ACICOM ES MANIFESTA A PROPÒSIT DEL VÍDEO INSTITUCIONAL ORGULL DE SER VALENCIANS

[fusion_text]

[/fusion_text][fullwidth background_color=”” background_image=”” background_parallax=”none” enable_mobile=”no” parallax_speed=”0.3″ background_repeat=”no-repeat” background_position=”left top” video_url=”” video_aspect_ratio=”16:9″ video_webm=”” video_mp4=”” video_ogv=”” video_preview_image=”” overlay_color=”” overlay_opacity=”0.5″ video_mute=”yes” video_loop=”yes” fade=”no” border_size=”0px” border_color=”” border_style=”” padding_top=”20″ padding_bottom=”20″ padding_left=”0″ padding_right=”0″ hundred_percent=”no” equal_height_columns=”no” hide_on_mobile=”no” menu_anchor=”” class=”” id=””][fusion_text]

Es un vídeo de resposta al passat recent, que mira eixa herència pel retrovisor. Per aquesta raó aporta poc a un missatge d’apoderament col·lectiu.

El vídeo de la Generalitat Valenciana Orgull de ser valencians està generant un intens debat social i polític en el qual volem participar per expressar els nostres punts de vista. Es tracta de un producte audiovisual de una factura tècnica excel·lent, una producció tècnicament eficaç de comunicació política que mereix un examen detingut, fred i analític per saber què està passant políticament al País Valencià o, si més no, que és el que el poder li agradaria o vol que passe.

1.- La primera qüestió que ens hauríem de preguntar és l’agenda, el timing, l’ancoratge:

  • El vídeo apareix en un moment en el qual difícilment el govern de la Generalitat podrà complir la seua promesa de fer funcionar Canal 9, és a dir, que ha fet comunicació política audiovisual sense tindre el canal de distribució informativa més important. Com a mínim este fet genera algunes contradiccions.
  • Des d’un altre punt de vista es fa en un moment preelectoral, actuació que no sempre resulta de bon gust, fins i tot en este cas on hi ha una pretensió subjacent d’apoderament d’una col·lectivitat comuna positiva.
  • Es fa just al mes de maig, un any després de les eleccions autonòmiques, com a una espècie de regal de l’Acord del Botànic.

Totes estes coses s’haurien de tindre en compte a l’hora de fer un vídeo institucional, perquè realment fora un element comú, integrador i central. Potser, amb motiu del 9 d’Octubre esta iniciativa tindria més sentit.

2.- La segona argumentació que volem fer és l’anàlisi teleològic. ¿Quina és la finalitat del vídeo? En un pacte on hi ha el PSOE, Compromís (forma part de esta coalició un partit nacionalista) i Podemos el resultat ofereix coses de les tres corrents. El resultat és un vídeo d’apoderament (Podemos) que gira sobre l’orgull (nacionalisme) des d’una perspectiva de llocs comuns centrals (PSOE). És evident que el vídeo ofereix  una primera capa vernissada de bona intenció: recuperar l’autoestima dels valencians que hem sigut portada dia sí dia també de les pitjors notícies possibles. Hem estat anys oferint vergonyes a Espanya, i segur que els valencians i valencianes es mereixen una injecció de autoestima com aquesta.

En termes de comunicació política històrica recordem a Keep Calm i aquella campanya de psicologia positiva de entretodospodemos, que va intentar revifar la crisi econòmica en els seus inicis. Per a esta nova corrent, actualment de moda, canviar la mirada és canviar el món. És cert que canviar la perspectiva ajuda, però la realitat continua aquí. Mirar el País Valencià d’ara i ací és molt difícil de fer amb unes ulleres que no miren els pecats comuns comesos.

Eixa finalitat és ben positiva. Però el problema del vídeo és que es fa en clau de RE. Efectivament, el RE és el denominador comú i això fa que el vídeo trontolle una miqueta. La clau de RE és un element central i massa determinant que fa que el vídeo s’endinse en llocs erronis si la finalitat era apoderar una ciutadania desanimada en la seua imatge exterior. El vídeo acaba amb tres paraules REparem, REconstruïm, REnaixem. Però tot el vídeo està ple de REs (revifar la flama, renàixer….) bàsicament perquè és un vídeo reactiu en dos sentits. El primer perquè vol fer reaccionar i el segon perquè el seu leit motive és superar el passat. És un vídeo de resposta, un vídeo que mira pel retrovisor i passa la factura, un vídeo de herència. Eixa reactivitat li farà tindre moltes crítiques i en realitat aporta poc a un missatge d’apoderament col·lectiu i comú. Podria haver-se estalviat fàcilment, i el vídeo mantindria el 90% del seu poder de seducció.

