El Festival Cinema Ciutadà Compromés 2019, visita de nou la seu de CCOO-PV

 

Dos audiovisuals valencians de qualitat sobre memòria històrica i un col·loqui posterior amb:

Resultado de imagen de Ferran. V. Garcia Ferrer Ferran. V. Garcia Ferrer, Secretari de Cultura de CCOO-PV

Resultado de imagen de ofelia vila Ofelia Vila, col.laboradora amb CCOO PV per la Memòria Històrica farà de moderadora

Resultado de imagen de sergi pitarch garrido Sergi Pitarch Garrido, Director d’Helia. Memòria del Stanbrook

Imagen relacionada Rafa Arnal, editor, escriptor i codirector del docu sobre el Camp de concentració de Portaceli.

Resultado de imagen de joan barres Joan Barres, codirector del docu sobre el Camp de concentració de Portaceli.

 

Helia, memòria del Stanbrook 

Helia , memòria del Stanbrook_opt

Sinopsi
Helia González Beltrán era només una xiqueta de quatre anys quan va ser evacuada pel capità Archivald Dickson a bord del Stanbrook el dia 28 de març de 1939.

El buc va salpar del port d’Alacant carregat amb 2638 persones que fugien del setge feixista en acabar la Guerra Civil espanyola.

La seua família, d’ideologia republicana, va deixar la seua casa a Elx i totes les seues
pertinences per a enfrontar-se a un futur incert.

Després de 22 hores de difícil travessia, van arribar a Orà, on van aconseguir
sobreviure.

El testimoni d’Helia, que tenia 83 anys en el moment en què es va gravar el documental i va morir uns mesos després, és un relat fonamental per a recuperar la nostra memòria històrica i trobar el nostre passat.

Resultado de imagen de sergi pitarch garrido

Direcció, producció i guió: Sergi Pitarch Garrido
Música Javier Pitarch Garrido
So Xavi Magro

TRAILER_Helia, memoria del Stanbrook from AmbraProjectesCulturals on Vimeo.

Per a saber-ne més:

Resultado de imagen de Helia, memòria del Stanbrook

 

 El camp de concentració de Portaceli

El Camp de Concentració de Portaceli_opt

El camp de concentració de Portaceli es un dels passatges més desconeguts i foscos en la història del País Valencià.

En els últims sospirs de la guerra, tot just a tres dies de la fi oficial del conflicte civil espanyol, a bord d’un vaixell britànic van salpar milers de persones des del port d’Alacant en direcció a Orà.

En les hores següents, coneguda ja l’ordre de Franco de capturar aquells que intentessin sortir del país, es van acumular milers de persones al mateix port esperant a un segon vaixell Stanbrook que mai va arribar. En el seu lloc, van arribar els divisionaris italians, que van portar a bona part dels que van intentar fugir en un periple que acaba portant-los a l’antic hospital de tuberculosos de Portaceli convertit en Camp de concentració per a aquells no afins al règim franquista.

La història del camp de concentració de Portaceli es remunta a març de 1939 en el port d’Alacant, on quasi 20.000 persones que esperaven fugir de la repressió cap a l’exili van ser capturades per l’exèrcit franquista. Després de passar pel camp provisional de Los Almendros i el d’Albatera, establert oficialment l’11 d’abril de 1939, i com a conseqüència de la impossibilitat d’identificar els presoners, entre els quals es trobaven importants personalitats de la República van ser desplaçats al camp de Portaceli.

Prenent com a referència l’hospital de tuberculosos, el govern republicà va obrir el camp en 1937, que posteriorment va ser ampliat pels franquistes. Quants i quin tipus de presos va albergar, quina va ser el seu destí després del seu pas, com funcionava i quina importància tenia en relació a la resta de camps que van sorgir després de la guerra són algunes de les qüestions que aborda el llibre a partir de nombrosos testimonis i documents oficials. Molts dels ells fan referència al Rector Peset, com el que demostra el seu pas per Portaceli, diverses comunicacions en relació al seu trasllat o la fulla de sortida de la Cárcel Modelo amb destinació a la seua execució a Paterna.

Davant el repunt de tuberculosos a Espanya, el camp de concentració de Portaceli va ser reconvertit en Sanatori Nacional Antituberculosis en 1942. I des d’octubre de 2017, un monolit recorda les víctimes del camp de concentració a l’entrada del que actualment és l’hospital Dr. Moliner.

El camp de concentració de Portaceli 1939-1942 és el resultat de 12 anys de recerca que va començar Rafael Arnal amb la documentalista anarquista Pilar Molina, morta en 2008, i a la qual s’han anat sumant el vicepresident de la Associació Stanbrook, David Coronat Verdeguer; el cronista oficial de Serra, Policarp Garay i Martin; els historiadors Ricard Camil Torres Fabra, Vicent Gavarda Cebellán, Mirta Núñez Díaz Balart i Pau Pérez Duato; i el periodista, crític d’art i escriptor Francisco Agramunt Lacruz. 

El treball ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques i de la secció de Memòria Històrica de la Diputació de València.

El documental que acompanya la publicació forma part d’una trilogia juntament amb Operació Stanbrook, viatge a l’exili algerià, 75 anys després (2015) i Fills del silenci (2016). Un recorregut des del final de la guerra en el port d’Alacant fins a l’exili al nord d’Àfrica, la repressió en els camps de concentració i presons franquistes, i l’anomenat “exili interior”.

 

Per a saber-ne més: