El TSJ valencià torna a reconèixer la unitat de la llengua

Acció Cultural del País Valencià

Acció Cultural guanya una nova sentència front al govern valencià a favor del reconeixement del títol de filologia catalana i de la unitat de la llengua

El TSJ valencià torna a reconèixer la unitat de la llengua (El Punt)

Anul·la una ordre de la Conselleria d’Educació que invalidava el títol de Filologia Catalana per a acreditar “coneixements de valencià” en les proves d’accés del professorat

La sentència dóna la raó a ACPV i se suma a les altres 45 que s’han emés en el mateix sentit

L’entitat cívica fa una crida al govern valencià perquè abandone la politització de la llengua

El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià ha donat la raó a Acció Cultural (ACPV) en el seu recurs contra una odre de la Conselleria d’Educació que no reconeixia el títol de Filologia Catalana per a acreditar “coneixements de valencià” en les proves d’accés al professorat de l’any 2009. Segons el que ha comunicat l’entitat, el TSJ ha declarat nuls els annexos a què es referia el recurs tornant a afirmar que la qüestió ha sigut reiteradament resolta a través de diverses sentències que avalen el caràcter acreditatiu d’aquest títol. ACPV ha manifestat la seua satisfacció alhora que denuncia l’intent del govern valencià “de polititzar la llengua, negar l’evidència científica i crear un conflicte artificial”.

46 sentències

L’entitat assenyala que aquesta sentència s’afig a la llarga llista que conforma, d’aquesta manera, “una base jurídica de gran importància per l’afirmació de la unitat de la llengua també en l’àmbit legal”. En total, amb aquesta són 46 en referència a la llengua, i 38 que es refereixen exclusivament a la impugnació d’ordres d’oposició de la Conselleria d’Educació. En el seu pronunciament, el TSJ recorda aquestes sentències anteriors i denuncia “la reiteració de pronunciaments jurisdiccionals amb vista a la qüestió plantejada i la persistència en l’actuació de l’Administració, desatenent amb la seua conducta reiterada el que s’ha raonat en aquells”. ACPV afig que aquesta “obstinació” ha dut la Generalitat Valenciana a pagar 30.000 euros en costes processals.

Segons ha informat ACPV a través del gabinet de premsa les ordres recorregudes corresponen al 15 de maig de 2009 quan Diari Oficial de la Comunitat Valenciana núm. 6014 va publicar provés d’accés al professorat de secundària, escoles oficials d’idiomes i formació professional. Acció Cultural ha dit que va decidir interposar un recurs per “defensa de la democràcia i dels límits del poder, perquè un poder polític no té autoritat per a qüestionar els consensos científics i acadèmics, i acceptar-ho seria tornar a temps passats en els quals la ciència estava sotmesa a l’arbitrarietat del poder”.

Que rectifique el Consell

En un altre sentit, l’entitat assenyala que el que busca ACPV és “la defensa i l’afirmació de la unitat de la llengua catalana, tant des del punt de vista filològic com legal, ja que tanta validesa legal té la denominació de “valencià” com la de “català” per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians”. Acció Cultural conclou el comunicat felicitant-se “pel fracàs d’aquella estratègia i el correlatiu triomf dels criteris científics i filològics” i demana al govern valencià que una vegada reconeguda la validesa del títol de Filologia Catalana com a acreditatiu de “coneixements de valencià”, “abandone definitivament els intents de politització de la llengua i que, com a patrimoni que aquesta és de tots els valencians, impulse iniciatives a favor de la promoció del seu ús social, d’acord i amb complicitat amb Acció Cultural i tots els actors socials que han mostrat una sincera preocupació en aquesta direcció”.

Amb aquest pronunciament queda definitivament tancat aquest conflicte i s’aconsegueix una base jurídica molt important a favor de la unitat de la llengua

El 15 de maig de 2009 el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana núm. 6014 va publicar les Ordres de la Conselleria d’Educació de la Generalitat valenciana que convocaven provés d’accés al professorat de Secundària, Escoles Oficials d’Idiomes i Formació Professional en les quals no es reconeixia el títol de Llicenciatura en Filologia Catalana com acreditatiu de “coneixements de valencià”.

