Vicent Gabarda, candidat als Premis 9 d’octubre impulsat per la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica

La Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica proposa al Consell reconéixer la labor de Vicent Gabarda en els Premis 9 d’Octubre

ACICOM, com associació membre de la citada coordinadora, us invita a sumar-vos a la proposta 

El treball de documentació de l’investigador valencià ha sigut clau per a identificar a 4.714 represaliats a la Comunitat Valenciana durant la dictadura de Franco

La iniciativa ha recaptat en pocs dies nombrosos suports d’institucions, ajuntaments i personalitats de la cultura.

Gavarda va identificar a 2.238 persones en el Registre Civil de Paterna, 19 d’ells de dones, de diferents comarques de la Comunitat Valenciana i de la resta d’Espanya detinguts en diverses presons de València

L’associació considerem que Gavarda reuneix mèrits suficients per al reconeixement, per la seua gran contribució a la memòria democràtica, el coneixement de la història i la recuperació de la identitat de milers d’afusellats

 

La Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià (CAMDe-PV) ha posat en marxa una iniciativa en la qual insta a la Generalitat Valenciana a reconéixer la labor de Vicente Gavarda Cebellán en la XXXIV edició dels Premis 9 d’Octubre per la seua labor d’investigació i identificació de milers represaliats en les fosses de Paterna, la denominada paredassa d’Espanya, i en la resta de la Comunitat Valenciana durant la dictadura franquista.

[Veure documentació adjunta en PER A SABER-NE MÉS].
L’associació considera que Gavarda reuneix mèrits suficients per a aquest reconeixement per la seua extraordinària contribució a la memòria democràtica, el coneixement de la història recent i la recuperació de la identitat de 4.714 afusellats en la brutal repressió que es va exercir durant la postguerra a la Comunitat Valenciana; encara que l’historiador ha constatat en les seues investigacions l’existència de més de 6.000 persones assassinades (executats, morts a les presons, hospitals, guerrillers…) però no totes han pogut  ser encara identificades.


La iniciativa de la Coordinadora ha recaptat en pocs dies nombrosos suports d’institucions, ajuntaments i personalitats de la cultura com Alfons Cervera (escriptor), Inés García (primera querellant contra el franquisme), Joël Delhom (Université de Bretagne Sud, Lorient, France), Laura Benadiba (historiadora, Associació altres Memòries de Buenos Aires, l’Argentina), Rafael Solaz Albert (bibliòfil); associacions com Amical de *Mauthausen, Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme, Acció Cultural del PV, ACICOM (ASSOCIACIÓ CIUTADANIA I COMUNICACIÓ), Amics Fundació Juan Negrín, Arqueoantro, Associacions de les Fosses: 15; 21, 63, 95, 100, 111, 114, 115, 120, 126, 128, 135, Associació Saca 8-11-39, Plataforma Famílies Fosses Paterna, Associació Cultural Ulleye, Associació Valenciana per la Investigació amb Fons Orals, Avifor (Universitat d’Alacant), Aula d’*Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València, Fundació Salvador Seguí i Societat Coral el Micalet, entre altres.

El professor va elaborar una tesi doctoral basada en la investigació de la repressió durant i després de la guerra a Paterna. En una visita al Registre Civil va descobrir que la ciutat, una localitat que en els anys 40 del passat segle comptava amb tot just 10.000 habitants, tenia nombrosos llibres de registre de defuncions corresponents als primers anys de la dictadura franquista, assumpte que va cridar la seua atenció donada la seua escassa població.

2.238 noms

Gavarda va trobar 2.238 noms en aquests registres, 19 d’ells de dones, procedents de diferents comarques de la Comunitat Valenciana i de la resta d’Espanya que van ser detinguts en diverses presons de la ciutat de València: Model, Sant Miquel dels Reis, Presó de dones, Montolivet, Convent-Presó de Santa Clara… Posteriorment, van ser portats a Paterna per a la seua execució amb sentències de pena de mort per “auxili o adhesió a la rebel·lió”, dictades per aquells que van donar un colp d’estat contra el Govern legítimament constituït de la República.
El llistat que en 1985 va publicar en la revista El Temps, ampliat posteriorment en la seua obra Els afusellaments al País Valencià (1938-1956), va contribuir en gran manera a acabar amb aquest desconeixement, i va fer possible que es poguera posar nom, cognoms, ofici, edat i procedència, a aqueixes víctimes, facilitant el que els seus familiars hagen pogut saber per fi en quin lloc estava el seu ser estimat.
Els seus estudis com a expert en la repressió franquista són claus per a l’obertura de les fosses comunes del cementeri de Paterna i altres localitats del País Valencià, dignificant la memòria dels represaliats per la dictadura i contribuint així a ajudar a tancar les ferides, encara obertes, d’un passat dolorós.

Trajectòria investigadora

Vicente Gavarda (Paterna, 1959) és doctor en Geografia i Història per la Universitat de València, en la qual exerceix actualment com a professor, i pertany a l’aula de la Memòria de la Universitat de València i a altres entitats de caràcter social i memorialista. En el camp de la investigació, ha sigut el pioner de l’estudi de la repressió franquista al País Valencià i ha mantingut una constant, consistent i coherent trajectòria investigadora.
L’investigador ha contribuït a enriquir el coneixement de part del passat immediat mitjançant una àmplia sèrie de publicacions de caràcter nacional i internacional d’innegable valor científic, gràcies al seu complet domini de la matèria i a la seua constància per a enfrontar-se a les dificultats que presenta l’accés a fonts arxivístiques disseminades i de difícil accés.

Tot això per la seua participació en tallers, jornades, seminaris i congressos en els quals ha donat a conéixer els seus avanços en el camp de la repressió franquista.

Labor de referència

Al llard de quasi ja trenta anys d’incessant labor, de referència nacional i internacional, s’ha dedicat a difondre les seues investigacions i sensibilitzar a la societat a través de col·laboracions relacionades amb la Memòria Democràtica; així com amb la seua presència en consells científics, comissions de la veritat, documentals, debats, taules redones, col·loquis, conferències, premsa, ràdio, televisió…
La seua perseverança ha aconseguit superar enormes obstacles de tota mena davant un clima polític advers i aconseguint evitar excessos que sense la seua actuació hagueren sigut irreversibles, com és el cas de les zones dedicades a fosses comunes en el cementeri de València. Gavarda ha col·laborat amb nombrosos col·lectius memorialistes entre les quals cal destacar a l’Associació Cultural Institut Obrer, la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià i amb la Plataforma d’Associacions de Familiars de Víctimes del Franquisme de les Fosses Comunes de Paterna des de la seua creació.

VOLS ADHERIR-TE? Pots signar en la campanya iniciada en change: https://bit.ly/3dHe0JD

MÉS INFORMACIÓ I CONTACTES DE CAMDE-PV:

 Ángel González, President Tel. +34 615 384 907
 Alexis Moya, Comunicació  Tel.+34 618 54 68 62

PER A SABER-NE MÉS

Post a Comment