Éxito de la presentación «La Cultura motor del cambio: Informe sobre el estado de la cultura en España»

[fullwidth background_color =»» background_image =»» background_parallax =»ninguna» enable_mobile =»en» parallax_speed =»0.3″ background_repeat =»no-repeat» background_position =»arriba a la izquierda» video_url =»» video_aspect_ratio =»16:9″ video_webm =»» video_mp4 =»» video_ogv =»» video_preview_image =»» overlay_color =»» overlay_opacity =»0.5″ video_mute =»si» video_loop =»si» fade =»en» border_size =»0px» border_color =»» border_style =»» padding_top =»20″ padding_bottom =»20″ padding_left =»0″ padding_right =»0″ hundred_percent =»en» equal_height_columns =»en» hide_on_mobile =»en» menu_anchor =»» class =»» id =»»][fusion_text]ACICOM I LA FUNDACIÓN ALTERNATIVAS VAM PRESENTAR A VALÈNCIA L’INFORME SOBRE EL ESTADO DE LA CULTURA EN ESPAÑA.

LA CULTURA MOTOR DEL CAMBIO

El tercer informe de la Situació de la Cultura a Espanya que s’ha elaborat i presentat ara (els altres dos es van fer en 2011 i el 2014) reflecteix la situació de la Cultura en la travessia de la crisi a Espanya, assegura Enrique Bustamente, coordinador de l’informe i catedràtic de comunicació audiovisual i investigador, que s’han produït pèrdues de 4.700 milions d’Euros, 6.000 llocs de treball i 2.000 empreses tancades. En conclusió, explica Inmaculada Ballesteros, directora del “Observatorio de la Cultura y la Comunicación de la Fundación Alternativas”, de nou l’Estat de la Cultura a Espanya rep un suspens, un 4,6, encara que ha pujat un poc respecte de l’edició anterior gràcies a xicotetes millores puntuals en el sector de la venda de la música, por ejemplo,, però que no compensa el brutal augment de l’IVA i la resta de sectors estan molt tocats. Encara és pitjor el resultat detectat a la Comunitat Valenciana per a Pau Rausell, l’investigador que ha estudiat el cas de la Cultura al territori valencià. Dins del panorama general mentre la situació cultural a la Comunitat Valenciana es desploma, a Catalunya o a Andalusia millora. Rausell manté que es necessari recuperar els pressupostos de Cultura, es tracta d’ajustos marginals de l’ordre del 5% en l’àmbit local, i també es fa necessari satisfer els drets culturals de la ciutadania. En definitiva s’ha fracassat en la política cultural que s’ha basat només en l’economia dels preus i no s’ha dirigit cap al capital humà ni cap a la intel·ligència.

20160606 La cultura motor del cambio. Informe sobre el estado de la cultura en EspañaReportatge fotogràfic de l’acte De hecho, la presentació d’aquest tercer informe del diagnòstic de la Cultura a Espanya es va convertir en una magnífica excusa per dedicar una jornada sencera, gràcies a la iniciativa d’ACICOM, en reunir a un bon grapat d’especialistes i professionals del món de la Cultura junt amb les administracions locals i autonòmiques i també a la societat civil representada per diverses organitzacions i persones preocupades i demandants de cultura. Totes elles van ser esplèndidament presentades pel mestre de cerimònies, l’incombustible amfitrió José Ignacio Pastor, president d’ACICOM, 20160606 Dinar al voltant de l'Informe sobre el estado de la cultura en España. La cultura motor del cambio

Fotos del dinar-tertúlia organitzat per ACICOM a l’Octubre, Centro de Cultura Contemporánea.

que va donar l’oportunitat de compartir taula i temps, en una espècie d’aperitiu, una 16 assistents que van intercanviar idees, van reflexionar sobre els fracassos i sobre cóm es pot girar el timó per evitar la catàstrofe que encara ens amenaça. Aquesta “Conversa oberta” amb total llibertat i naturalitat va fer que sortiren sinergies i quedaren marcades les posicions per a ser expressades ja més públicament a l’hora de la sessió de la vesprada al MUVIM, Museo Valenciano de la Il·Ilustración y la Modernidad, on van acudir un centenar llarg d’inscrits/es a més de les personalitats invitades a intervenir.