Davant la gravetat del fet, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va decidir d’interposar recurs a les esmentades ordres, per dues raons:

-primer, i com a principi general de racionalitat i defensa de la democràcia i dels límits del poder, perquè un poder polític no té autoritat per a qüestionar els consensos científics i acadèmics, i acceptar-ho seria tornar a temps passats en els quals la ciència estava sotmesa a l’arbitrarietat del poder;

-segon, i com a principi concret que és a la base de la raó de ser de la nostra entitat, com a defensa i afirmació de la unitat de la llengua catalana, tant des del punt de vista filològic (com afirmen totes les universitats valencianes i del món, sense excepció, en el sentit del caràcter del valencià com a variant dialectal de la llengua catalana) com legal (ja que tanta validesa legal té la denominació de “valencià” com la de “català” per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians).

Ara, finalment, el Tribunal Superior de Justícia valencià ha dictat sentència, i el seu pronunciament és molt clar, ja que declara “la nulidad de los referidos Anexos [de les Ordres de convocatòria] en cuanto no eximen de la prueba de valenciano a los licenciados con el título de Filología Catalana”.

El Tribunal destaca, en els fonaments de dret de la seua sentència, que “es necesario referir que la cuestión que se plantea ha sido reiteradamente contemplada por pronunciamientos de esta misma Sala y Sección, que han podido ser considerados de forma favorable por el Tribunal Supremo y a lo expuesto hemos de estar por obvias razones de coherencia y seguridad jurídica”, en referència a la llarga llista de pronunciaments judicials favorables al posicionament d’Acció Cultural i de la resta d’impulsors de recursos en el mateix sentit, i contraris tots ells sense excepció a l’intent del Govern valencià de polititzar la llengua, negar l’evidència científica i crear un conflicte artificial per a entrebancar l’extensió de l’ús social, que és en definitiva la preocupació i objectiu de la nostra entitat.

En aquest sentit, és molt contundent en denunciar l’error de partida de la posició del Govern valencià i el seu no acatament de les sentències anteriors: “Como ya se dijera en Sentencia de 28/Abril/2006 (rec. 873/04) y de nuevo debe expresamente reiterarse: “Solo el empecinamiento en la ignorancia y rechazo de los criterios científicos que avalan la unidad lingüística, se manifiesta como exclusiva razón del mantenimiento de la posición contraria por parte de la Generalitat, máxime cuando existen reiterados pronunciamientos jurisdiccionales que desautorizan tales argumentos, lo que fuerza a este Tribunal a recordar que una de las más elementales exigencias del Estado de Derecho que consagra nuestro texto constitucional, es la del imperativo cumplimiento de las decisiones jurisdiccionales, especialmente por parte de los poderes públicos, que deben servir con objetividad los intereses generales” (fonament tercer).

El Tribunal remarca aquest fet (que és particularment greu en el cas d’una institució que, precisament, hauria de donar exemple en el sentit contrari) quan finalitza amb una nova denúncia de “La reiteración de pronunciamientos jurisdiccionales en orden a la cuestión planteada y la persistencia en la actuación de la administración, desatendiendo con su conducta reiterada lo razonado en aquellos”. Cal a més assenyalar queaquesta persistència del Govern en l’error ha significat, només en pagament de costes, uns 30.000 €, diners que són de tots els contribuents i que la Generalitat ha malbaratat innecessàriament.

Cal destacar un darrer punt: finalment, el Govern valencià reconeix –això sí, implicitament i amb la seua actuació, no de paraula: encara no gosa assumir plenament els posicionaments de la racionalitat i la ciència, de totes les universitats- la unitat de la llengua. Segons diu la sentència en el fonament primer, la Generalitat, en la seua resposta al nostre recurs, va dir que “no obligaron a los licenciados en filología catalana a realizar la prueba de valenciano pues estos concurrieron en las mismas condiciones que los que están en posesión de las titulaciones relacionadas en los citados anexos”, una forma complicada de donar-nos la raó.

Per tot això, la sentència afegeix un pronunciament més a una llarga llista que conforma d’aquesta manera una base jurídica de gran importància per l’afirmació de la unitat de la llengua també en l’àmbit legal (en total, amb aquesta són 46 en referència a la llengua, i 38 exclusivament referides a la impugnació d’ordres d’oposició de la Conselleria d’Educació).
En aquest sentit, Acció Cultural es felicita pel fracàs d’aquella estratègia i el correlatiu triomf dels criteris científics i filològics alhora quedemana al Govern valencià que, una vegada reconeguda la validesa del títol de Filologia Catalana com acreditatiu de “coneixements de valencià”, abandone definitivament els intents de politització de la llengua i que, com a patrimoni que aquesta és de tots els valencians, impulse iniciatives a favor de la promoció del seu ús social, d’acord i amb complicitat amb Acció Cultural i tots els actors socials que han mostrat una sincera preocupació en aquesta direcció.

Pots descarregar-te la Sentència

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*