3.- Finalment, ens queda analitzar la gramàtica visual i textual per determinar quina visió té o vol transmetre la comunicació política emesa per la Generalitat. Diu el sociòleg Vicent Flor en el llibre Noves Glòries a Espanya que el blaverisme mai no va desaparèixer sinó que es va convertir en el paradigma dominant. Este vídeo podria ser una xicoteta mostra. El paradigma blaver es manifesta per omissió i per domini de la gramàtica. Resulta molt evident la densitat d’elements folklòrics i culturals (festes bàsicament), fins i tot en el llenguatge textual (després de la tempesta ve la festa… cosa inaudita com a metàfora textual de l’actualitat). Fins i tot hi ha moments del vídeo on sembla la lletra d’un pasdoble o una poesia a la fallera major (el moment de la flor del taronger és el millor exemple). Eixa manera de mirar el País Valencià probablement és ja indefugible perquè ocupa un lloc central en la interacció política valenciana. Ja no hi ha alternativa racionalista d’arrel fusteriana. Hi ha emocions contraposades en el missatge comunicatiu. Una altra cosa és la política real on encara continua el racionalisme d’herència fusteriana. Però en l’anàlisi discursiu és molt palès.

És un èxit del blaverisme. És tal el domini dels llocs comuns blavers, que els fusterians han hagut de buscar nous referents i amagar els antics. En un vídeo d’apoderament i autoestima no apareix cap bandera. Es una omissió deliberada de fugir de qüestions simbòliques. Els nous referents sonen de fons (música), el refugi visual és la gent, les persones (repartiment generacional i de gènere estricte), encara que falten mes imatges col·lectives representatives d’un poble al que sovint se li acusa de ser molt individualista.  En definitiva, la suma de folkloristes genera una densitat visual molt notable al llarg del vídeo i això configura una poesia política a la qual és massa aficionada la nova política.

La mirada emocional té un biaix tan superficial de cultura popular que quan arriba a les imatges de l’economia retrata una societat agrària i artesanal del sector primari, i a molt estirar secundari (sabates), que seria més propi d’un País Valencià dels 70 del segle passat que de l’actual societat valenciana amb uns serveis i una industria molt arrelada en la seua activitat econòmica. Per exemple, no apareix cap persona amb corbata, un treballador d’oficina, malgrat que l’últim reducte de resistència financera de caràcter social està ací.

 Volem afegir alguns comentaris mes:

  • L’ús de la paraula “orgull” que al final es transforma en “passió”. Són dos formes d’exageració anímica. Molts valencians desitgem retrobar la dignitat i deixar l’orgull per a un altre moment més adient. Orgull i dignitat formen part del mateix camp semàntic, però són un continu que no tot el món vol recórrer no siga cosa que acabe aterrant al xovinisme.
  • L’ús de xiquets en la comunicació política. Creiem que posar-ho de portada de Youtube no és la millor decisió.
  • El camp lèxic està ple d’intangibles i abstraccions culturals i tradicionals  (la terra, la llum, la pólvora, l’arròs). Al final configura  un missatge buit de poesia política (podria ser el Levante treballador) col·lateral al Levante feliç que nos ens agrada com imatge exterior e interior.
  • La fórmula de la veu en murmuri, acaronant l’oïda, es poc representativa de la nostra societat, on les dones i els xiquets també diuen en veu alta moltes coses d’interès social.
  • La metàfora del foc cremador i ressorgiment de les cendres passa per tot el vídeo com si les eleccions hagueren sigut un element de purificació. Entre regeneració i purificació hi ha una línia que és la puresa, i això té molt a vore amb una nova inquisició política que no sabem on ens pot conduir.

Un vídeo institucional és un vídeo amb vocació d’arribar a tots. Per a nosaltres eixe és el problema bàsic i inicial, sobretot perquè era innecessari i no aporta valor. El vídeo comença mirant pel retrovisor per arrancar, i això, en el punt d’eixida, segrega de fet a molta gent. Només cal recordar que tots els governs del PP al País Valencià han sigut amb majoria absoluta i que en les últimes eleccions va ser el partit més votat tant a les generals com a les autonòmiques. El PP està aquí perquè hi ha valencians que el voten i el votaran i el van votar de manera massiva. Nosaltres, els valencians -en termes institucionals i col·lectius- som també ells. Este vídeo és una primera mostra de com ha canviat el País Valencià, una visió del temps del postblaverisme, d’una nova política, d’un futur esquilmat econòmicament pel passat. En qualsevol cas, cal dir que està ben fet i servirà per a que molta gent mostre amb orgull el seu sentiment de ser valencià.

ACICOM (Associació Ciutadania i Comunicació)

València, 1 maig 2016

[/fusion_text][/fullwidth][fusion_text][/fusion_text]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*