El coordinador dels 19 investigadors que han realitzat l’Informe, Enrique Bustamante, explicava que el panorama general és negatiu i no sols des del punt de vista econòmic sinó també des d’altres perspectives com l’absència de transparència, la situació clientelar de les ajudes i les corrupteles, l’escassesa de participació ciutadana en la política cultural, la descoordinació de les diverses administracions i les seues polítiques i el fracàs del govern i dels mitjans de comunicació. Bustamante confirma que hem tocat terra i sembla que hem pujat un poc en alguns sectors; però continuem tenint els mateixos perills i com a novetats, assenyala, apareixen l’eixida digital, encara per estudiar i aplicar, el lligam de la cultura als mitjans de comunicació i la col·locació de la cultura en el centre de la política. Hem d’aconseguir que la cultura siga el motor del canvi, la imatge i marca del país (en compte de l’IBEX o les multinacionals) com ja ho és en altres països com ara França o Alemanya, i no de la que només se parla quan algú es mor.

Durant l’acte al MUVIM, presentat i moderat pel president d’ACICOM, vam escoltar idees a tindre en compte com les aportades per Inmaculada Ballesteros que, davant d’aquesta gran depressió, hem de superar-la afrontant la doble vessant de la cultura econòmica i social amb el repte d’aconseguir que els treballadors i treballadores de la cultura tinguen el mateix estat de benestar que la resta dels treballadors perquè tenen dret a viure bé i no estar sotmesos a la discontinuïtat sistemàtica en el treball. Des del punt de vista econòmic no pot ser que els creadors/res estiguen obligats a vendre les seues obres a través de les galeries d’art estrangeres per l’augment del 21 per cent de l’IVA, amb la pèrdua de guanys, de la reducció de la inversió, plantilles i horaris en llibres i biblioteques públiques que s’allunya de les necessitats de la ciutadania, la falta de coordinació institucional en el turisme cultural i en definitiva que fa anys que els nostres audiovisuals no poden presentar-se a l’exterior perquè ni estem en els jurats ni ens donen cap premi.

Entrevista realitzada a Enrique Bustamante i Inmaculada Ballesteros

Pau Rausell va ser molt categòric en la seua anàlisi, que després d’afirmar que el govern central ha fallat en la coordinació amb les diferents autonomies i amb Europa i que la política s’ha centrat en l’economia dels preus, va passar a significar que parlem de contextos de químiques inestables perquè es tracta d’emocions i que hi havia que avaluar els processos i els seus resultats per a ser efectius: proba i errada. I provar altra cosa…

Jesús Huguet, Secretari i el treballador incansable del Consell Valencià de Cultura que ha portat endavant en el sí del Consell diversos estudis entre els quals figuren un novador canvi de paradigma de la cultura i un altre sobre la RTVV, va tindre una original intervenció amb anècdotes i exemples molts significatius. Va ser el contrapunt del discurs d’Albert Girona, el Secretari Autonòmic de Cultura de la Generalitat, que va començar agraint els diagnòstics fets pels experts perquè són sempre necessaris per als polítics que deuen escoltar-los. I va anunciar el naixement del Pla Estratègic que tindrà en compte l’entramat d’empreses i societats que gestionen la cultura i amb el que va manifestar la voluntat d’avançar per a canviar l’estat de les coses. Es tracta d’una guia pública que es vol compartir amb els sectors culturals, com un sector econòmic més, encara que la Cultura té algunes particularitats. Entre elles va assenyalar algunes sobre les que pivoten la filosofia del Pla: la inclusió del gènere, en referencia a la territorialitat no limitar-se a actuar a València Capital sinó arribar a totes les comarques i tots els pobles, crear una imagen diferente en base a la potencia creativa con empresas familiares y la potenciación de los sectores en los que somos más fuertes como el de la animación o los videojuegos, y la recuperación de RTVV como herramienta fundamental de la cultura. Sin embargo, advirtió que los resultados de este Plan se verán a medio plazo porque no partimos de cero sino de menos cincuenta.

