al País Valencià, on dirigeix un grup d’investigació, GIACIO. És tutora de Pràctiques externes del Grau d’Història de la
Universitat de València, i vocal de l’Associació Valenciana per a la Investigació amb Fonts Orals de la Universitat d’Alacant (AVIFOR).

18:30h. – 18:45h.

  • Torn de preguntes.

18:35h.- 18:45h.

  • Clausura del taller

 

Amb el taller «Fonts Orals com a patrimoni cultural i font històrica» pretenem donar a conéixer la potencialitat de les fonts orals com a eina per a la recuperació de la memòria històrica. Per a això, en un inici definirem que són les fonts orals, els seus principals característiques i potencials usos. Entenem que les fonts orals són documents no escrits que poden contindre informació històrica o de tipus documental, àmpliament utilitzada pels investigadors de múltiples disciplines. Amb això, posem l’accent en la història oral com a metodologia o disciplina que recorre a les fonts orals com a fonts històriques vàlides. Presentem la Història oral com a mètode que permet conéixer i interpretar l´experiència social i humana sense separar-la ni llevar-li-la de qui la viu. 

II Seminari Internacional de Fonts Orals: Història, Memòria i Fonts Orals | Cultural València

Les fonts orals ens aporten informació de caràcter qualitatiu que ens ajuda a construir nous relats del passat, altres versions del succeït, ens obri la possibilitat d’estudiar el privat, el quotidià, la sexualitat o els rols de gènere. Són especialment útils a l’hora de proporcionar-nos testimoniatges de persones que van viure algun esdeveniment i són de summa utilitat per a l’estudi d’elements de vital importància, com són; la memòria, la noció d’experiència i la d’identitat.

De la mateixa manera, aprofundirem en el pressupost que l’anàlisi de fonts orals pot significar un accés privilegiat a la memòria individual, però també a la memòria col·lectiva d’un grup, és a dir, al conjunt de codis culturals mitjançant el qual l’individu es defineix a si mateix i defineix la realitat que li envolta. Tot això ens pot proporcionar una “nova veritat” des de baix, no registrada per la història oficial. D’ací la necessitat per democratitzar la metodologia mitjançant la qual, els ciutadans i ciutadanes poden «fabricar» fonts orals.

Fonts escrites, materials i oralsParlem de fabricar fonts orals, ja que a través de la metodologia de l’entrevista, el testimoniatge produeix una singular narració sobre el viscut, l’experimentat i el sentit. Es tracta d’un procés d’intersubjectivitat en el qual entrevistador i entrevistat produeixen junts la font històrica. Pel que en aquest taller, mostrarem pas a pas la mitologia adequada per a realitzar i analitzar correctament una entrevista, igual que per a realitzar la seua obligada transcripció. Amb aquest procés, tractem de rescatar les motivacions subjectives, les raons, el motor dels actors històrics i aprofundir en la representació del subjecte. Amb això, es reconeix l’agència del subjecte com un ésser amb capacitat d’acció, per la qual cosa qualsevol individu passa a ser un actor històric. El que ens allunya de la tradicional tendència historicista, en la qual només reis i grans figures eren susceptibles de ser estudiades.

Són moltes les possibilitats que contrau l’anàlisi de fonts orals, però també assenyalarem els seus límits. La naturalesa canviant, subjectiva i fràgil dels records, no condueixen a la certesa, ni a l’objectivitat, sinó que ens situen en el terreny de les percepcions individuals de la realitat, de les vivències subjectives dels fets i de les narratives personals que reconstrueixen el jo.

Històries de vida. Fonts orals de la lluita obrera i l'antifranquisme al Baix Llobregat. da Lluís Burillo e Isabel Graupera.: Muy buen estado (2007) | Libreria da VinciPer a aquesta mena d’estudis, ens interessen les percepcions personals, sempre mediades pel substrat cultural de l’individu. Per exemple, en entrevistar una dona o un home, podem analitzar les diferents percepcions d’un mateix fet històric, per la qual cosa la subjectivitat de la font es converteix en la seua característica principal. Els records mostren la manera d’encarar la realitat dels subjectes, les seues autorepresentacions. Pel que, la memòria se’ns presenta com una útil eina, no per a conéixer la realitat, sinó per a conéixer les maneres d’entendre la realitat, com la representen les persones.

Amb aquesta metodologia, se’ns obri la possibilitat d’analitzar com els individus han viscut determinats episodis, al mateix temps que recuperem la diversitat de punts de vista amb independència de les posicions de poder, amb el que rescatem la visió dels grups marginats i exclosos per la història tradicional, «els sense veu».

Fonts Orals de l'AMGr | Ajuntament de GranollersEl taller comptarà amb la col·laboració del President de la Federació d’associacions per la Memòria democràtica del País Valencià, Ángel González García, qui desenvoluparà el valor de les fonts orals per a la recuperació de la memòria històrica i la seua difusió. Durant el transcurs de l’activitat, ens exposarà les diferents iniciatives dutes a terme al País Valencià per a la recuperació de la memòria històrica, com les Missions de la Memòria. Aquest projecte ha sigut concebut i impulsat per la Coordinadora d’Associacions per la Memòria del P. V. i va néixer amb l’objectiu, entre altres, d’impulsar juntament amb el personal docent dels centres educatius, la difusió de la Memòria Democràtica entre l’alumnat d’ESO i Batxillerat , mitjançant fonts orals com a instrument fonamental en la seua formació en valors democràtics i en el coneixement de la veritat del que va passar en la nostra història recent: la II República, la guerra i la dictadura franquista. La seua finalitat és anar avançant cap a una societat plenament democràtica basada en la defensa i respecte dels Drets Humans, i com a millor garantía de no repetició de les errades d’aquella negra etapa.

image.png

Així mateix, en el transcurs del taller, també participarà Cristina Escrivá Moscardó, especialista en fonts orals, amb una gran trajectòria i múltiples publicacions sobre memòria històrica al País Valencià. Amb la seua intervenció esperem enriquir el contingut de l’activitat i difondre múltiples iniciatives relacionades amb les fonts orals i la memòria històrica.

En definitiva, les fonts orals se’ns presenten com una eina útil per a recuperar la memòria històrica de tots els que no han sigut escoltats, les víctimes i marginats de la Guerra Civil i la dictadura franquista. La nostra intenció és instruir i difondre aquesta metodologia i inculcar valors democràtics amb això, perquè així, fem passos cap a una ciutadania més conscient que la memòria històrica també resideix en els nostres familiars més majors, els qui poden fixar per sempre les seues vivències durant la Guerra i la repressiva dictadura franquista i altres episodis nacionals d’enorme interés històric i social.

 

PER A SABER-NE MÉS

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*