Y en este punto entró en escena la poesía y la música a cargo de Ana Noguera, miembro del CVC, y en este caso como rapsoda y de José Luis Galiana, músico, periodista, escritor y dinamizador cultural, que interpretaron poesías de María Beneyto, Vicente Gaos, Carmelina Sánchez Cutillas y Juan Gil Albert. Va ser una acurada improvisació de dos excel·lents artistes que per primera vegada actuaven junts i van saber acoblar la fina declamació de Ana Noguera amb l’apassionat saxo de Josep Lluís Galiana. I no els van faltar els merescuts aplaudiments.

María Àngeles Fayos, presidenta d’AVETID (Associació Valenciana d’Empreses de Teatre i Dansa) va reivindicar el paper de la dona professional de la Cultura i la recuperació del pressupost de 2009 perquè, dijo, no és que la cultura estiga malalta , és que està en l’UVI. Va reclamar el dret de la cultura a ser una prioritat, cosa que es podria aconseguir entre tots els sectors units per a visibilitzar-la, i va concloure amb l’objectiu del fet que no sols s’ha de sobreviure sinó també viure.

Enric Valero, coordinador de Ca Revolta, es feia càrrec del dèficit cultural que arrosseguem des del franquisme i llançava la pregunta de quin tipus de cultura volem, si per a tots els ciutadans o per les xifres econòmiques o per a sectors socials minoritaris afegint també que sense incloure la nostra llengua no arribarem a cap lloc.

El director de Cinema, Toni Canet, es queixava amb passió de que una historia sense l’audiovisual no es una historia de la cultura. Amb la desaparició de RTVV el sector audiovisual potser ha patit més que cap altre sector, i Antonio Mansilla, president de AVAPI (Associació Valenciana de Productors Independents) defendió para el crecimiento de su sector la necesidad de una industria potente, si se quiere tener empleos, una ventana abierta al exterior para promocionar los productos culturales, poniendo como ejemplo el sector audiovisual de los EE UU que son el quinto sector industrial del país. Al seu torn, el secretario general de Acción Cultural, Toni Gisbert, hizo partícipes a la asistencia de algunas grandes preocupaciones planteadas en torno a la Cultura: como podemos solucionar el desastre que hemos heredado?, como ha sido posible que haya pasado lo que ha pasado para que no vuelva a pasar nunca más?, dado que , confesó, para nosotros la Cultura son valores, y cómo actuar ante la asunción de la visión de la derecha.

Antes de cerrar el acto y que Enrique Bustamante saliera hacia la Estación Joaquín Sorolla, aunque resumió como hoja de ruta cultural con algunos de los puntos maestros: la recuperación de la memoria histórica del avance cultural que se consiguió durante la República y que el franquismo nos hurtó; la aplicación del Plan Estructural con los resortes y las plataformas de la Comunicación porque la cultura está absolutamente ligada a los medios de comunicación y por lo tanto se debe insistir en la recuperación de RTVV; priorizar y estimular el cine independiente y las producciones de los nuevos creadores frente a las ayudas a las empresas más taquilleras; asumir que no hay edad de oro de la cultura y que se ha de conseguir que la Cultura sea el motor simbólico del cambio y que debe estar en el centro de la política; deberá ponderar el peso del PIB de la cultura sin que suponga el peligro de valorarlo sólo como industria y que se desdibuje en la economía, marginando los efectos creativos; recuperar la diversidad cultural; e incorporar la participación ciudadana y la democratización de la Cultura.

Para saber más

crónica, fotos y audiovisuales realizados por Emilia Bolinches, Jaime Millas, Jose Ignacio Pastor, Carles López Cerezuela y Alicia Gavara.

[/fusion_text][/anchura completa]

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


*